Per una ètica cívica, fonament d’una educació democràtica

escola lliureEls lliurepensadors, els integrants de nuclis actius en la defensa de la laïcitat, els sectors compromesos amb l’ensenyament, els partidaris d’una societat democràtica, respectuosa i defensora dels drets de tots i de cadascun, en la mesura en què aquests no interfereixin en els drets dels altres ni pretenguin imposar-se com a font única de certeses finalistes, assumim, plenament, el dret a la lliure emissió d’opinió dins el marc del legítim pluralisme. Els laics lliurepensadors, però, ens sentim èticament impulsats a fer sentir la nostra veu quan la república pot trobar-se en perill, tot entenent per república una societat integrada per ciutadans i ciutadanes lliures i responsables.

El projecte de Llei Wert, a més a més de posar en risc el model d’integració social i cultural que suposa la immersió lingüística a Catalunya, atempta directament contra el lliure desenvolupament de la personalitat, que l’article 10 de la Constitució considera com un dels fonaments de l’ordre polític i de la pau social, i que l’article 27.2 del mateix cos legal designa com a objecte de l’educació.

De manera que, a més de la desnaturalització que el Govern va introduir a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, ara s’hi vol afegir la seva degradació a matèria alternativa a la de Religió. Tanmateix, l’Educació per a la Ciutadania no és res més que el fil conductor de la inserció de cada persona en la societat, la possibilitat de promoure l’emancipació respecte a creences heretades o imposades des de la infantesa, per tal de convertir en una realitat efectiva –i lliurement escollida- la llibertat de consciència, el retrobament amb valors ètics compartits entre totes les creences i conviccions, com un element generador de respecte i de tolerància, i la transmissió de les pautes de conducta que transformen la coexistència, o el simple fet de compartir un determinat espai públic, en una enriquidora i plenament formadora convivència.

L’Educació per a la Ciutadania és una matèria fonamental, estructural en el procés educatiu d’una ciutadania madura, i per això hauria d’impregnar el conjunt del sistema educatiu, inclosa la formació d’adults. El ministre Wert, ara, la vol relegar, a petició d’una part de la jerarquia catòlica i dels sectors integristes que en són aliats i còmplices, al paper d’ensenyament complementari per als que no cursin l’assignatura de Religió. Ens trobem davant d’un comunitarisme agressiu que pretén segregar l’alumnat a partir de la religió dels seus pares, tutors o responsables, tot obeint les diferents modalitats de moral derivades de les religions del Llibre, deixant l’estudi i el conreu de l’Ètica per als humanistes lliurepensadors. Aquest és un perillós precedent d’un procés de segmentació de la societat en funció de la pertinença a grups identitaris –segmentació que pot notar-se, també, en altres aspectes del projecte de Llei- que es reconeixeran entre ells com a diferents, en comptes d’acceptar-se com a iguals.

És competència –i profunda obligació ètica i democràtica- dels podes públics establir una societat democràtica avançada, tal com remarca el preàmbul de la Constitució, i el fet de renunciar a que l’Ètica constitueixi una de les claus del procés educatiu, per a tothom i sense exclusions, en constitueix un greu i perillosíssim retrocés.