El ritual laic és només una qüestió teòrica? Aquesta pregunta es planteja diàriament a Bèlgica on és objecte de treballs que miren de definir-ne millor la natura i l’objecte.
Si hi ha una cosa evident és que, des de la nit dels temps, l’Home ha concebut rituals i cerimònies que celebren tant etapes de la vida com esdeveniments cíclics de la natura. Els rituals iniciàtics, els casaments, els funerals ens n’ofereixen nombrosos exemples, així com les festes de solstici, els encantaments amb ocasió dels eclipsis, els cultes al sol i a la lluna, entre altres. De vegades, aquests ritus i rituals tenen a veure amb la pràctica religiosa o la superstició, però també amb la tradició, el sentit de la festa o, senzillament, amb el sentit comú popular. Permeten que les comunitats culturals es puguin reunir i sentir que comparteixen valors comuns. D’aquesta manera es torna al sentit primer de la paraula “religió”, que ve de religare, lligar. És a partir d’aquest concepte ―que alguns el consideren més polític que no pas filosòfic― que es crea el vincle social, del qual deriva el sentiment de pertinença. Aquest sentiment és capaç de vincular tant un poble com una família. Per a cada una d’aquestes entitats, és força important que els seus valors perdurin, generació rere generació. Aquesta manera d’assenyalar els instants importants de la vida sembla inherent a la natura humana. Així, doncs, hom pot considerar provat ―tot citant Bernard Besret― que “el ritual comporta actes vinculants més que no pas creences”.
La importància del lliure examen
Des del moment que s’admet que el ritual no és necessàriament una construcció religiosa, no s’oposa en res al concepte de laïcitat, sempre que respecti, és clar, el lliure examen dels qui hi recorren. Dit d’una altra manera, un ritual laic podrà recolzar-se en principis, símbols, significants diversos ―fins i tot escenaris― que per força seran interpretats per cadascú segons la pròpia sensibilitat.
Això és precisament allò que fa tan difícil la tasca dels delegats laics encarregats d’organitzar aquestes cerimònies. Convé escoltar amb atenció els sol·licitants, sondejar el que senten per concebre un moment fort que els deixi l’indispensable sentiment del fet reeixit. Cal dir, però, que n’hi ha que ho aconsegueixen. No hi ha cap tipus de formació per a l’organització de cerimònies laiques. Tot sovint, els “oficiants” són voluntaris que tan sols disposen d’un temps limitat per concebre i organitzar l’esdeveniment. Això és una veritable llàstima, ja que proposar aquestes cerimònies és part de la missió d’assistència moral pròpia de les organitzacions laiques, antigament reservada exclusivament als capellans. Així mateix, el Centre d’Action Laïque (CAL) ha endegat una gran “obra” pel que fa aquest punt que hauria de donar lloc ―a curt termini― a propostes i evolucions concretes.
D’altra banda, l’empremta de les cerimònies catòliques és encara ben present a Bèlgica i, entre el que fan el pas d’anar cap a la laïcitat, no tots tenen la distància necessària amb el pes atàvic del model dominant. És com si, tot i voler fer-ho d’una altra manera, continuessin esperant el mateix. És qüestió de temps i de cultura… També cal tenir en compte que les cerimònies laiques són un fenomen recent molt poc conegut encara entre els “laics no practicants”. Crear tota una tradició en unes desenes d’anys resulta del tot impossible…
Les festes de la joventut laica
Un dels esdeveniments laics que té més èxit és la festa de la joventut. La festa s’organitza des de l’any 1964 en el si de les escoles oficials, i el seu caràcter col·lectiu la fa més atractiva i amb més sentit que una cerimònia individual. La festa està basada en els valors de laïcitat que s’ensenyen a les classes de moral. Aquests són: la ciutadania, el respecte mutu, el lliure examen, el procediment científic i racional, el pensament crític; valors tots ells que tenen com a objectiu l’emancipació de les persones. Sovint és el professor de moral qui n’és el motor, i l’associació laica local, l’operador. L’objectiu és menar la gent jove a una presa de consciència de la seva autonomia; una mena d’alliberament que pot tenir, per a ells, molt de sentit.
És evident que el paper dels pares en una activitat com aquesta és clau. En una enquesta feta pel CAL l’any 2008 entre diversos actors, els qui es planyien d’una manca de compromís dels pares en la festa de la joventut laica eren molts. ¿S’ha d’atribuir això a l’aspecte col·lectiu, que té més a veure amb els moviments juvenils que amb la “comunió solemne”? És evident que probablement l’aspecte sacramental de la comunió és el que mobilitza la família, tenint en compte les tradicions vehiculades per l’entorn catòlic ambient. ¿Quina família laica no ha estat mai convidada a una comunió a casa d’un oncle, d’un cosí? La festa de la joventut laica no exigeix cap decòrum especial, res de vestits blancs ni d’esmòquings per als adolescents; ni, sobretot, res a veure amb la disbauxa de regals habitual, que tant sovint fa pensar que són la raó principal per a qui fa la comunió de superar aquesta “prova”… Això fa que el compromís espiritual i iniciàtic sigui ben reduït!
Significat i significant
Quan a l’aspecte pràctic, una altra dificultat rau en el contingut de la cerimònia. Contràriament als rituals religiosos, que tenen una significació determinada vinculada a una “revelació”, una “veritat” o un element del dogma, la simbologia laica tan sols existeix en relació amb la llibertat d’interpretació dels elements semàntics evocats en el ritual. ¿Com es pot crear, sobre aquesta base variable, un vincle social, un sentiment de pertinença? La significació dels codis, mitjans i símbols haurà de ser prou evident perquè sigui accessible a una majoria, tot i ser prou oberta per permetre un camp d’interpretacions ampli. La música, en aquest punt, és un element clau atesa la seva condició de llenguatge universal, vehicle d’emocions sovint compartides per membres d’una mateixa cultura. La tria de textos de referència d’autors humanistes ―com ara Antoine de Saint-Exupéry o André Comte-Sponville― substitueix amb facilitat la salmòdia pròpia de la missa o del sermó.
Hi ha persones laiques que defensen la instauració de rituals de base que cadascú adequaria en funció de l’ocasió. D’altres opinen que no s’ha de codificar res per deixar total llibertat als oficiants. Aquesta llibertat total, però, esdevé sovint ―sobre el terreny― cacofonia, la qual cosa dissuadeix els participants de recomanar aquesta experiència a altres persones. Serà molt millor que deixem que els experts del CAL resolguin aquest embolic. Mentrestant, però, encara queda la possibilitat d’inspirar-se en els ritus tribals, maçònics, animistes o populars. O fer servir la imaginació…
__________
Nota: “Ordo ab chaos?”: del llatí ordre en el caos
Article publicat a:
Informe Ferrer i Guàrdia. Anuari de la Laïcitat 2011.
Barcelona, febrer 2011.
www.ferrerguardia.org
Comentaris recents