Els lliurepensadors, els integrants de nuclis actius en la defensa de la laïcitat, els sectors compromesos amb l’ensenyament, els partidaris d’una societat democràtica, respectuosa i defensora dels drets de tots i de cadascun, en la mesura en què aquests no interfereixin en els drets dels altres ni pretenguin imposar-se com a font única de certeses finalistes, assumim, plenament, el dret a la lliure emissió d’opinió dins el marc del legítim pluralisme. Els laics lliurepensadors, però, ens sentim èticament impulsats a fer sentir la nostra veu quan la república pot trobar-se en perill, tot entenent per república una societat integrada per ciutadans i ciutadanes lliures i responsables.
El projecte de Llei Wert, a més a més de posar en risc el model d’integració social i cultural que suposa la immersió lingüística a Catalunya, atempta directament contra el lliure desenvolupament de la personalitat, que l’article 10 de la Constitució considera com un dels fonaments de l’ordre polític i de la pau social, i que l’article 27.2 del mateix cos legal designa com a objecte de l’educació.
De manera que, a més de la desnaturalització que el Govern va introduir a l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, ara s’hi vol afegir la seva degradació a matèria alternativa a la de Religió. Tanmateix, l’Educació per a la Ciutadania no és res més que el fil conductor de la inserció de cada persona en la societat, la possibilitat de promoure l’emancipació respecte a creences heretades o imposades des de la infantesa, per tal de convertir en una realitat efectiva –i lliurement escollida- la llibertat de consciència, el retrobament amb valors ètics compartits entre totes les creences i conviccions, com un element generador de respecte i de tolerància, i la transmissió de les pautes de conducta que transformen la coexistència, o el simple fet de compartir un determinat espai públic, en una enriquidora i plenament formadora convivència.
L’Educació per a la Ciutadania és una matèria fonamental, estructural en el procés educatiu d’una ciutadania madura, i per això hauria d’impregnar el conjunt del sistema educatiu, inclosa la formació d’adults. El ministre Wert, ara, la vol relegar, a petició d’una part de la jerarquia catòlica i dels sectors integristes que en són aliats i còmplices, al paper d’ensenyament complementari per als que no cursin l’assignatura de Religió. Ens trobem davant d’un comunitarisme agressiu que pretén segregar l’alumnat a partir de la religió dels seus pares, tutors o responsables, tot obeint les diferents modalitats de moral derivades de les religions del Llibre, deixant l’estudi i el conreu de l’Ètica per als humanistes lliurepensadors. Aquest és un perillós precedent d’un procés de segmentació de la societat en funció de la pertinença a grups identitaris –segmentació que pot notar-se, també, en altres aspectes del projecte de Llei- que es reconeixeran entre ells com a diferents, en comptes d’acceptar-se com a iguals.
És competència –i profunda obligació ètica i democràtica- dels podes públics establir una societat democràtica avançada, tal com remarca el preàmbul de la Constitució, i el fet de renunciar a que l’Ètica constitueixi una de les claus del procés educatiu, per a tothom i sense exclusions, en constitueix un greu i perillosíssim retrocés.
Comentaris recents