El príncep Piotr Alexeivich Kropotkin va néixer a Moscou l’any 1842 en el si d’una família de l’aristocràcia russa: va seguir la carrera militar fins que els seus desacords amb la política tsarista el portaren a demanar un destí a Sibèria. En els indrets solitaris d’aquesta part de l’Imperi durant els anys 1862 a 1867, Kropotkin va dedicar-se a conrear la seva vocació científica, va deixar les armes per ingressar a la Facultat de Matemàtiques de Petrograd l’any 1867 i, finalment, als trenta anys la seva formació liberal el va decidir a dedicar-se quasi exclusivament a la difusió de les idees anarquistes, sense abandonar la seva activitat científica.

Des de les seves primeres obres, Kropotkin intueix el nucli essencial del seu pensament llibertari: la negació de l’Estat, la comuna com a base de la societat, la necessitat de satisfer el màxim de reivindicacions populars des dels primers dies de la revolució i el rebuig dels revolucionaris professionals.

L’any 1874, Kropotkin fou detingut com a membre del Cercle Tchaikovsky, format per joves socialistes. Va fugir de forma espectacular i inicià un exili creatiu i activista que el portaria per tota Europa –i particularment França i Anglaterra– des del 1876 fins al 1917.

L’any 1917 Kropotkin torna a Rússia, on es acollit amb respecte, per uns, i amb entusiasme, per d’altres. Kerensky, primer, i Lenin, després, li oferiran al vell Kropotkin un càrrec oficial al govern. Ho rebutjarà en ambdues ocasions, al mateix temps que expressarà la seva condemna del cop d’Estat contra els menxevics. Fins el 8 de febrer de 1921, data de la seva mort, sobreviu amb pocs recursos a Dmitrov. Les seves obres, amb excepcions, no tornaran a publicar-se al seu país durant cinquanta anys, mentre que arreu del món el seu optimisme social i humanista es difon entre el moviment obrer, malgrat l’excomunicació del marxisme clerical.

L’esquerra dogmàtica no ha tolerat mai la llibertat de criteri de Kropotkin: amic dels seus amics, sense prejudicis de partit-religió; amic de Ferrer i Guàrdia, encapçalarà a Londres la protesta contra la seva injusta mort; partidari de la no violència no dubtarà en criticar la bomba del Liceu, i contra el determinisme històric, no deixarà mai de recordar que a molts països els ha marcat el seu 1789. Al Moscou de la pre-perestroika podien visitar-se el Museu i l’Estació de metro Kropotkin, però no es trobaven els seus llibres enlloc.

Entre la seva obra publicada en castellà destaquen La conquista del plan (Río Nuevo, Barcelona, 1977), Campos, fábricas y talleres (Zero, Madrid, 1972), La moral anarquista i Las prisiones (ambdós a la P.B. Calamus Scriptorius, Mallorca, 1977), El apoyo mútuo (Tierra y Libertad, 1947) i Ética (Maucci, Barcelona, 1922). El text que publiquem pertany a An appeal to the young, publicat per primer cop a França l’any 1880 traduït a moltes llengües, fins i tot a l’esperanto, i inclòs, parcialment, en el volum Obras (Anagrama, Barcelona, 1977) en versió castellana. [Aquí hem utilitzat la versió anglesa per a preparar la traducció al català].

Una crida a la joventut
(fragments)

Finalment, tots vosaltres que posseïu coneixement, talent, capacitat, diligència, si teniu una espurna de simpatia en la vostra naturalesa, veniu juntament amb els vostres companys, veniu i poseu els vostres serveis a disposició d’aquells que més els necessiten. I recordeu, si veniu, que ho feu no com a mestres, sinó com a companys en la lluita; que veniu no a manar sinó a guanyar força per a vosaltres mateixos en una nova vida la qual s’acosti a la conquesta del futur; que veniu menys a ensenyar que a comprendre les aspiracions de la majoria: per endevinar-les, per moldejar-les i després per treballar sense descans i sense pressa, amb tot el foc de la joventut i tot el judici de l’edat, per portar-les a terme a la vida real. Aleshores i només aleshores, menareu una existència complerta, noble i racional. Després veureu que qualsevol esforç en aquest camp dóna fruits en abundància, i aquesta harmonia sublim, un cop establerta entre les vostres accions i el dictat de la vostra consciència us donarà poders que mai havíeu somniat que dormien dins vostre.

La incessant lluita per la veritat, la justícia i la igualtat entre les persones, la gratitud de les quals guanyareu, quina carrera més noble que aquesta pot desitjar la joventut de totes les nacions? (…)

Aixecar-se dels rengles de la gent treballadora i no dedicar-se a produir el triomf del socialisme és entendre malament els interessos reals de la qüestió que estan en joc, és abandonar la causa i la missió històrica vertadera. (…)

Cadascun de vosaltres, doncs, joves honestos, homes i dones, camperols, treballadors, artesans i soldats, entendreu quins són els vostres drets i vindreu amb nosaltres; vindreu per tal de treballar amb els vostres germans a la preparació de la Revolució, la qual suprimirà qualsevol vestigi d’esclavitud, trencant les cadenes, cremant les tradicions antiquades i obrint a la humanitat un camp nou i més ampli per a una existència joiosa que a la llarga establirà la llibertat vertadera, la igualtat real, la fraternitat generosa a tota la societat humana; treball amb tots, treball per a tots -el gaudi complet dels fruits de llur feina, el desenvolupament absolut de llurs facultats, una vida racional, humana i feliç!