La laïcitat, i qualsevol aproximació al seu ideari, s’expressa en el respecte a la més completa emancipació recíproca de les estructures polítiques i l’àmbit de les creences religioses. Això implica la defensa d’una estructura juridicopolítica de l’Estat fonamentada en la més escrupolosa neutralitat respecte a les creences i conviccions, i en el més complet respecte als drets humans, sense que cap creença o confessió particular, del tipus que sigui, pugui ingerir en l’àmbit públic o obtenir d’ell cap privilegi. Es tracta d’una simple qüestió de coherència democràtica ja que, per poder aconseguir la plena llibertat de consciència i la igualtat de la ciutadania davant la llei, l’Estat ha de garantir la laïcitat de les seves institucions i de la seva legislació, sense la qual no es pot assegurar el màxim objectiu del respecte a l’interès general, per sobre d’interessos de grup, més o menys excloents. Per tant, només la laïcitat de l’Estat serà garantia del dret i de l’exercici ple de la llibertat de consciència per al conjunt de la ciutadania.
I el respecte a aquesta llibertat de consciència, de tots i cada un, des del començament mateix de la vida i dels processos de socialització, només es pot assegurar mitjançant l’existència i l’enfortiment d’una escola pública laica. Serà l’escola pública i laica l’àmbit de formació de la ciutadania obert al desenvolupament de la responsabilitat universal, mitjançant el cultiu d’un mètode pedagògic basat en la raó, disposat a incorporar valors i a desenvolupar capacitats des d’una perspectiva creativa, crítica i científica. L’escola pública laica ha de ser, així, un element fonamental, insubstituïble, en la configuració de l’entramat institucional d’una societat plural, diversa i democràtica, i d’un Estat laic, que, mitjançant aquesta escola, defensa el dret dels seus ciutadans i ciutadanes al lliure desenvolupament de llur personalitat i al lliure exercici de la seva llibertat de consciència, independentment de la seva cosmovisió, criteri filosòfic o religiós, o comunitat cultural de pertinença. Cap escola no fonamentada en aquests principis hauria de rebre cap tipus de finançament públic.
D’altra banda, cal assenyalar -potser, repetir insistentment… – que la Constitució espanyola de 1978 aposta pel caràcter aconfessional -és a dir, laic- del nostre Estat. I, per tant, de totes les seves institucions. Però alguna confusió en els seus termes ha possibilitat el plantejament de nombrosos problemes en aquests últims decennis. Qualsevol dificultat o manca de rigor en aquest sentit es pot superar mitjançant una interpretació del Tribunal Constitucional que es fonamenti en la Declaració Universal dels Drets Humans i, per tant, seria pertinent treballar per la incorporació del principi de laïcitat a la legislació, per mitjà de una Llei de Llibertat de Consciència. Així, quedaria garantit, de manera efectiva i definitiva, el dret a aquesta llibertat de consciència, de pensament, de religió, per als individus i per a les comunitats.
És en aquest sentit, i atenent-nos a la constitucionalitat dels principis d’igualtat, no discriminació, contribució del conjunt de la ciutadania al sosteniment de la despesa pública, i al fet que cap confessió religiosa té caràcter estatal, que s’ha de concretar, ja, l’exigència de supressió de qualsevol font de finançament públic per a qualsevol confessió religiosa. L’actual model en vigor, mantingut per inèrcia, per falta d’atreviment o per incoherències diverses, implica la ruptura de la neutralitat de l’estat en favor d’unes determinades opcions de consciència, la discriminació entre la ciutadania i un clar afavoriment d’algunes entitats privades sobre altres i sobre el conjunt.
Cal, per tant i d’una vegada, enfrontar el repte -històricament postergat- de denunciar i derogar els acords internacionals amb l’anomenada Santa Seu, a fi de preservar la sobirania legislativa de l’Estat espanyol, situant les seves relacions amb l’Església catòlica en el marc l’estricte Dret Públic Intern.
Article publicat a:
Informe Ferrer i Guàrdia. Anuari de la Laïcitat 2012.
Barcelona, febrer 2012.
www.ferrerguardia.org
Comentaris recents