GNU Linux és una adaptació d’UNIX per als ordinadors i386 i compatibles, o sigui per als coneguts PC clònics. UNIX és una família de sistemes operatius que es caracteritza per les seves qualitats multiusuari, multitasca i la gran estabilitat.

UNIX va permetre el desenvolupament d’Internet i, gràcies a la xarxa, Linux es va convertir en el projecte de programació cooperativa més gran de la història. Milers de programadors, dissenyadors, traductors, documentalistes, etc., treballen de manera voluntària amb una idea fixa: que els usuaris dels PC puguin disposar d’un sistema operatiu potent i lliure. I compte que dic lliure i no gratis. Encara que Linux es pugui obtenir de manera gratuïta, es permet la seva comercialització. De fet, algunes empreses comercialitzen Linux amb un paquet d’utilitats anomenat distribució.

Des que el 1991, Linus Torvalds tingué la genial idea de crear Linux, s’ha fet molt de camí. Linus Torvalds, encara avui, segueix treballant voluntàriament per al projecte GNU Linux. Però seria un error dir que Linux és només creació seva.

Va ser una organització, la FSF (Free Software Foundation) qui emparà el desenvolupament de Linux perquè fos de lliure accés, tant el sistema operatiu en si, com el codi font que el genera. GNU Linux realment només és el nucli del Sistema Operatiu. Però un nucli no fa res tot sol. Necessitem programes per fer coses. Hi ha milers i milers d’aplicacions programades per a Linux i cada dia en surten més. La majoria d’aquestes aplicacions segueixen el model de programació de Linux. Centenars o milers de programadors es coordinen per Internet per crear una aplicació i aquesta és revisable per qualsevol altre usuari, fins i tot podem participar en el seu desenvolupament.

Hi ha moltes empreses que comercialitzen distribucions Linux: Suse, Red Hat, Caldera, Mandrake i altres. Però també n’hi ha moltes altres que són totalment gratuïtes: Debian, Knoppix, Yellow Dog, etc.

Com veiem, GNU Linux se’ns presenta de maneres molt diverses però, potser, un altre detall molt interessant de Linux és que s’ha portat a moltes altres arquitectures d’ordinador, no només als PC. Per exemple, hi ha versions per a iso-8859-1, per a ordinadors de 8 bits, per a organitzadores personals Palm o Pocket PC, per a videoconsoles Playstation 2, per a grans ordinadors Silicon Graphics i un llarg etcètera.

Què és el que pot fer atractiu GNU Linux per a un usuari mitjà de PC?

Doncs podríem començar dient que GNU Linux és absolutament robust, és molt difícil veure un Sistema Operatiu Linux “penjat”, a diferència de Windows, que falla irremeiablement pel disseny amb el qual ha estat creat i Microsoft no té intenció de solucionar aquest problema, per interessos bastant obscurs.

Un altre aspecte important de GNU Linux és la seguretat. Windows té coneguts més de 60.000 virus diferents, els Mac en tenen menys de 100 i Linux, aproximadament, 12, que, seguint unes regles molt bàsiques de treball ni tan sols se’ls pot denominar virus. Per tant, es pot afirmar que Linux no té virus.

En els Sistemes Operatius de la família UNIX, com Linux, la seguretat és un extra que ve de sèrie. A Windows, per veure quelcom de similar, necessitem treballar amb les seves versions professionals NT, 2000 o XP Professional. De fet, la majoria dels ordinadors dedicats a servir informació a Internet (servidors) i en els quals la seguretat és fonamental, estan implementats sota Linux o qualsevol altra versió d’UNIX. Pocs servidors, i cada cop menys, ho fan amb Windows.

Un altre punt a favor de Linux és el preu. Ja hem dit que Linux es pot adquirir de manera gratuïta. Però, fins i tot, si paguem els 80 euros que val qualsevol distribució comercial, trobarem que és molt més barat que la versió per a la llar de Windows i moltíssim més barat que la destinada a l’àmbit professional. A més, qualsevol distribució de Linux ve acompanyada de multitud d’aplicacions. Des de suites ofimàtiques com ara l’Open Office, navegadors d’Internet com el Mozilla (Netscape), programes de retoc fotogràfic com el Gimp, programes de missatgeria instantània com el Jabber, programes servidors de pàgines web com l’Apache, bases de dades com MySQL, programes científics, gestors d’informació, jocs, programes per reproduir multimèdia, aplicacions de programació en múltiples llenguatges, etc. Totes aquestes aplicacions estan considerades com les millors en el seu camp.

En canvi, Windows, no incorpora aquestes aplicacions i normalment s’han de comprar a part, amb la qual cosa el preu total s’incrementa dràsticament.

Veiem clarament que tenim dos models diferents d’entendre la informàtica. D’una banda, està Microsoft i el model tancat. Aquesta empresa comercialitza un producte i l’usuari no té accés al codi del producte i se sotmet a un contracte d’ús, generalment, bastant abusiu. Amb això, l’usuari no sap realment si el producte fa el que diu fer o no, però, per si de cas, no pot reclamar res a l’empresa. Recentment s’ha comprovat que Windows XP, l’última versió de Windows, intercanvia informació, fins a 18 maneres diferents, amb ordinadors de Microsoft i tot això, de manera invisible per a l’usuari. Es podria arribar a pensar que Microsoft està recopilant informació personal de manera il·legal. Però aquest no és l’únic exemple de pràctiques il·legals o monopolistes de Microsoft. Tots sabem les diligències que Microsoft té obertes als Estats Units per pràctiques monopolistes clarament comprovades. Però poca gent coneix las estranyes relacions entre Microsoft i el Govern dels EUA. I les influències que aquest està duent a terme en altres països a favor de Microsoft i els seus productes i contra Linux. És de calaix que Microsoft es lliurarà dels judicis que té pendents, ja sigui per influències polítiques o a base de talonari. Microsoft ha aportat molts diners a la campanya política del Sr. Bush.

L’altre model és el que lidera GNU Linux i altres Sistemes Operatius, el model obert, en el qual qualsevol usuari pot accedir al codi i revisar l’existència de portes del darrere, trampes o limitacions. A més, podem adaptar Linux a les nostres necessitats, amb la qual cosa disposem d’un Sistema Operatiu més funcional i eficaç. Un clar exemple és el que ha portat a terme la Junta d’Extremadura. Han adaptat una distribució de Linux a les seves necessitats (Linex) que s’ha distribuït en totes les dependències de l’administració. Això ha fetque la Junta d’Extremadura, no només s’hagi estalviat milions d’euros en llicències, sinó que també ha millorat la dotació en infraestructures d’ordinadors. Tot un exemple a seguir.

També és cert que Linux necessita un aprenentatge, perquè no estem acostumats a què el nostre PC pugui fer tantes coses. Linux, com a descendent dels UNIX, és una miqueta més complicat que altres Sistemes Operatius, però en canvi, tindrem una relació més fructífera i menys estressant amb el nostre ordinador.

Queda molt de camí per recórrer. Cal millorar alguns aspectes perquè l’usuari, sense excessius coneixements informàtics, pugui accedir-hi. I de fet hi ha molts plans. Per exemple, les distribucions actuals ens ofereixen una instal·lació senzilla i automatitzada, respectant el que ja tenim en el nostre PC (Windows, programes i documents) i tot això, amb uns simples clics de ratolí. Aquestes facilitats són les que acosten GNU Linux a l’usuari domèstic. I com ha dit Linus Torvalds recentment, 2004 serà l’any en el que Linux conquisti l’usuari d’escriptori. Atès que ja ha conquerit els servidors, al ritme que va Linux, segur que sí.

Aquestes adreces d’Internet os poden ajudar a entendre un mica més Linux:

http://www.caliu.info
http://www.hispalinux.es
http://www.linux.org
http://es.gnu.org
http://www.linux-es.org