Educació digital per una ciutadania digital

Desembre 2018 - Pedagogia - Autor/s: - 1 comment

Els infants són nadius digitals i aprenen a utilitzar el mòbil o una tauleta electrònica pràcticament al mateix temps que comencen a dir les primeres paraules. Però durant aquest procés d’aprenentatge, l’accés a tota mena de continguts sense cap tipus de control els pot exposar a molts dels riscos de la xarxa. La seva formació autodidàctica no els prepara en saber quina és la manera adequada de relacionar-se amb els altres usuaris o de tenir el criteri per saber si publicar una determinada fotografia seva o no a les xarxes socials. És a dir, tenir els coneixements de com fer ús de les noves tecnologies, no vol dir saber fer-ne un ús apropiat i saludable.

Per educar en valors i que els infants i joves utilitzin les noves tecnologies de forma crítica, és necessària l’educació digital. Aquesta idea va més enllà de protegir als menors de la ciberseguretat a la xarxa i de prevenir-los de l’assetjament sexual o el robatori de dades. L’educació digital el que busca és que l’usuari faci un ús adequat, segur, cívic, ciutadà, respectuós i no addictiu de les TIC. Aquest concepte és el que fa servir el comunicador Oriol Torres en les guies per a famílies que ha elaborat pels ajuntaments de Barcelona, Girona, Sant Cugat del Vallès i Sabadell, per tal d’ensenyar als nens i nenes que per fer servir bé les noves tecnologies, cal associar-ho a valors. Aquests valors són el respecte, el civisme, en la col·laboració i en l’educació sexual. En definitiva, l’objectiu és que no només siguin usuaris digitals, sinó que esdevinguin ciutadans digitals.

En aquest procés cap a la ciutadania digital, les famílies i els centres educatius són els responsables en acompanyar en l’aprenentatge en l’ús de les noves tecnologies. En el cas dels pares i mares han de controlar la navegació dels seus fills i ensenyar hàbits saludables. En aquest sentit, es tracta d’educar als infants a través de l’exemple. És a dir, esdevenir un referent en què el nen o nena pugui imitar per tal de fer un bon ús del mòbil o els altres aparells electrònics. Per evitar addiccions, cal posar límits des d’un inici i poder desconnectar de la tecnologia en alguns moments del dia. Ajudar a fer cerques segures per internet, conscienciar sobre el contingut que es publica a les xarxes socials, o explicar què és la pornografia abans que la coneguin per ells mateixos, són algunes de les recomanacions als pares i mares que inclouen aquestes guies d’educació digital.

En el cas dels centres educatius, l’aprenentatge sobre les TIC no es pot reduir a la visita d’una parella d’agents de policia per advertir sobre els delictes a la xarxa. Les escoles també tenen una responsabilitat en educar a fer un bon ús dels aparells electrònics més enllà d’ensenyar les competències digitals i la ciberseguretat. Les TIC formen part de la nostra societat, i els alumnes han de poder utilitzar-les adequadament per no caure en les “fake news” o en els discursos d’odi que s’alimenten de la desinformació i de l’excés d’estímuls a la xarxa, per evitar que els dispositius es converteixin en una eina més per fer “bullying”. Per tant, és necessari integrar les noves tecnologies en les metodologies educatives a l’escola i en fer servir aplicacions dels diferents dispositius perquè aprenguin quin ús se li pot donar a cadascuna.

L’objectiu final és que els infants i joves arribin a l’edat adulta amb la maduresa digital òptima per exercir els seus drets ciutadans també a la xarxa. Aconseguir una ciutadania digital, crítica, activa i col·laborativa, és la base per dotar-se d’una nova cultura digital. La sociòloga Liliana Arroyo i l’expert en educació digital, Jordi Jubany, van publicar el 2018 el “Manifest per una nova cultura digital”. Un decàleg per prendre consciència de les implicacions que té la tecnologia sobre les nostres vides i mirar d’aprofitar-la per desenvolupar una societat millor.

Quines serien aquestes característiques de la nova cultura digital? En el pla individual consistiria en tenir dret a accedir a la xarxa, a educar-se també a través d’internet, a assegurar l’educació digital d’infants, adults i persones grans, i a gestionar la identitat de forma responsable. En segon lloc, l’adaptació del sistema a les noves tecnologies: amb un replantejament de les metodologies educatives i el desenvolupament professional orientat a les TIC. I per últim, desenvolupar una consciència crítica, que es manifestaria amb una visió crítica de la comunicació, el consum conscient de continguts i el foment de la transparència i la neutralitat a la xarxa.

Encara ens trobem lluny de poder afirmar que tots els usuaris a la xarxa són ciutadans digitals, de la mateixa manera que aquesta nova cultura digital roman actualment en un estadi primigeni. Però per arribar a aquest objectiu es fa necessària que es comenci primer a educar digitalment als nens i nenes des de ben petits. L’acompanyament de pares, mares i centres educatius és imprescindible per transmetre els valors i les competències per fer un bon ús de les TIC, perquè en el dia de demà, aquests infants puguin formar part de la ciutadania digital.