Acostumats a pagar a canvi de rebre alguna cosa, des de la sanitat fins a un plat de llenties, ens sorprèn que algú ens demani diners com a quota d’adhesió a una organització on ja militem, és a dir, a canvi de res, ja que la feina la fem invertint el nostre temps lliure.

Però aquesta sorpresa amaga una fal·làcia, ja que per a l’associació, que s’ha de relacionar amb gent a la qual li és indiferent si existeix o no, la quota és la materialització de la nostra voluntat que el projecte sigui.

Molts cops algú argumenta que les subvencions que es reben a canvi del treball voluntari, evidentment han de cobrir les quotes de soci, però aquesta posició significa delegar en un estrany la responsabilitat que el projecte existeixi o no, i dimitir de la nostra voluntat i lliurar-la a un tercer, que com que paga vol manar, i manarà.

La quota, doncs, ha d’assegurar que l’associació existeixi. I això vol dir que com a mínim els associats es puguin comunicar els uns amb els altres, reunir-se i organitzar-se per actuar, i fer arribar la seva veu a tercers. Només així garantirem que la finalitat de l’associació de protagonitzar un canvi en la societat, a partir d’un discurs ideològic propi, que creiem prou rellevant com per comprometre-hi el nostre temps i la nostre voluntat, arribi a prou gent, la faci reflexionar i potser canviï els seus punts de vista.

A banda quedaran el projectes concrets que poden dependre o no de les subvencions al ser serveis a tercers, o quotes específiques de finançament de serveis als mateixos associats.

Lògicament si ens neguem a pagar quota o la volem substituir amb el nostre treball voluntari, per valuós que sigui, dependrem de tercers a l’hora de relacionar-nos i organitzar-nos. En aquests cas, d’altres associats seran els que tindran la paella pel mànec a l’hora de decidir si el projecte ha de tirar cap a un camí o cap a un altre, ja que ells finançaran, o no, determinades vies de comunicació i determinats moments i llocs de reunió.

En el fons no té sentit que es consideri socis de ple dret els que no paguen una quota encara que estiguin interessats en el treball que s’hi fa o en les activitats que s’hi organitzen, però si un dia l’associació desaparegués i amb aquesta tota una forma de veure les coses, els preocuparia tant com si el gimnàs de la cantonada tanqués i se n’obrís un altre cinc números més enllà, canviaria la gent, però ells hi farien el mateix.

La quota doncs és un acte d’independència i de sobirania ideològica, de voluntat i d’acció política, ja que amb aquesta manifestem inequívocament la nostra ferma decisió que el grup de ciutadans que s’han organitzat al voltant d’una idea, sigui, i sobretot que sigui com nosaltres hem decidit, al marge del que pensi la societat on vivim o els grups que hi tinguin el poder.