L’espècie humana es diferencia de la resta dels mamífers per la seva capacitat de raonar. Això, vol dir que hem perdut una part dels nostres instints per guanyar en adaptabilitat gràcies a la facultat de pensar. I cal reconèixer que és una estratègia biològica exitosa. Però, té un petit problema: hem d’aprendre-ho tot. No sabem fer pràcticament res de forma innata. De fet, ni fer l’amor, que no és el mateix que copular. Aquesta mateixa capacitat de pensar és la que ens permet, potencialment, de viure en societat respectant la llibertat dels individus sense malmetre la convivència col·lectiva. Ens hem alliberat del jou de viure en clans dominats pel més fort o el més eixerit com passa en la resta de mamífers socials. (És clar, que a vegades ens podem deixar sotmetre per veritables assassins). En tot cas, biològicament estem capacitats per raonar idees complexes com és ara la solidaritat, l’amor, la justícia, la igualtat o la llibertat.

Tanmateix, la cultura humana només pot sobreviure a través de l’educació. Per això, la comprensió del món hauria de ser un dels principals fins de l’educació. Malauradament, aquesta preocupació es tradueix, la majoria de les vegades, en explicacions abstractes, de principis suposadament universals o en un utilitarisme centrat en la funció productiva de l’individu dins de la societat. En aquests moments, no hi ha cap sistema educatiu formal per ajudar l’individu a conèixer-se millor, a comprendre els components de la seva personalitat conscient i inconscient, els mecanismes fisiològics del seu cos, els seus desitjos i els seus somnis, la natura de les relacions amb els altres i la col·lectivitat. En definitiva, el sistema educatiu que tenim menysté l’art de viure, d’estimar i de treballar en una societat imaginativa, creadora i potenciadora de l’harmonia social i del respecte al nostre entorn. Hem convertit l’educació simplement en l’aprenentatge de coneixements externs, tecnològics i d’algunes habilitats per fer millor el nostre paper d’obrers/es i consumidors/es. Per acabar-ho d’adobar la moral de la nostra civilització està fortament influïda per l’alienant religió judeocristiana, que res té a veure amb el missatge de Jesucrist. Llevat de curts períodes històrics, l’educació no ha cercat l’eclosió i el desenvolupament de totes les virtuts de la persona. Avui, quan hem assolit un relatiu grau de confortabilitat física, descobrim amb desagradable sorpresa que patim de greus problemes socials i ambientals que no són sinó producte d’aquest desconeixement de les potencialitats de l’ésser humà.

El consum matisa les relacions entre sexes

Segles d’història ens han permès fer els progressos científics que ens han ajudat a explicar-nos una mica millor qui som i com funcionem. També hem descobert la tecnologia que fa possible la confortabilitat i hem establert un sistema per perpetuar-la: el consum. La idea del consum com a filosofia de vida rau en el fet de produir bens i quantificar-ne l’esforç personal, tot compensant-lo amb un premi que ens permeti adquirir altres bens i així fer una espiral que no s’acabi mai. A més, a través de la competitivitat garantim que els bens sempre es renovin i millorin. Tot l’enginy humà i la capacitat de cooperació entre grups d’humans s’ha posat al servei de l’espiral del consum. De fet, fins i tot, els nostres sentiments, és a dir, la part més inconscient del nostre ésser, pateix i gaudeix influïda pel consum. Una qualitat bàsica del consum és escollir, usar i llençar quan el bé, que sempre té una vida temporal, s’esdevé inservible. Així podem tornar a escollir i recomençar el procés. Sempre hi ha alguna novetat que ens fa sentir que allò que posseíem s’ha de canviar.

No és difícil imaginar que les relacions entre homes i dones o dones i homes també hagi estat afectada per aquesta pràctica social. De fet, els homes i les dones, les dones i els homes, ens hem convertit els uns per als altres en objectes cobejables de consum. A més, n’hem arribat a definir els paràmetres físics humans perfectes i desitjables per posseir una persona de l’altra sexe. Avui, cada dona i home, cada home i dona, viu amb un ideal de relació fet de retalls de centenars de pel·lícules i d’actors i actrius que flirtegen els nostres somnis més humits. És clar que, ràpidament, descobrim que això no és la realitat i que conviure exigeix fer compatibles pensaments, emocions, il·lusions, desitjos i somnis. Tot al servei d’un ideal màgic que definim com a amor, oblidant que l’amor no és sinó un aprenentatge més de l’art de viure. I aquí comença el problema. D’aquests paràmetres inconscients de l’ésser racional no en sabem gairebé res, perquè estan fortament influïts per les pautes del nostre comportament com a consumidors de bens materials. No ens han educat per compartir desitjos, emocions o il·lusions, que per altra banda són essencials a l’hora de relacionar-nos amb un ser humà de forma individual.

Els humans som sexualment diferents

Biològicament, els homes i les dones som diferents, perquè tenim hormones diferents i aquestes tenen el control de funcions fisiològiques i cerebrals bàsiques. Tanmateix, aquestes diferències fisiològiques ens són desconegudes a la immensa majoria, tot i que científicament n’hem identificat una bona colla en aquestes darreres dècades de progrés. L’educació no ha estat pensada per a l’art de viure amb la diferenciació sexual.

Si ens eduquessin per comprendre la fisiologia del comportament segons el sexe, trobaríem moltes raons per comprendre millor les relacions quotidianes entre sexes. Algunes capacitats i habilitats es troben influïdes pels estímuls i alteren les nostres hormones i neurotransmissors. Però, els homes i les mateixes dones vivim junts sabent-ne ben poc. El resultat són sobresalts en les relacions entre sexes. Com que el mercat és ampli i la moral lleugera, podem canviar. Però, al cap de poc temps de canvi, ens retrobem amb la mateixa situació. El problema no és el nostre sexe sinó l’escàs coneixement que en tenim uns i altres. No es pot viure la quotidianitat sense raonar-la. Com a conseqüència els homes no comprenen a les dones i les dones pensen que tots els homes estan tarats.

Caldria potenciar les línies de recerca psicofisiològica de la diferent percepció entre els homes i les dones a partir de la bioquímica dels sexes. I és que el nostre comportament està determinat per un munt de substàncies químiques que s’aboquen a la sang en funció de determinats estímuls. Si un dia som capaços de plorar a llàgrima viva per una pel·lícula romàntica i un altre dia amb una escena similar no ens immutem, no és per atzar. La vida en parella, sovint, també la deixem massa a l’atzar bioquímic.

Les pautes del consum també influeixen les nostres relacions en la mesura que ens dificulten raonar els mínims que desitgem. En aquest sentit, el consumisme ens ha habituat a fixar-nos més en el disseny i la forma que no en el fons. Els publicistes coneixen mecanismes inconscients per excitar els nostres anhels. Per això, davant de la febre del consum només hi ha la possibiilitat de raonar i adquirir en funció de criteris no emotius. El disseny i l’estètica en la diferenciació sexual causen danys irreparables a la personalitat dels joves, fins i tot en forma de malalties com l’anorèxia.

Sentiments raonats

En una societat més madura, l’educació no seria només mixta, sinó que es prepararia els infants per compartir, comprendre, acceptar i positivar les diferències entre sexes i cultures. Malauradament, en el millor dels casos ensenyem les diferents característiques dels òrgans sexuals i, a prevenir embarassos als adolescents. Tanmateix, l’educació escolar ens hauria d’ensinistrar en com es fa l’amor, en com el conjunt de substàncies químiques amb capacitats per modificar la nostra conducta influeixen els nostres comportaments quotidians. Potser caldria que l’educació aprofundís en els mecanismes biològics de les nostres emocions i sentiments, i, de com es poden modular amb la raó.

Ens enganyem si pensem que els sentiments són com una màgia etèria regulada pels pocs impulsos instintius que ens resten. En les persones tota la màgia que tenim passa pel magí i es regulada per compostos bioquímics perfectament identificables (encara que no els coneguem encara tots). L’administració de determinats fàrmacs ajuda a superar algunes disfuncions emocionals. Per exemple sabem que un baix nivell de liti en sang pot causar o ser un símptoma de depressió.

Ens han ensenyat que les relacions entre sexes tenen un component predominant més emotiu que no pas racional. Malauradament, l’experiència dels anys ens ensenya que conviure exigeix una bona dosi de racionalitat. Potser per això seria important aprendre a identificar quan les emocions estan clarament sota les influències fisiològiques i ambientals. I, per arrodonir-ho seria bo que els ho transmetéssim a través del sistema educatiu.

Conèixer per estimar

Exigim que tots els bens de consum portin el manual d’instruccions oficial. En canvi, les relacions entre homes i dones, o dones i homes pretenem fer-les sense manual i oblidant el coneixement empíric. Al llarg de la història de la humanitat hem anat vestint un codi moral i deontològic que amari tots els vèrtexs de les nostres relacions. Des dels aspectes laborals fins als més intranscendents. Fins no fa gaires dècades, eren els homes qui feien la cort a les dones, i hi havia tot un codi de cavallerositat. Sortosament, això ja és passat. Tanmateix, avui, amb gairebé total llibertat (almenys en la nostra societat) ens trobem que als joves no els és fàcil relacionar-se en parella. Les emocions quan es desborden no troben on aferrar-se per manca de conceptes per raonar. Un tema clau seria com assolim o introduïm la racionalitat en les relacions entre sexes. Potser seria interessant deixar que els impulsos biològics siguin filtrats per una bona educació en l’art de viure. Teòricament, les relacions preparella haurien de servir per acompassar i identificar els ritmes biològics. Un aprenentatge que permetés fixar amb rigor les normes bàsiques que aportessin estabilitat a una relació quan aquesta esdevé una parella institucionalitzada. Hauríem de saber una mica més de la fisiologia de l’enamorament i de la fisiologia de l’amor. Llavors, potser podríem conviure de forma més fàcil, perquè seríem capaços de predir i comprendre. La capacitat de previsió i la comprensió són les úniques garanties per a l’estabilitat que sempre cerca l’ésser humà. L’estabilitat en l’amor és un tret essencial perquè aquest sigui creatiu i potenciador dels atributs humans. L’amor només pot ser veritable quan el coneixement és capaç de comprendre’n el significat. Només si deixem que la racionalitat sigui un ressort de les emocions podrem deixar espai per a la creativitat, la igualtat alliberadora entre sexes i el principi de la fi del consumisme.