James Lovelock és un científic britànic, el treball i la vida del qual té força paral·lelisme amb Galileu Galilei. Ambdós han proposat paradigmes que canvien els esquemes per apropar-se a la realitat. Galileu va acabar amb la idea que la Terra era el centre de l’Univers quan en realitat era un planeta d’un sistema regit pel Sol. Lovelock és l’autor de la teoria Gaia, que proposa que l’ambient planetari que és avui la base de la vida n’és també un producte. En altres paraules, que no serien les condicions planetàries de la Terra les que haurien permès el desenvolupament de la vida sinó que precisament la vida hauria determinat el desenvolupament i el manteniment de les condicions que li són adequades.

Galileu va ser perseguit per la Inquisició, Lovelock ho ha estat per la ciència oficial. Tanmateix, avui són molts els científics que han aportat dades que demostren que l’evolució de les espècies no és independent del seu ambient. Segurament, l’aportació d’aquest científic heterodox hauria passat desapercebuda si no fos que situa l’espècie humana en una posició d’humilitat que complementa la que al seu dia va portar la teoria de l’evolució de Charles Darwin, també criticat en vida. Aquest any fa 30 anys que Lovelock va anunciar oficialment (1969) la idea de Gaia en una conferència a la Universitat de Princeton New Jersey (EUA).

James Ephraim Lovelock neix el 26 de juliol de 1919 a Letchworth Garden City al Regne Unit. Es gradua en química a la Universitat de Manchester l’any 1941 i el 1948 obté el doctorat en medicina de la London School of Hygiene and Tropical Medicina. El 1959 es gradua en biofísica per la Universitat de Londres. Entre 1961 i 1964 treballa com a professor de química a la Baylor University College of Medicine a Houston, Texas. Durant aquests anys col·labora en les recerques sobre exobiologia de la NASA. Les reflexions sobre la recerca de vida en altres planetes li faran preguntar-se sobre la vida a la Terra. Uns anys més tard el portaran a desenvolupar la Hipotesi Gaia. Des de 1964 treballa com a científic independent col·laborant amb diverses universitats i associacions.

Ha escrit més de 200 articles científics i ha elaborat més de 50 patents d’aparells de química. Un d’aquests fou un detector per a captar la distribució global d’òxid de nitrogen i CFC a l’estratosfera. La NASA li va atorgar varis premis de reconeixement per la seva aportació al programa de recerca del forat de la capa d’ozó.

Lovelock ha lluitat amb independència i s’ha enfrontat a la posició de la “indústria” de la ciència. La seva teoria Gaia és internacional i multidisciplinar i a més a més pretén demostrar que l’espècie humana no és el centre de tot, i que per a Gaia (la biosfera) no som més que un microbi. Afirma que les capes externes del nostre planeta han estat originades i controlades pels éssers vius i que si no fos per la Vida, l’atmosfera de la Terra no seria essencialment diferent de la de Venus o Mart.

La idea de la teoria Gaia va nèixer precisament quan Lovelock va rebre l’encàrrec d’assessorar la NASA per dissenyar experiments que la sonda espacial Viking havia de fer per detectar vida a Mart. Lovelock va concloure que no calia anar a Mart per buscar vida atès que no n’hi havia. Amb les dades aportades pels astrònoms sobre la composició de l’atmosfera del planeta roig li fou suficient per establir que no hi podia haver vida en les condicions atmosfèriques d’equilibri químic de Mart. I per demostrar-ho va començar a estudiar a fons la Terra. Malauradament, va ser acomiadat del programa perquè no els va donar raons científiques per enviar les sondes Viking a la recerca de quelcom que era absurd de cercar-hi.

Pel moviment laic i progressista Lovelock, un personatge viu, representa valors importants. En primer lloc, perquè s’ha enfrontat permanentment al sistema perquè no fomenta l’esperit de cooperació que és la base de l’evolució de la vida. En segon lloc, perquè el seu treball científic ens ajuda a comprendre el nostre paper com a espècie i acceptar humilment que no som els reis de la creació ni els amos del planeta. Finalment, perquè aïllat i infamat pels col·legues ha convertit la imaginació i la inventiva en les seves fonts vitals. No és un científic obsessiu sinó un poeta del coneixement.

Malauradament, la teoria Gaia ha pres per a molts un significat gairebé místic. William Golding veí de Lovelock, i després premi Nobel de literatura, li va suggerir el nom de la deesa de la Terra per als grecs -especialment perquè en anglès els mots de quatre lletres són habitualment escatològics. Per als ecologistes sostenibilistes la teoria Gaia és una eina per comprendre que la Terra és un sistema cibernètic autoregulat, i que qualsevol espècie perturbadora és expulsada perquè el sistema adopta un funcionament en condicions que li són desfavorables. L’espècie humana comporta, amb el seu sistema de vida, canvis en el sistema. Gaia ens adverteix de la necessitat de regular el nostre comportament social i utilitzar el seny per anticipar-nos i rectificar i no estressar el sistema planetari.

Tenim tendència a interessar-nos pels morts perquè han fet història. Però la història no és més que el present quan esdevé passat. A vegades si ens interesséssim més pel present podríem fer front millor al futur. Les aportacions de James Lovelock són ja història i sens dubte, d’aquí a uns anys li reconeixerem la gran aportació que va fer a la història de la humanitat mostrant-nos una manera diferent de comprendre la Vida. Per una vegada aquesta pàgina destinada a referents pel moviment laic i progressista es dedica a una persona viva, les obres de la qual es troben encara a la major part de les llibreries i ens poden ser útils per fer front a l’incert futur al qual ens condueix l’actual sistema insostenible de relacionar-nos amb el planeta. Lovelock no ha dit mai que la Terra sigui un macroorganisme o una deessa i que la resta dels organismes en siguem les seves cèl·lules. Tanmateix, Lovelock sí que ha advertit que no ens hem de mirar amb més temor la radioactivitat que la combustió del carbó. I en aquest sentit ha qüestionat molts dels paradigmes del nostre modus vivendi. L’any 1997, quan feia 25 anys de la publicació de la teoria Gaia, diverses entitats, entre elles la Fundació Terra, van proposar a James Lovelock pel premi Catalunya. La candidatura va fracassar perquè Lovelock representa valors progressistes.

Obres de J. Lovelock
– Gaia: una nueva visión de la vida en la Tierra. Ed. Planeta, 1979. Va popularitzar la Hipotesi Gaia que va ser publicada en llengua anglesa el 1972.
– Las edades de Gaia. Ed. Tusquets 1988.
– Gaia: Una ciencia para curar el planeta. Integral, 1995. Una obra de divulgació per comprendre la teoria Gaia.