Josep Lluís Pedragosa és ex director de l’Institut Català de Seguretat Viària

“Liberté, égalité, fraternité”. Quantes vegades m’han vingut a la ment, en una de les meves freqüents catarsi de deformació professional, aquestes tres paraules, símbol de la revolució francesa, aplicades a la seguretat viària.

No cal dubtar-ne gens que el vehicle automòbil constitueix en si mateix el màxim exponent de la LLIBERTAT individual del ciutadà del segle XX. Surt i arriba de porta a porta com vol, quan vol i on vol, sense necessitat de bitllets ni horaris rígids. El cotxe i la moto són els grans amics que permeten moure’ns lliurement, amb agilitat, a rampells i a voluntat.

La llibertat de conduir i de circular troba aviat una limitació en haver de desenvolupar-se en una via pública d’ús col·lectiu i on coincideixen moltes llibertats individuals traduïdes en d’altres vehicles a motor que es mouen per allí. Sobre una mateixa via, no sempre ideal, per cert, gairebé mai coincideixen les mateixes característiques i peculiaritats dels vehicles i les persones que es troben a la carretera. Presses diferents, objectius diferents, potències diferents, actituds diferents. I d’aquestes diferenciacions entre els diversos tàndems vehicle persona sorgeixen els contrastos i amb aquests les comparacions, frustracions, competències, friccions i, fins i tot, les agressions, més o menys voluntàries, més o menys conscients, però que en conjunt són la carn de cultiu de les conduccions anormals, les infraccions i els accidents. Per això, que l’harmonia d’un trànsit segur es fonamenti en la proliferació d’un desig col·lectiu dels conductors d’una societat, en no destacar especialment d’entre els altres.

Precisament, per pal·liar els contrastos que es donen entre aquest conjunt de llibertats individuals sobre vehicles a motor que circulen per carreteres d’ús col·lectiu és molt important assimilar que la tasca de conduir és una simple operació de trasllat o de transport encaixada, com el tren, sobre uns carrils de circulació, espai en el qual els drets de tothom són iguals. Aquí apareix vigorós el concepte de IGUALTAT. Quan menys egoista i individualista sigui la conducció, més segura, coherent, còmoda i pràctica serà la circulació. Els problemes apareixen amb les actituds egocèntriques vinculades al plaer de la velocitat, a la multiplicació del poder, a la morbositat de la infracció en un clima d’impunitat, a la correcció d’una dolenta planificació horària d’un viatge o jornada de treball i a la invasió en la funció personal de la conducció d’elements aliens com l’humor, la desatenció, la crispació, el cansament o el menjar i la beguda improcedents. Res millor per a la seguretat viària que una majoria de vehicles circulessin d’una forma apaivagada, tranquil·la, homogènia, equilibrada i rectilínia. Les autopistes interurbanes nord-americanes són una bassa d’oli de vehicles que sense canviar de carril i sense avançar-se, marxen en bloc a 55 milles/hora com si es tractés d’un ferrocarril d’infinits vagons. Un trànsit on ningú destaca, uniforme, no tan vinculat als límits de velocitat absoluts, sinó que vol aconseguir apropar les velocitats màxima i mínima dels vehicles que circulen (velocitat relativa tendint a zero) sense zigues-zagues és garantia de disminució de risc. Igualtat de moviments, igualtat de comportaments, igualtat de velocitats.

Tanmateix, hi ha un tercer aspecte que modula la llibertat de conduir dintre d’una igualtat del sistema circulatori. És la convivència, paraula més contemporània i aplicable al trànsit que la de FRATERNITAT. Es tracta d’aconseguir la connexió permanent entre els conductors, de manera que cadascú entengui el nivell d’incidència de les seves actuacions al volant amb relació als altres. És la responsabilitat individual preconitzada a les conclusions del Congrés de Seguretat Viària de Berlín de 1988, com a element imprescindible per a la disminució dels accidents de trànsit d’un país. Convivència que es deu fonamentar en l’educació viària familiar i escolar, en l’aposta col·lectiva de resoldre amb actituds cíviques un problema social de primer ordre.

“Liberté, égalité, fraternité”, o el que és el mateix en seguretat viària: “llibertat, homogeneïtat i convivència”. Llibertat de conduir, homogeneïtat en el flux circulatori i convivència entre les persones que condueixen vehicles a motor.