Arxiu del Tema: Societat

Benvingut Dominic

Sala de Parts. Box-2, 17’05hrs 2006-Primidi nivós (21 de desembre) Solstici d’hivern. Barcelona Benvingut Dominic. Benvingut a la llum, a l’èter, al medi fluït i lliure. No et sorprenguis dels…

Cartes contra correus electònics

En un món cada cop més accelerat, el correu electrònic s’ha convertit en una forma ràpida de comunicació. Però els e-mails, per la seva pròpia essència, no permeten transmetre els…

La pressa és negoci?

Aquest article s’interroga sobre si la pressa, és a dir, si l’ànsia, el desig de fer ràpidament una cosa, fins i tot sense esmerçar-hi el temps necessari, és negoci –el…

Mitjans de comunicació, entre la pressa i l’oblit

Si no fos per la pressa, aquest article que ara llegiu no hi fóra, si no fos per les empentes urgents de la pressa, no sortiria a l’hora ni aquest…

Esport infantil? Esport familiar!

Dissabte, set del matí. Avui hi ha partit a Igualada. El nen salta del llit sense remugar, tot i que ahir el vaig recollir de l’entrenament a dos quarts de…

Esport i educació. Competir per aprendre a perdre

Quan era petit anava a una escola petita, que tenia un pati petit i un petit equip d’handbol. En dèiem balonmano, en aquella època. Vaig jugar a la categoria d’alevins…

Pàtria o futbol

L’esport mai no ha estat un joc: la humanitat hi ha abocat tota classe de sentiments extraparlamentaris, projeccions íntimes i sublimacions nacionals. I això ha estat així des que el…

Barça i laïcitat

El FC Barcelona ha esdevingut més que un club. Ara ja ho diu al coll la seva samarreta, l’eina d’identificació que uneix esportistes i seguidors. I també ha esdevingut més…

Cròniques des del foro. El linx ibèric

He de demanar-vos disculpes, però és que la dinàmica dels fets em supera. Cada vegada que intento escriure-us alguna crònica em quedo desfasat en qüestió de dies, i la suposada…

Lampistes (i paletes)

Contra tot pronòstic escriuré quatre ratlles en lloança d’una professió poc estimada pel comú de la societat: els lampistes. Aquest torsimany domèstic, massa sovint menystingut però sempre desitjat, reclamat sobretot…