La il·lusió de molts ciutadans republicans va concloure en la cruel desorganització dels camps de concentració francesos i en els batallons de càstig del franquisme de la primera postguerra. Això últim per als qui van poder i van voler retornar. Aquest fou el cas del pintor Josep Subirats (Barcelona, 1914-1997), dibuixant de poca difusió, però d’un treball continuat i honest, posseïdor de la bellesa d’un mestre format als anys vint i trenta del segle XX.

Subirats fou un alumne brillant de Llotja,segons el seu amic Antoni Clavé era el més dotat de tot el grup. Subirats va fer cartells i murals i es féu membre de l’Associació de Cartellistes de Catalunya. La seva vida va patir la interrupció de la Guerra Civil, s’incorporà al Sindicat de Dibuixants i passà a formar part del grup de dibuixants delPSUC, també col·laborà com a ninotaire a l’Esquella de la Torratxa, on entrà en contacte amb artistes com Calders i Tísner, entre d’altres. Abans que l’enviessin al front va  publicar diversos cartells.

La modernitat no ha estat amable amb el realisme aplicat de pintors com Subirats, fills del Noucentisme. Ha hagut depassar la foguerada abstraccionista i conceptual per recuperar tants artistes bandejats, oblidats durant dècades per causa d’un fals progrés artístic, i abocats a un mercat secundari sense atenció crítica.
Després de la Guerra, Subirats es concentra en la feina a la Societat Anònima d’Arts Gràfiques i es refugia en el dibuix sense concessions, treballa per encàrrec en l’àmbit de la publicitat i el ram editorial. Gairebé no fa exposicions: una l’any 1951 i una altra d’homenatge l’any 1993; un parell més, una d’elles a Madrid, tanquen la seva nòmina expositiva a Europa. Un viatge a Mèxic l’any 90 donà peu a un parell de mostres més. Malgrat donar a conèixer la seva obra no vol atendre les demandes del mercat. Subirats es concentra en el dibuix i l’obsessió per aquesta tècnica el caracteritza. La seva obra, lliure dels condicionants del mercat, creix al voltant del dibuix amb un tremp personal. Els seus temes es mantenen al llarg dels anys: la marginalitat urbana, els paisatges rurals, tot des de la simplicitat i la força del traç. Avui la seva obra és apreciada pel que significa de coherència i mestratge, de puresa i habilitat. La galeria Francesc Mestre de Barcelona ha aplegat en una exposició un bon nombre d’obres i manté l’interès pel treball d’aquest pintor.