Introducció
La llibertat de consciència i de conviccions a l’Estat espanyol ve regulada, en part, per la Constitució de 1978, fonamentalment a través de l’article 10 (que es refereix a la Declaració Universal dels Drets Humans) i el 14, que expressa el principi de la igualtat davant la llei sense que pugui prevaler discriminació per naixement, raça, sexe, religió, opinió… No obstant això, l’article 16, que garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte d’individus i comunitats, i que ningú no estarà obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió i creences i que cap confessió no tindrà caràcter estatal, amb l’afegit confessional d’unes consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica (des d’ara: EC) i altres confessions, genera tal ambigüitat i contradicció calculada que ens ha conduït a una situació molt complexa en aquesta matèria. A més, a partir de 1978 apareixen dos instruments que han suposat una trava excepcional per al desenvolupament de la llibertat de consciència, com són la Llei de Llibertat Religiosa de 1980 i els Acords amb la Santa Seu, al costat d’una part del Concordat franquista de 1953, no derogat: això constitueix una coartada, política i religiosa, per no avançar cap a l’Estat laic. D’altra banda, des dels poders públics, s’han anat preservant, quan no augmentant, una sèrie de normes i privilegis envers l’Església catòlica en particular, que difuminen, quan no atempten, greument, contra el principi de llibertat de consciència en un Estat de Dret. L’article 16, abans esmentat, no només és deliberadament ambigu i retorçat, pensem que de forma interessada i calculada, ja que remarca elements contraris a una veritable llibertat de consciència i de conviccions. L’apartat 1 garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte d’individus i comunitats, suposant una certa contradicció, ja que on l’individu és subjecte del Dret no pot ser-ho al mateix temps la comunitat, i a la inversa. Només els individus posseeixen aquesta facultat que anomenem consciència, ment, pensament, caràcter que ontològicament està absent de qualsevol grup, ja sigui d’organització artificial (com una associació) o “natural” (el municipi, la nació, la comunitat de la qual es forma part per naixement o residència).
Si la llibertat de consciència s’atribueix com Dret a una comunitat, a qui en realitat se li atribueix és als governants o a les jerarquies de la mateixa, que poden decidir la religió o les religions dels seus governats, sent més o menys tolerants amb altres conviccions. Per això l’Associació Europa Laica ve denunciant la contradicció que estableix aquest precepte. També, com hem indicat, l’esment explícit de l’EC (i altres confessions) en la part segona de l’apartat 3, genera confusió de forma interessada, ja que aquesta distinció vol dir que els poders públics tindran en compte únicament les creences religioses (i en particular les de l’EC) i ignoraran les no religioses, en un esperit manifestament oposat a l’article 10.2 de la mateixa Constitució. Aquest premeditat garbull normatiu i ideològic ha contribuït que al llarg d’aquestes tres dècades de democràcia, més que avançar cap al principi de llibertat de consciència i cap a la construcció de l’Estat laic, s’hagi anat fomentant un model d’Estat multi-confessional, en què, a més, l’EC segueix enormement privilegiada en el pla simbòlic, jurídic, polític, econòmic, tributari i en matèria d’ensenyament -i ja no diguem quant a les forces armades i de seguretat, els reglaments de les quals són fortament confessionals i catòlics. En aquest pla de normes i costums, des dels poders públics s’ignora a les persones que, fins i tot sent creients, no s’adscriuen a cap comunitat religiosa i, per descomptat, als agnòstics, ateus i una infinitat de conviccions individuals, que en una espècie de deliri polític se’ls situa, normativament, com a la recerca de conviccions i consciència.
Llibertat de consciència i llibertat religiosa
Arribant a aquest punt de la reflexió-denúncia hem de remarcar que, des de posicions ambigües, manipuladores i poc rigoroses, deliberadament, se li atribueix a la llibertat religiosa un concepte genèric que no li correspon. La llibertat religiosa pertany exclusivament a l’àmbit comunitari religiós i organitzat, l’objectiu del qual és ocupar el màxim d’espais públics i, generalment, tractar d’imposar les seves normes i dogmes al conjunt de la ciutadania, fins i tot en contra de lleis democràtiques, utilitzant als seus fidels com exèrcits amb una única fi comuna, no rebatible (Exemple: A la majoria d’aquestes comunitats, en major o menor mesura, la dona és considerada un ésser inferior que s’ha de sotmetre a l’home, utilitzant, en cada cas, diverses fórmules. Un altre exemple: Les decisions dels caps i autoritats eclesiàstiques de la majoria de confessions es consideren infal·libles). En suma, el significat de llibertat religiosa, des de l’àmbit comunitari, consisteix a poder exercir el seu culte i doctrina lliurement, i per als individus poder pertànyer a comunitats religioses i exercir els seus ritus (En ambdós casos l’Estat està obligat a evitar que es vulnerin lleis civils). Per això, atribuir a la llibertat religiosa (des d’àmbits polítics i jurídics) un valor genèric és un error, pel que estem entestats a defensar el concepte ampli de llibertat de consciència i de conviccions, que és el que correspon a l’àmbit de cada persona, que és la veritable portadora de Drets, per sobre de les seves comunitats de pertinença, en el cas que es pertanyi a alguna. A propòsit d’aquesta última reflexió: Segons tots els referents sociològics actuals, són molts més els ciutadans i ciutadanes que no participen, activament, de les comunitats religioses.
Llei de llibertat de consciència
Possiblement, sense els enormes privilegis ancestrals, com els que l’EC ostenta a l’Estat espanyol, no faria falta una norma superior (Llei orgànica) que aclarís i definís aspectes de les relacions estat – esglésies, i que garantís el dret a la llibertat de consciència i de conviccions. Fins i tot que regulés la llibertat religiosa. El Govern ha anunciat, des de l’inici de la legislatura, la presentació d’una proposició de Llei, com alternativa a l’actual de Llibertat Religiosa, però no arriba (almenys en el moment d’escriure aquest article) i el temps passa… Per això Europa Laica va presentar, al març de 2009, al Govern i als grups parlamentaris de l’Estat, una proposta per a una Llei de llibertat de consciència (el text complet de la qual figura a: europalaica.com), els principis bàsics de la qual es resumeixen en: L’Estat ha de ser laic. Garantir els drets individuals de les persones quant a la protecció de la lliure consciència i a la pertinença voluntària a qualsevol entitat (sigui religiosa o no). Garantir els drets i deures de les comunitats religioses o d’una altra naturalesa filosòfica, que es consideraran sota les normes comunes a tot tipus d’associacions. Garantir la superioritat de les lleis civils en tots els àmbits i l’obligació del seu compliment per part dels estaments religiosos. Garantir una estricta protecció dels drets de la infància davant les famílies (en matèria de conviccions), els centres d’ensenyament i els estaments religiosos. Eliminar el finançament del culte i el clergat de qualsevol religió, així com els beneficis fiscals i d’altra naturalesa. La supressió de qualsevol acord que privilegiï especialment a entitats religioses (Per exemple: Acords amb la Santa Seu i Concordat de 1953, que en el nostre criteri jurídic no haurien de ser considerats com de caràcter internacional). Deixar establerts els deures dels poders públics en matèria de conviccions, que sempre seran sota les normes i actes civils i comuns a tota la ciutadania. Garantir la laïcitat en els centres d’ensenyament i no finançar amb diners públics centres d’ensenyament confessionals o d’altra naturalesa ideològica particular.
La construcció de l’Estat Laic, com únic garant de la democràcia i de l’Estat de Dret
A través de nostre Observatori de laïcitat (lacismo.org) anem constatant que a l’Estat espanyol la vulneració de drets en matèria de consciència és una evidència. i les relacions de l’Estat amb l’EC són excepcionals i privilegiades en un grau molt elevat. El que ens situa, a la pràctica, en un Estat confessional, caminant, en tot cas, cap a un Estat pluri-confessional. Europa Laica advoca per la construcció d’un Estat veritablement laic, en què la separació de l’Estat de les esglésies sigui una realitat, on no hagi privilegis envers cap confessió religiosa o convicció de qualsevol altra naturalesa, on la llibertat de consciència i de conviccions sigui garantida per l’Estat, i on els poders públics no participin, en funció de les seves responsabilitats públiques, en activitats o actes religiosos. Ha de ser l’objectiu de tot Estat de Dret que, independentment de les nostres creences o conviccions personals i/o pertinences col·lectives, tots els ciutadans i ciutadanes puguem conviure en igualtat de drets i deures, evitant privilegis, prebendes, integrismes i fòbies religioses o de qualsevol altra convicció particular.
Comentaris recents