Als anys trenta, durant la guerra, Jaume Miravitlles anava pensant com donar una cara amable al procés que s’estava vivint al carrer, com animar enmig d’una guerra, com transmetre certs valors en l’horror d’una ciutat atacada pel foc de les bombes. I pensant… va idear la història del més petit de tots… Un figureta pels infants, un conte i una cançó. Fou un èxit brutal. Anys després la cançó que havien escoltat milers de catalans es va perdre i encara més tard, quan la nit franquista ja s’havia extés, Pere Quart –de la mà del qual es va escriure la primera lletra d’aquella cançó basant-se en la tradicional catalana “N’eren tres tambors…”– la va refer. “Estimat Meet (Miravitlles), aquí la tens” va ser la carta que li va enviar a Miravitlles. Ells dos la van conservar, però encara no la van poder donar de nou a aquells que l’havien escoltat. Hagueren de passar una anys… La Laura no parava de tararejar-la mentre treballava a casa, fascinada per una història i uns acords que li venien de nou i se’m va anar posant al cap. Vaig parlar amb en Daniel –un gran coneixedor d’aquesta història– que em va fer arribar la carta de Pere Quart i vaig proposar posar-la en una expo, que es tornés a cantar, que es tornés a escoltar. Després en Sebas, en Cesc, en Patrick i l’Hug ens van convèncer de posar-hi la seva veu. Petites històries. Una periodista, l’altre dia m’explicava que mentre parlava amb l’Alícia Bou –una altra de les protagonistes d’aquesta història– se li humitejaven els ulls amb aquesta cançó. De petita, mentre plovien bombes, un dels seus desitjos havia estat tenir “un més petiti de tots…”, però el seu pare mai no li havia pogut comprar. És increïble els múltimples fils que ens uneixen a tots en les petites i menudes històries de les nostres vides. Del passat cap al present, del present cap al passat, setanta anys sense poder-la escoltar…

Si n’eren tres germans
que anaven a la caserna,
tots tres canten a cor:
Volem guanyar la guerra!

Arriba el capità
i diu amb veu severa:
aquest no pot venir
encara és massa tendre.

La tropa ja se’n va,
la mare i l’infant resten;
el més petit de tots,
enlaira la bandera