Ara fa més de deu anys, a la Cimera de Lisboa de març de 2000, es va acordar un nou objectiu estratègic per a la Unió Europea: “convertir-la en l’economia més competitiva del món abans de 2010”. La realització d’aquest objectiu requeria una estratègia global, ja que es tractava de preparar la transició cap a una societat i una economia fonamentades en el coneixement, i per això va ser fonamental l’impuls de la societat de la informació, de la recerca i el desenvolupament, i reforçar la competitivitat i la innovació per millorar el mercat interior. També calia modernitzar el model social europeu invertint en recursos humans i lluitant contra l’exclusió social. Per últim, s’havia de mantenir sana l’evolució de l’economia i les perspectives favorables de creixement progressiu de les polítiques macroeconòmiques. La finalitat era aconseguir per a l’any 2010 una “Europa més competitiva i amb més i millors llocs de treball”.
El Consell Europeu de Göteborg de juny de 2001 va afegir una dimensió ecològica a tots aquests objectius. Calia «examinar d’una manera coordinada les conseqüències econòmiques, socials i ecològiques de totes les polítiques que s’han de tenir en compte en tots els processos de decisió».
Aquestes tres dimensions van constituir el que coneixem com a: “desenvolupament sostenible”.
El balanç, a mig camí, va demostrar que els resultats assolits eren mediocres, per les tímides reformes dels Estats membres. I després, l’arribada de l’actual crisi va deixar en paper mullat els objectius i les finalitats de l’estratègia de Lisboa.
Durant la darrera presidència espanyola del Consell de la Unió Europea (primer semestre de 2010), l’estratègia post-Lisboa 2010, va ser una de les seves prioritats, que van coincidir amb els objectius de la proposta de la Comissió Europea per a l’estratègia EUROPA 2020, per trobar una sortida a l’actual crisi i un creixement econòmic intel·ligent, sostenible i generador d’ocupació durant la propera dècada. El president de la Comissió Europea Barroso va dir: “Tenim la necessitat que Europa sigui capaç de competir en un món globalitzat, però sobre la base del coneixement i l’aposta per una economia inclusiva en la qual no es perdi el senyal d’identitat de la cohesió social”.
El 26 de març de 2010 es van aprovar les línies mestres de l’estratègia EUROPA 2020. Tres prioritats que estan interrelacionades i es reforcen mútuament: “Una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i integrador” (COM(2010) 2020, 3.3.2010).
Un creixement basat en el coneixement a partir de la innovació, educació i societat digital. Un creixement integrador i una societat inclusiva d’acord amb alts nivells d’ocupació, formació i capacitació pels nous llocs de treball, i la lluita contra la pobresa. I un creixement verd per una economia competitiva i sostenible basant-se en la lluita contra el canvi climàtic, el desenvolupament de les energies renovables i la competitivitat.
Aquesta estratègia marca 5 principals objectius per aconseguir el 2020:
Primer: el 75% de la població de 20 a 64 anys d’edat haurà de tenir ocupació.
Segon: el 3% del PIB de la UE s’haurà d’invertir en R + D.
Tercer: s’aconseguiran els objectius “20/20/20» en l’àmbit del clima i l’energia.
Quart: la taxa d’abandonament escolar haurà de ser inferior al 10% i almenys el 40% dels joves haurà de tenir una qualificació o un diploma.
Cinquè: hi haurà 20 milions de persones menys exposades al risc de la pobresa.
Per aconseguir aquests objectius, la Comissió Europea, a través de l’estratègia EUROPA 2020, ha proposat una sèrie de grans iniciatives. L’execució d’aquestes iniciatives és una prioritat compartida, i l’acció necessària s’haurà d’emprendre a tots els nivells: comunitaris, els Estats membres, les autoritats regionals i també les locals.
Així mateix, s’inclou la necessitat d’incorporar els agents socials i econòmics, com també la pròpia societat civil.
La Comissió Europea ha demanat als caps d’Estat i de Govern que assumeixin la responsabilitat d’aquesta nova estratègia amb la finalitat de ser capaços d’aconseguir els seus objectius en el temps establert. Per això s’han reforçat els mètodes de governabilitat per assegurar que els compromisos es tradueixin en l’acció eficaç sobre el terreny, alhora que la Comissió Europea realitzarà el seguiment d’aquest procés.
La situació actual fa perillar el compliment d’aquests objectius i deixa, un cop més, en grans il·lusions aquestes iniciatives. No ens podem permetre un altre fracàs, les hem de fer realitat per millorar el nostre present, però, sobretot, pel nostre futur i el de les properes generacions.
Per això, tots som responsables de la seva correcta aplicació i, sobretot, d’aconseguir els millors resultats per sortir de l’actual crisi el més aviat possible.
*Joaquim Millan és Director d’EUROLOCAL i secretari general del Consell Català del Moviment Europeu.
DOCUMENT:
http://ec.europa.eu/commission_2010-2014/president/news/documents/pdf/20100303_1_es.pdf
WEB:
http://ec.europa.eu/europe2020/index_es.htm
Comentaris recents