A finals del segle XIX, els llibres eren considerats objectes meravellosos, talismans màgics curosament editats, enquadernats, amb guardes treballades i lloms decorats. Eren els portadors del saber i del progrés. El món de la lletra impresa fou la sageta de foc que il·luminà l’obscurantisme que planava sobre els habitants de la Barcelona que s’industrialitzava ràpidament. Alguns homes, un grupet de lletraferits, dibuixants, impressors, enquadernadors i utòpics agitadors de consciències es reunien a l’entorn de caixes tipogràfiques, componedors, lletres de plom i molta tinta. Aquest es el breu apunt d’un d’ells, un home discret i afable, actiu i compromès: l’Eudald Canibell, que va fer de la seva vida un cant a les arts del llibre.

Eudald Canibell nat a la Barcelona de mitjans del XIX, al 1858, fou bibliòfil, tipògraf, cervantí militant i dibuixant expert. Va estudiar a l’escola de Llotja de la ciutat ja que era un bon aquarel·lista i va fundar un grup barceloní del que naixeria el Centre Artístic. En aquesta línia va treballar com il·luminador de naips entrant després com a caixista d’impremta. D’aquí a impressor i tipògraf.

Estudiava a les nits, com la majoria dels il·lustrats del seu temps. Va aprendre francès i italià, i va sobresortir com a impressor, pel que aviat li van proposar de treballar a “L’Acadèmia” que regentava Farga Pellicer i on treballaven Anselmo Lorenzo, Antoni Pellicer i el polifacètic Josep Llunas. Compromès amb el seu temps, aviat es va decantar cap a l’anarquisme i entrà en relació de treball i d’amistat amb el grup de lliurepensadors aglutinats a l’entorn dels periòdics més combatius de finals del XIX. Va entrar com a militant a la Federació Regional, clandestina, i també al Consell Local i al Federal.

Anys més tard, com a bibliotecari, aportaria bona part d’aquests papers, periòdics i documents al fons de la biblioteca de Rossend Arús on entrà a treballar el 1895 fins a 1922, de la mà del seu gran amic Valentí Almirall. Tots dos, compartien l’admiració per Cervantes i Canibell va ser anomenat soci d’honor de la Lliga Cervantina Espanyola. Juan José Morato, socialista i madrileny, va escriure un emocionat article sobre la Biblioteca i els seus fons a La Libertad el 3 de novembre de 1929.

Com a impressor va estar també a la Societat Tipogràfica i més tard en una altra fundada pels afins al socialisme on va escriure al seu portaveu: La Asociación. També col·laborà amb els seus escrits en les revistes catalanes més combatives: Acràcia i La Tramuntana. Participa al Congrés Català del 1880, i fou també redactor de la premsa catalanista del seu temps, especialment a l’Avenç (1881-1893).

Es reuní amb el geògraf Piotr Kropotkin, autor d’un dels llibres més llegits pel proletariat català: La Conquesta del Pa. En la seva visita a Barcelona s’hospedà a casa de Farga Pellicer per tractar d’assumptes de la Internacional. L’admiració de Canibell per l’activista rus, protagonista de les agitacions europees més importants del XIX i apassionat per la geografia i el cientifisme, aviat es convertí en amistat. Gràcies al francès es van comunicar i Max Nettlau, historiador anarquista, en les seves obres sobre la Internacional i Espanya, sovint es remet al testimoni de Canibell. Amb Kropotkin es reuniren diverses vegades i el bibliotecari li va regalar una obra que havia imprès amb força cura: Fra Filipo Lippi de Castelar.

Coherent amb les seves idees, s’interessa pel darwinisme i la natura i va col·laborar a la fundació de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques (1876) la primera de l’estat espanyol en estudiar la geografia a partir del treball de camp i els recorreguts dels seus membres. Al principi, en no tenir seu, els seus membres es reunien al camp, fins que llogaren unes golfes del carrer Paradís, en les que hi havia encastades les famoses columnes romanes. Van fer cursets d’arqueologia, literatura, història, i realitzaren reculls dels tresors arquitectònics del principat, tant en forma de dibuixos i aquarel·les com d’articles. La seva sensibilitat envers les formes de vida i la cultura autòctona van preservar bona part del patrimoni del seu temps. Hi van afegir el seu cientifisme i van aconseguir la sensibilització ciutadana cap a temes fins aquell moment reservats a uns pocs. El grup d’amics, anys més tard, al 1890, es transformaria en el Centre Excursionista de Catalunya.

El 1891 inicià la publicació El Arte de la Imprenta, butlletí de la foneria tipogràfica d’Antoni López, que fongué el tipus gòtic “Tortis”, estudiat i dissenyat per ell. Va treballar també amb gran amor pel que ell en deia “el gòtic incunable” i va deixar escrites unes curioses recomanacions als impressors: “Tipògrafs: no caigueu en la temptació d’utilitzar aquest tipus venerables en anuncis, prospectes i treballs fútils. Aquests caràcters són com el bon vi, que només es fan servir en les grans ocasions”.

Molt actiu, fundà, amb Josep Lluís Pellicer i l’impressor Josep Cunill, l’Institut Català de les Arts del Llibre (1897) i l’Escola Pràctica Professional que foren dissoltes al 1939. També va dirigir la Revista Gràfica (1900), i l’Anuario Tipografico de la casa Neufville (1910-1922). Va organitzar l’Exposició del Llibre Català (1906).

Cap al 1907 va conèixer Juan José Morato, el vell socialista madrileny que merescudament el va incloure en la seva col·lecció de biografies dels lluitadors obrers de l’estat espanyol. Segons relata el mateix Morato, “fuimos amigos entrañables” i és Canibell el que li refereix de viva veu algunes de les biografies catalanes i li facilita abundosa informació que prové de la biblioteca de la que es fa càrrec i en la que diposita importants sèries de documents i periòdics dels anys de la Internacional. Morato va publicar les biografies en diferents periòdics en què col·laborava. La d’Eudald Canibell aparegué a La Libertad el 22 d’abril de 1928 com a homenatge pòstum. Un accident fruit del progrés, que ell tant estimava, va acabar amb la vida d’en Canibell, ja que fou atropellat per una motocicleta en plena dictadura de Primo de Rivera a l’abril del 1928.

Canibell fou un prolífic escriptor i ens deixà diverses publicacions que es poden trobar als arxius i biblioteques de la ciutat: Efemèrides de la tipografia española y americana (1891), Guia de Montserrat (1898), Heribert Mariezcurrena i la introducció de la fototípia i del gravat a Espanya (1900), Album Caligráfico Universal (1901), Estudi iconogràfic del rei Jaume I el Conqueridor (1909), Bibliografia Medical de Catalunya (1918), i il·lustrà també edicions de bibliòfil com El lazarillo de Tormes i Don Quijote (1906).