La fotografia del dia ens sorprèn perquè per primer cop tot el Consell de Ministres, conformat per onze dones i sis homes, ha promès el seu càrrec en absència de símbols religiosos. En definitiva ens sorprèn el compliment del principi d’aconfessionalitat de l’Estat que recull la Constitució en el seu article 16.3. Cap confessió tindrà caràcter estatal.
El 2014 Felip VI va fer com a mínim dos gestos en la línia d’obrir una nova etapa en la desvinculació de les institucions públiques de la simbologia religiosa. La seva cerimònia de proclamació va ser eminentment civil, sense al·lusions a Déu, simbologia religiosa, ni cap missa posterior, com sí que en va haver en l’anterior proclamació, la del seu pare. I és des de juliol del 2014 que la Casa Reial, de qui depèn la litúrgia de la presa de possessió dels ministres i membres d’institucions com el Tribunal Constitucional, dona l’opció de prometre o jurar el càrrec en absència de simbologia religiosa.
Malgrat això, avui és notícia perquè encara, fins la possessió del President de fa cinc dies, cap President, ni cap ministre havia fet ús d’aquesta fórmula que simplement respecta el principi constitucional d’aconfessionalitat. Aquest gest no ens diu res sobre les conviccions personals de cadascuna de les persones que han promès el seu càrrec, no ha de ser llegit en aquesta clau, sinó sobre el seu respecte a la separació d’una institució que té l’encàrrec de governar per al conjunt, d’una altra, d’adscripció individual. Aquest gest apropa al nou Consell a una ciutadania que és diversa, i que ens les seves franges més joves els no creients superen en nombre els creients com recollim al darrer Informe Ferrer i Guàrdia 2017, presentat en plena moció de censura, el passat dijous.
L’Informe Ferrer i Guàrdia 2017, continua aportant evidències sobre les grans diferències segons edat pel que fa a les conviccions religioses; els majors de 65 anys són creients vinculats a opcions catòliques en un 92%, però aquesta proporció decreix de forma gradual a mesura que es redueix l’edat, arribant fins al 47% entre els menors de 25 anys. Però aquest no és l’únic indicador de la inapel·lable secularització de la societat. Més enllà de la convicció, la pràctica religiosa entre els creients s’ha reduït en un 20% des de l’any 2000; i ja són 7 de cada 10 els matrimonis de caràcter civil.
I no podem, ni volem, obviar que el segon element que ha generat sorpresa és que el 65% del nou Consell de Ministres estigui conformat per dones. I malauradament, també és un mal símptoma que això ens sorprengui atès que aquesta proporció invertida és la que estem acostumats a trobar, en el millor dels casos, al Congrés dels Diputats (60% homes, front al 40% de dones Diputades) o a altres cambres de representació.
El d’avui no sabem si ha estat un gest de normalitat democràtica, un gest adreçat a un electorat més jove, a una base més ampla, compressió de la pluralitat d’opcions de la societat actual, o simple respecte a la Constitució, i al principi d’igualtat. Sigui pel motiu que sigui, creiem que tots dos gestos són bons per a gestar noves normalitats.
Comentaris recents