La construcció del model de dominació social que anomenem patriarcat ha tingut com a principal i màxima perjudicada la dona, però hem d’afirmar que les víctimes d’aquest model som tota la humanitat: homes i dones, tot i que en un grau molt diferent.

•El gènere masculí, tot acceptant les cosmovisions religioses i morals totalitàries que troben en la dominació patriarcal l’instrument més efectiu per desencadenar la violència fratricida entre els éssers humans, s’ha tancat en una gàbia d’or, que l’oprimeix en la seva lliure realització ètica, el degrada a la condició d’explotador, i el condemna a la barbàrie depredadora contra una part de l’espècie humana.

• L’acceptació inconscient del model de dominació patriarcal per part dels homes, tot permetent la seva perpetuació històrica, i el seu manteniment de vegades subtilment disfressat, suposa la renúncia a un pensament lliure i a l’autodeterminació ètica en els nostres comportaments socials.

• Si l’ésser humà és un ésser ètic -que busca en la seva lliure autodeterminació personal el seu alliberament i el de la humanitat del dogmatisme, el fanatisme i la ignorància- amb l’acceptació de la dominació patriarcal renuncia a la seva humanitat, per convertir-se en un ésser èticament incapaç, sense autonomia moral i sense dignitat.

• Des de fa segles, la humanitat ha propiciat la naixença d’idees i de models ètics, racionals, democràtics i progressistes, acceptant alhora el manteniment del patriarcat, com a reserva inexpugnable, closa a la llum del progrés humanista. Només des de la incoherència més profunda és possible entendre com els grans avenços ètics de les nostres societats s’han produït sense afectar plenament la supervivència de la dominació patriarcal.

• El gènere masculí, víctima també del patriarcat, s’ha vist obligat a renunciar a espais d’intimitat, a organitzar sobre la força i la competència la convivència social, a limitar la seva expressivitat, a condemnar la lliure orientació sexual de cada persona. Així, la injustícia, la dominació del feble pel més fort, la competitivitat extrema com a forma d’atribució, són també una condemna per a l’home.

• La renúncia a unes relacions afectives paritàries, a la negociació entre iguals per a la convivència conjunta, la imposició de la sexualitat com a dominació, la utilització de la violència com a negació de l’amor, la renúncia al compromís amb els espais més propers, íntims i quotidians ha deshumanitzat l’home, tot privant-lo d’aspectes molt importants de la vida humana.

• Finalment, el sistema de dominació patriarcal interacciona i determina models de dominació i d’explotació econòmics que condemnen una gran part de la humanitat a la misèria, els pobles del Sud al subdesenvolupament, i milions de persones a l’opressió totalitària.

En conseqüència,

CONDEMNEM EL GÈNERE MASCULÍ COM A ALIAT HISTÒRIC DEL MODEL DE DOMINACIÓ PATRIARCAL I EL COMMINEM TAXATIVAMENT PER TAL QUE S’ALLIBERI, EN EL SEU PROPI INTERÈS I COM A COMPROMÍS ÊTIC AMB TOTA LA HUMANITAT, DEL PENSAMENT I DE L’ACCIÓ PATRIARCALS:

1. Rebutjant el manteniment per més temps del model patriarcal, i aliant-se amb la lluita del moviment feminista per una societat més justa, democràtica i solidària.

2. Actuant activament contra la violència sexista, per tal com aquesta és l’expressió més brutal del model patriarcal. Evitant la continuïtat de la impunitat dels agressors, rebutjant la indiferència, aliant-se activament amb les polítiques de prevenció i sanció de la violència sexista, i creant xarxes de solidaritat

i de suport a les víctimes d’aquesta violència.

3. Fent del lloc de treball un espai lliure d’actituds sexistes, participant activament de la conciliació de la vida laboral i familiar, renunciant a unes relacions laborals basades en el poder, la confrontació i la competència salvatge.

4. Portant la negociació democràtica a la vida familiar i de parella. Assumint paritàriament i negociadament les càrregues i els beneficis de l’espai familiar, rebel·lant-se contra l’atribució automàtica de rols sexistes.

5. Cercant models d’organització social i de la convivència fonamentats en el respecte a la identitat pròpia de cada gènere, al seu desenvolupament i manifestació lliures, sense acceptar que aquests suposin cap mancança, discriminació o perjudici per raó de gènere o sexe.

6. Propiciant i respectant la lliure orientació sexual de tots els éssers humans, i rebutjant la imposició exclusivista de models familiars i formes de convivència basades en creences particulars.

I per tot això, CONDEMNEM EL GÈNERE MASCULÍ a la LLIBERTAT tot renunciant a la indignitat de ser subjecte dominador; a la IGUALTAT paritària, justa i democràtica amb el gènere femení rebutjant tota forma de segregació i discriminació; i a la recerca de la FRATERNITAT entre tots els éssers humans com a base d’una convivència harmònica, consensuada i pacífica fonamentada en la lliure elecció ètica i racional i no pas en el poder, la força i la dominació. Recuperant així els vells ideals il·lustrats de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT, per tal de possibilitar el seu desenvolupament ple i efectiu per a tota la humanitat.