Em torno a plantejar avui, després de poc més d’un any com a presidenta d’Acció Escolta, com ha pogut influir en les meves responsabilitats el gènere. És evident que ho ha fet, sóc dona, i això podria ser simplement un tret definitori, però juga un paper més important. Una dona assolint un càrrec esdevé notícia per si mateix. No crec que el fet en si sigui un problema, potser sí per això que, a aquestes alçades, encara no ens deixem de sorprendre.
En el cas d’Acció Escolta de Catalunya la paritat en els càrrecs dirigents sembla totalment assolida, amb 4 dones i 2 homes a la Junta Permanent, i amb 6 dones al capdavant d’agrupaments d’entre els 13 que conformen Acció Escolta. L’associació ha tingut 5 presidents, 2 d’ells dones. A l’oficina tècnica hi treballen 3 homes i 3 dones. La fredor dels números ens diria que som una associació paritària en la qual el gènere no és un fet discriminatori a l’hora d’assolir responsabilitats. Darrera d’aquests números hi ha el treball en coeducació que es duu a terme als agrupaments. Els nens i nenes i nois i noies treballen i conviuen sempre plegats, assolint càrrecs de lideratge des de ben petits. Hi ha dos fets que es complementen, agafar responsabilitats i tenir responsables, sempre independentment del gènere. El repte és mantenir aquesta equitat també en els i les joves voluntaris adults.
En aquest entorn, el meu cas, com a dona dirigent, ni és una raresa ni és un canvi en el funcionament de la nostra associació. És un fet més que segueix la lògica de funcionament que abasta tots els àmbits de l’entitat. Mai no m’he trobat amb cap reacció que em semblés deguda a que fos una dona, de fet si hagués de dir per quin motiu he pogut trobar reticències, encara que cal dir que són poques, seria sens dubte l’edat, però aquest és un altre debat.
Podria finalitzar aquí el petit relat de la meva experiència, havent intentat mostrar-vos com de bé es treballa el gènere a l’escoltisme i com tenim de superat l’accés de les dones als càrrecs de responsabilitat. Si bé és cert que a Acció Escolta sembla un fet assolit, part de la meva tasca és la representació de l’associació en els espais en què hi participa o les entitats amb què es troba vinculada. Aquests són molts, però permeteu-me que em centri en l’escoltisme. A la meva primera reunió de representació a nivell estatal em trobo com a única presidenta d’una associació, un fet que em deixa molt sorpresa. I a Europa, com estan les coses? El Comitè Escolta Europeu el formen 5 homes i 1 dona, i el Comitè Escolta Mundial 1 dona i 11 homes!
Aleshores, una es pregunta, realment ho estem fent bé? Poden haver-hi mil i una explicacions que no tenen res a veure amb el gènere per a aquests números, la complexitat de les organitzacions escoltes, així com la no existència d’associacions mixtes en altres països podrien ser-ne algunes, però a Europa la gran majoria d’associacions fan coeducació, totes si parlem de la nostra federació estatal.
L’escoltisme és encara, malgrat l’esforç de moltes persones, un moviment carregat de tòpics, no vull que un més sigui el masclisme. No crec que sigui cert en cap aspecte i, a més a més, tristament, aquests números en els quadres dirigents no ens diferencien de moltes altres entitats sense aquesta càrrega tòpica.
Ara bé, alguna cosa hem de fer al respecte, lluitar per canviar aquesta situació. No ens podem quedar amb la idea que els números són casualitat, segur que hi trobem explicacions racionals, però ens agraden? O són reals? Potser no ho estem fent prou bé, potser ens estem limitant a posar els nens i nenes a treballar plegats des de petits i així ja considerem que estem coeducant.
No canviarem aquesta situació amb una actitud passiva, la coeducació ha de ser una estratègia activa i present en les nostres programacions i activitats, hem d’aconseguir una igualtat d’oportunitats real que siguem capaços de transmetre a tots els nostres espais, més enllà dels que hi participen infants. I cal que tots els i les membres del moviment tinguem aquesta sensibilitat i la voluntat de canviar la situació actual.
A Acció Escolta no ens conformem i reivindiquem aquesta responsabilitat en els fòrums on cal. Personalment estic força cansada de sentir que no hi ha dones que vulguin agafar un càrrec, o que no hem trobat cap dona que volgués participar, o altres desenes de justificacions amb les que vosaltres segur que us hi heu trobat també. Aleshores, això vol dir que fins els 18 anys hi ha un 50% de dones als agrupaments (ara sembla que són més) i que després totes desapareixem? Sabem que no és així, i tenim totes les eines per canviar les coses. Només ens cal la voluntat de fer l’esforç, de dedicar temps a pensar-hi i analitzar-ho de debò. La missió de l’escoltisme és construir un món millor, no hauríem de començar treballant perquè les nostres organitzacions reflecteixin la societat que volem?
Comentaris recents