Quan parlem de l’Escola Moderna, sovint pensem en Barcelona i en una data, 1901. Però les idees d’educació activa, de pensament crític i de relació horitzontal entre docent i alumne no es van quedar a la ciutat on van néixer. La mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, afusellat a Barcelona el 13 d’octubre de 1909, no va significar la desaparició del projecte pedagògic que havia impulsat. Al contrari: la seva execució el va convertir en una figura internacional del lliurepensament, de l’educació racionalista i dels moviments llibertaris. Als Estats Units, aquesta projecció va ser especialment important. 

---

Una associació per mantenir viva l’obra de Ferrer 

El 1910 Emma Goldman i Alexander Berkman, profundament impressionats per l’execució de Ferrer, van voler convertir la seva figura en un punt de referència per a l’anarquisme nord-americà i donar continuïtat al seu projecte educatiu. Així va néixer la Francisco Ferrer Association, amb tres objectius principals: 

• publicar i difondre les obres de Ferrer; 
• organitzar actes commemoratius per mantenir-ne viva la memòria; 
• promoure la fundació d’escoles modernes arreu dels Estats Units. 

Des del primer moment, la pedagogia racionalista de Ferrer va quedar vinculada a una xarxa més àmplia de centres llibertaris, biblioteques i cercles culturals obrers. 

La Ferrer Modern School de Nova York 

Sota l’impuls de Berkman i Goldman, el 1911 es va obrir la primera Ferrer Modern School a St. Mark’s Place, al Greenwich Village. Era una escola dominical de dimensions reduïdes que, al principi, només oferia activitats per a adults. La campanya de recaptació de fons dels seus promotors va permetre traslladar-la al número 104 de East 12th Street, un espai més gran on es va poder posar en marxa també una escola diürna per a infants. 

El primer director va ser Bayard Boyesen, que va treballar amb John Russell Coryell i Abby Hedge Coryell. L’escola va passar per diversos locals i va anar ampliant progressivament el nombre d’alumnes. Hi van estudiar futures figures de la cultura nord-americana, com la reconeguda feminista Margaret Sanger, i a partir del 1912 un jove Will Durant, futur cèlebre escriptor, en va ser director. 

Què s’hi feia: aprendre pensant 

La importància de l’escola radicava en la voluntat de traslladar al context nord-americà els principis educatius ideats per Ferrer. Rebutjava els mecanismes tradicionals de disciplina basats en el càstig i la recompensa, i intentava convertir l’aprenentatge en una experiència activa. La ciència hi ocupava un lloc central, però també hi havia espai per a la literatura, les activitats artístiques o les sortides al camp. 

Seguint l’estela de Ferrer, l’objectiu principal no era només transmetre coneixements, sinó canviar la relació entre el professor i l’alumne: el primer actuava com a guia i assessor, d’acord amb els interessos de l’alumnat, i no com a figura d’autoritat a l’aula. En definitiva, es tractava de formar persones capaces de pensar per elles mateixes. 

Una xarxa, no una franquícia 

La Francisco Ferrer Association va crear seccions en altres ciutats que van replicar el model de Nova York. Abans que esclatés la I Guerra Mundial, ja existien escoles inspirades en els principis ferrerians a Filadèlfia, Chicago, Detroit, Seattle, Portland, Salt Lake City, Los Angeles i San Francisco. 

Tanmateix, la internacionalització de la pedagogia de Ferrer als Estats Units no va seguir un únic camí. A més de les escoles vinculades directament a l’Associació, van sorgir escoles modernes impulsades per comunitats d’immigrants, que adaptaven la pedagogia racionalista a la seva llengua i cultura: per exemple, la fundada per la comunitat italiana de Paterson (Nova Jersey) el 1915 o la que va aixecar la comunitat txeca de Nova York el 1917. Hi va haver, encara, altres escoles que no formaven part de l’Associació, però que compartien els seus principis i hi estaven connectades per persones, mètodes o xarxes militants. 

La difusió del model de Ferrer, doncs, no va consistir a obrir sucursals de l’Escola Moderna de Barcelona. Més aviat es va teixir una xarxa flexible en què les idees de Ferrer es transmetien i es combinaven amb les tradicions educatives prèvies dels anarquistes locals, tant autòctons com procedents de les comunitats d’immigrants. 

Stelton: quan l’escola es converteix en comunitat 

El pas següent va ser el trasllat de l’escola moderna de Nova York a Stelton, al municipi d’Edison (Nova Jersey). L’Escola Moderna va deixar de ser només un centre educatiu en una gran ciutat i va passar a formar part d’una comunitat construïda al seu voltant. La iniciativa va ser d’Harry Kelly, Leonard Abbott i Joseph Cohen, que van crear la Ferrer Colony Association per adquirir els terrenys i vendre’ls en petites parcel·les als futurs colons. La colònia va ocupar unes 68 acres, amb una antiga casa de pagès i un estable. El 1919, prop d’un centenar de famílies hi tenien terres, tot i que només entre vint i trenta hi residien de manera permanent. 

L’Escola Moderna de Stelton mantenia els principis racionalistes del moviment, però en un entorn comunitari. L’assistència era voluntària i no hi havia disciplina estricta, càstigs ni qualificacions formals. L’aprenentatge combinava els llibres amb les activitats a l’aire lliure i els tallers d’artesania. A més dels infants que vivien amb les famílies a la colònia, entre trenta i quaranta nens i nenes van arribar a allotjar-se a la mateixa escola. 

Aquesta experiència de vida comunitària inspirada en Ferrer, que anava molt més enllà de l’àmbit escolar, va durar fins al 1953 i va ser l’experiència pedagògica ferreriana més duradora del món. Des del 1973, antics alumnes i col·laboradors de l’Escola i de la Colònia van fundar la Friends of the Modern School, que celebra reunions anuals per intercanviar records i mantenir-ne viva la memòria. 

125 anys després 

Ferrer va ser executat el 1909, però la seva escola no va morir amb ell. Va canviar de ciutat, de país i fins i tot de forma, però el llegat va perviure. Per això, els 125 anys de l’Escola Moderna no són només una efemèride barcelonina: són una oportunitat per recordar que aquella petita escola fundada el 1901 va generar una xarxa internacional que va arribar a Nova York, Filadèlfia, Chicago, Detroit, Los Angeles o Stelton, i que, de fet, va inspirar experiències educatives molt més enllà dels Estats Units. 

Ferrer no deixava en herència un model tancat, sinó, fonamentalment, un conjunt d’idees i principis essencials que, durant dècades, han convidat mestres, famílies i moviments socials d’arreu del món a imaginar una altra manera d’educar.