Volent ser un pont entre l’escola dels anys 70/80 i l’actualitat, un grup dels antics membres de l’Escola de Teatre hem iniciat l’activitat teatral de nou a l’Orfeó de Sants, dins del projecte de “l’Escola de les Arts Sants XXI”, que l’entitat ha encetat per donar continuïtat als estudis teatrals.
Com a primer referent hem estrenat, aquest mes de febrer, el muntatge “Enllà del Temps, Barcelona i la Setmana Tràgica, 1909-2009”
El muntatge “Enllà del Temps” (1909-2009), és un projecte que neix arran del centenari de la Setmana Tràgica i de I’execució d’en Francesc Ferrer i Guàrdia al 1909, i també com una revisió de l’espectacle que, sobre el mateix tema, va dur a terme I’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants el gener del 1975 al teatre del Casino Aliança del Poble Nou, prou representat per tot Catalunya, i també a València, durant tot el 1975, que va merèixer el Premi de la Crítica Serra d’Or al millor muntatge teatral de I’any. A partir d’aquest plantejament s’ha elaborat una dramatúrgia amb la cronologia dels fets de la Setmana Tràgica, les veus d’alguns dels poetes amb una certa vinculació al tema i també, naturalment, escenes del muntatge de l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants de 1975, amb fragments de Mª Aurèlia Capmany que feien esment als tràgics fets.
El nostre muntatge respon al que n’han anomenat “teatre pobre”, és a dir, despullat de mitjans materials, que són suplerts amb la més gran imaginació i el “living newpapers” que presenta al públic la informació dels esdeveniments de forma objectiva, instant a l’acció social implícitament i explícitament.
L’espai escènic és totalment despullat, excepte un ciclorama o càmera negra, cadires plegables de tisora, algun penja-robes, o suports per als diferents elements de I’attrezzo o vestuari… Els actors van vestits de manera actual: texans, samarretes i bambes, sobre el que es col·locaran els diversos elements de vestuari en funció del personatge que, en cada moment, els toqui representar. Tots els canvis d’escena, de personatges, són fets sempre a vista del públic, és a dir, I’espectador serà sempre còmplice i part del joc del Teatre dins del Teatre.
Comentaris recents