Patria, de Fernando Aramburu

Joffre Villanueva

Diuen que el llibre ha estat la sensació literària del 2016. I encara que jo l’he llegit al febrer del 2017, puc dir que sensacional sí que ho és.

I potser s’havia d’escriure ara, la novel·la sobre la que s’ha dit que és la «derrota literària d’ETA». Cosa que s’ha dit fora del llibre, però a dins també ho diu un escriptor sense nom, que deu ser l’Aramburu fent-se un autoretrat.

En tot cas, i pel que sembla, el llibre està impactant amb força. I si parlo per mi, puc dir que impactant sí que ho és.

I potser sí, que la lletra pot guarir allò que la bala ha ferit. Potser pot ajudar a posar paraules a la pau que hem desitjat tantes vegades. I reparar el mal, i els mals. Ei, i que ningú s’enganyi, el llibre pren partit. Hi ha una reivindicació moral i una acusació frontal, no juga a fer equilibris. Però tampoc demana cap revenja. Busca justícia, aventura raons i reclama tendresa. Diries que la pàtria de l’escriptor està feta d’aquests elements.

Comparteix

Facebook

Twitter

Linkedin