Anar net i polit és un dels pocs plaers que tenim els pobres, i parlo dels pobres amb sostre, és clar, perquè els altres ni això, com a molt el plaer d’una dutxa d’estrelles. Dutxar-se cada dia és un dels actes més feliços de la revolució higiènica de finals del segle vint, encara que en moltíssims casos és palès que la revolució continua pendent, sobretot quan a primera hora agafes el transport públic i una bafarada de colònies emmascaradores es barregen amb les feridores ressuors del passat. Perquè no tothom experimenta alegria amb la mullena dignificadora de la dutxa matinal. Però dutxar-se és un plaer democràtic fet a peu dret, que no té res a veure amb la banyera escumosa i aburgesada. Ja ho deia el poeta: “La dicha es mucha en la ducha”.

Potser els contraris al Pla Hidrològic em recriminaran que la dutxa diària és un dispendi excessiu, que no estem perquè l’aixeta ragi amb tanta alegria, però no vull creure que els partidaris de l’estalvi energètic -aquí jo el primer- vulguin una societat adormida i lleganyosa. Un servidor, amb franquesa, si no passa per l’aspersió del telèfon dutxador no és ningú, cap persona. Si no em dutxo tots i cadascun dels dies del nostre calendari arbitrari vaig esmorteït, sense nord ni sud.

Ja no és qüestió de neteja corporal ni de l’efecte purificador i fins i tot eròtic de les llimones salvatges del Carib, és l’efecte espavilador de la ruixada d’aigua quotidiana.

Encara que és veritat, ho reconec, l’aigua és un bé escàs i la dutxa diària diuen els experts que ens rebaixa les defenses corporals, a més a més de les col·lectives. Es veu que una mica de quisca va molt bé per no agafar constipats i, la veritat, puc certificar que molts dels meus conciutadans tenen una salut de ferro. Així, doncs, feu-me cas, dutxeu-vos, dutxeu-vos cada dia i si algú té la mala consciència de gastar l’aigua, doncs que begui vi; però això sí, assegurant-se abans que no l’hagin batejat. Creieu-me. Mulleu-vos cada dia i tots els dies. Perquè el compromís està en mullar-se, i la dutxa diària és la renovació constant del nostre contracte amb la vida i amb la societat.