«La Junta revolucionaria de Reus en 20 de octubre de 1868 decretó en este sitio e instituyó por primera vez en España el matrimonio civil».
Placa commemorativa col·locada el 1870 al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus.
Il·lustració del sainet anònim sobre el matrimoni civil a Reus (S.XIX)
Celebrar cerimònies de matrimoni civil és una de les tasques que més satisfacció dona a alcaldes, regidors i jutges. Actualment hi ha protocols que ho faciliten, i entre oficiants hi ha intercanvis de textos que permeten fer cerimònies més lluïdes i personalitzades. Aquelles cerimònies fredes i breus que es feien als jutjats a les dècades de 1970 i 1980 i una mica més enllà han donat lloc a cerimònies molt dignes, i els jutges de pau hi tenen molt a veure.
Si ens remuntem a Reus, a la tardor de 1868, trobaríem una ciutat on s’estableixen mesures rupturistes, aprovades per la Junta Revolucionària, que permetien la llibertat de cultes, la institució del registre civil i l’establiment del matrimoni civil voluntari. L’alcalde Reus, el senyor Josep Maria Pàmies, celebraria el primer matrimoni civil de l’Estat Espanyol entre els reusencs Pere Estela i Antònia Llurba. Possiblement per dissenyar el protocol i contingut de la cerimònia l’alcalde es devia inspirar en les cerimònies que es celebraven a França. Pàmies i la Junta Revolucionària van crear una cerimònia nova, obrien camí i aconseguien materialitzar els valors progressistes.
El 20 d’octubre de 1868 la Junta Revolucionària de Reus aprova el Decret de Matrimoni Civil. El 22 d’octubre el Decret es signat pel president de la Junta Revolucionària. El 27 d’octubre una parella inicia els tràmits per casar-se. El primer matrimoni civil es celebra el 14 de novembre de 1868 al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus. Des de finals de 1868 i fins al setembre de 1869 consta que es van rebre més de seixanta peticions de matrimoni civil, no sols de reusencs, també hi havia peticions de parelles de poblacions veïnes i d’altres més llunyanes com Montmeló, Tortosa i Sabadell. Una gran quantitat de sol·licituds que parla per sí sola, el matrimoni civil era una bona opció. En aquestes primeres cerimònies, com consta a la premsa de l’època, l’alcalde de Reus després de felicitar als nuvis no s’estava de fer consideracions polítiques, socials i morals de l’acte, tot en un ambient molt festiu i solemne. Cal tenir present que la llei del matrimoni civil no s’aprovaria fins el 18 de juny de 1870 i que el Registre Civil no entraria en vigor fins l’1 de gener de 1871. Reus va ser ciutat pionera, trencant amb l’ordre establert i avançant-se al seu temps. Al juny de 1870 quan a Madrid es va aprovar la llei del matrimoni civil, Reus ho celebraria amb un ple extraordinari, amb la col·locació de la placa abans esmentada i amb festa al carrer.
D’aquests primers matrimonis civils cal destacar dos aspectes rellevants. A banda de la motivació anticlerical, aquests eren una bona opció per la gent senzilla a qui casar-se per l’església els suposava una despesa elevada. Els sol·licitants en la seva majoria van ser pagesos, ramblers i industrials. En segon lloc, l’exemple de Reus passaria a ser imitat per altres municipis. El 1869, el reusenc Josep Güell publicà un llibret sobre el matrimoni civil que serviria de guia a altres poblacions. L’activisme lliurepensador reusenc va ser clau per popularitzar i convertir els rituals civils en actes cohesionadors i reivindicatius.
Per aquest 150 aniversari caldrien actes commemoratius per reconèixer i retre homenatge als reusencs que ho van fer possible. En aquests rituals civils guanyava la llibertat, guanyava el poble, el poble sobirà. A tall de curiositat, faig esment a les consideracions que sobre el matrimoni civil feien bisbes i teòlegs de l’època, el veien com un greu atemptat “contra la sana moral, buenas costumbres y los divinos dogmas del catolicismo (…). Todos los que deliberada y positivamente concurren a que se de la ley de los matrimonios civiles, se hacen reos de un gravísimo crimen a los ojos de Dios. (…) Son un torpe y funesto concubinato” Padre Perrone (1869) i moltes d’altres afirmacions que posaven de manifest el rebuig que l’església catòlica cap al matrimoni civil.
Reus va apostar fort per les llibertats i això té molt de mèrit. Els rituals civils són un dels principals llegats de la Revolució de Setembre de 1868 que amb el Sexenni Democràtic (1868-1874) es veurien reforçats. El 2020 farà 150 anys del primer bateig civil, celebrat també a Reus.
Celebrar pel civil ens ve de lluny, no és un invent nou. El franquisme ens ho va robar i ara encara estem normalitzant aquestes celebracions. Ens queda camí, ens queda reconèixer la gran aportació dels ritus de pas civils en la construcció d’una societat laica, respectuosa i tolerant.
Comentaris recents