Deixar de fumar

Ens manen uns psicòpates. Resulta que han decidit fer un gran servei a la humanitat, per això volen convertir els fumadors en una mena de secta que cal tractar com si fóssim militants d’Al Queda. Ens fan sentir terroristes i, per tant, ens imposen una política altament repressiva. Ens ataquen pujant a límits increïbles el preu del paquet de tabac; ens fan terrorisme psicològic posant tota mena d’inscripcions als paquets, ens fan campanyes als mitjans de comunicació; prohibeixen fumar primer a un espai de la feina, després a tots els edificis on es fan activitats laborals; prohibició total els espais públics, als bars, als restaurants. Un dia prohibiran fumar a casa.

Vençuts i derrotats els fumadors acceptem amb resignació i culpabilitat tots aquests atacs. Diuen que ens volen protegir. Mentrestant, hi ha tot de fumadors que s’ho agafen a la valenta i s’emprenyen. S’equivoquen. Penso també que els que fumem som un perill per a la salut pública i la despesa social: un perill per a la humanitat que cal erradicar de soca-rel.

Penso que els que volen acabar amb els fumadors estan carregats de raó però són massa tous i d’un revisionisme socialdemòcrata que provoca que les mesures proposades no tinguin cap efecte. Només aconsegueixen fer-nos patir mica en mica i convertir els fumadors en masoquistes. Sembla que en comptes de voler solucionar els problemes el que vulguin és exercir de sàdics gaudint com els fumadors patim i ens sentim culpables. Cal més autoritat i decisió. Per tant, davant d’aquesta situació plantejo algunes solucions.

En primer lloc, caldria declarar fora de la llei totes les empreses tabaqueres. Després, tancar tots els estancs i aprofitar el desplegament dels mossos d’esquadra per adscriure’n un al costat de cada fumador, dia i nit. Fins i tot al menjador de casa.

Així sí que els poders públics ens ajudarien, ja que llavors només tindríem dues opcions. Opció A. Ser un bon ciutadà i deixar de fumar.

Opció B. Convertir-nos en uns desafectes al sistema i convertir-nos en delinqüents. Situats en aquest dilema, un laic i progressista només tindria una opció: deixar de fumar! O no?