Bioètica i laïcitat: Un debat urgent

Els proppassats 30 de setembre i 1 d’octubre de 2011 es va celebrar, sota els auspicis de l’Observatori de Bioètica i Dret i de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ​​el Col·loqui Internacional de la Laïcitat i el Lliurepensament sobre: POSICIONS LAIQUES EN QUANT A “BIOÈTICA”. BALANÇ I PERSPECTIVA

La presència de 20 ponents de cinc nacionalitats i de més de 100 assistents i la presentació d’unes ponències amb un contingut molt elaborat que, en molts casos, corresponien a treballs sobre la realitat, va servir per demostrar que els laïcistes tenim molt a dir en el camp de la bioètica, segurament més, i més racional, que el que expressen les religions.

Temes com “La dignitat humana”, “La llibertat d’investigació”, “Investigacions sobre l’embrió humà”, “Problemes ètics a partir de les noves tècniques en reproducció humana”, “L’eutanàsia”, “L’autonomia personal i el cos”, “Biotecnologia”, “Biometria i nanotecnologia” i altres van ser magistralment exposats, van generar l’interès dels presents i van conduir a amplis debats.

Com a conclusió es va aprovar la següent declaració:

Nosaltres, lliurepensadors d’Europa, reafirmem el nostre compromís de complir plenament amb la llibertat de consciència en les nostres vides, de principi a fi. Ens trobem que, en molts països europeus, s’interposen barreres al ple exercici d’aquesta llibertat de consciència. No podem admetre que alguns governs estiguin clarament alineats amb principis d’inspiració religiosa, presentats com a veritats universals. És inacceptable que una concepció religiosa del món i de la dignitat humana s’imposi a la societat en conjunt, quan el que es tracta de defensar i promoure és una societat en la qual regeixi el respecte mutu.

La llibertat de pensament s’ha construït a Europa contra l’autoritat del dogma. Volem reaccionar en contra de la nova composició del GEE -Grup Europeu d’Ètica- veritable caricatura de la recerca en matèria d’ètica. Amb una presència massiva dels teòlegs, sacerdots i mestres religiosos de les universitats (és a dir, 8 de 15 membres). El GEE es caracteritza per una total manca d’equilibri entre les formes de pensament filosòfic i entre els diferents organismes científics, mèdics i legals. L’aliança d’interessos, a la UE. entre el poder polític i clerical no pot tenir millor demostració que la composició del GEE.

No podem acceptar que els Estats europeus i la pròpia UE tractin de tornar a construir els cànons del conservadorisme polític, social i ètic i, per tant, posar en perill la pau civil, que només està garantida per la laïcitat. La llibertat de consciència és sempre la primera llibertat que es veu amenaçada quan es realitza una aliança entre les autoritats polítiques i religioses. Aquesta aliança té poder sobre les nostres vides, fonamentant-se en principis establerts per una jerarquia religiosa de cap manera representativa i de cap manera democràtica.

La llibertat de pensament a Europa està en perill. Protestem contra l’ús del concepte dogmàtic de la dignitat humana per deduir de forma incorrecta, entre altres coses, la prohibició de la investigació amb embrions, cèl·lules mare embrionàries, i de les nostres decisions sobre la nostra vida i la nostra mort. Els participants en aquest simposi perseguim un únic objectiu, com ho demostra el nostre treball de Barcelona: deixar a la vista els coneixements, tots els coneixements, perquè cada ciutadà es forgi la seva pròpia opinió emancipat de tota tutela.

Nosaltres volem protestar contra aquesta forma de fonamentalisme present en alguns Estats, pel qual un grup d’interessos particulars, i sobre la base de criteris teològics, desitja imposar a totes les persones, fins i tot aquelles que no comparteixen les seves creences religioses, la seva concepció clerical (no laica) de la societat. Això té un nom que pensàvem que havia desaparegut del vocabulari europeu: el totalitarisme.

Els participants en aquest simposi aprofitem aquesta oportunitat per retre homenatge i mostrar el nostre suport a tots aquells, ja siguin professionals de la salut, membres de comitès d’ètica o responsables d’una o altra mena en qüestions de política pública, preocupats per aquesta qüestió, per defensar amb coratge i imaginació els principis d’aquesta declaració i els valors de llibertat que tots portem al cor.