El Sol és la font bàsica d’energia del planeta. La imatge del nostre planeta és el resultat del procés de la fotosíntesi, amb el qual es converteix l’energia de la radiació solar en energia química. L’energia del sol permet l’assimilació del carboni en les plantes verdes que produeixen oxigen i mantenen el planeta viu. Tanmateix, només un 0,6% de tota l’energia que ens envia el Sol es transforma en el que es coneix com a energia primària. Una font d’energia és renovable quan esdevé inesgotable encara que sigui intermitent, com és el cas del Sol, que tot i que durant la nit no està disponible, cada dia llueix i que, a més, el seu aprofitament no suposa una alteració greu per a l’entorn. Les fonts d’energia renovable són: el vent, el moviment de les ones i les marees, el desnivell de l’aigua dels rius, la radiació solar, el calor del subsòl terrestre i l’energia acumulada en els éssers vius o biomassa. Cadascuna d’aquestes fonts d’energia precisa d’una tecnologia adient per poder-ne captar el seu potencial i aprofitar-lo per a les activitats humanes. Probablement, una de les energies renovables més antigues hagi estat la força del vent i la calor del Sol. L’aprofitament del vent per bombejar aigua amb els coneguts molins de vent…

Quan endollem un aparell al corrent elèctric, o premem l’interruptor de la llum, deixem que flueixi per casa nostra electricitat. El corrent d’electrons és la suma de tota l’electricitat generada per diversos mitjans i volcada a la xarxa de distribució a través de la qual ens arriba a casa nostra. A Catalunya el 78% de l’electricitat és d’origen nuclear i la resta es genera amb centrals tèrmiques cremant fuel i desembassant aigua de grans preses hidràuliques. Les energies renovables, com ara el vent i el sol, amb prou feines aporten el 2% de l’electricitat consumida. La certesa és que per cada kw d’electricitat que consumim, o bé enviem tones de gasos carbònics a l’atmosfera, o bé incrementem el potencial de contaminació radioactiva. D’altra banda, en aquests moments, el nostre país ja s’ha apartat substancialment de compromisos internacionals com el protocol de Kioto per reduir les emissions tòxiques a l’atmosfera i que, a més, són responsables de l’efecte hivernacle. Davant d’aquestes realitats la Unió Europea va establir el concepte de l’electricitat verda per desenvolupar el creixement de les fonts d’energia renovable mercès a la participació del consumidor. Ras i curt, el concepte d’electricitat verda no és altre que el d’una etiqueta ecològica que certifica que un determinat nombre de kw útils per ser consumits s’han generat amb sistemes renovables que no provoquen emissions a l’atmosfera, com poden ser parcs eòlics, centrals solars, minihidràuliques, etc. Lògicament, en la xarxa elèctrica ara mateix els kw verds són minoritaris perquè no hi ha demanda. Tanmateix, per cada client que s’apunta a consumir kw verds vol dir que s’han d’abocar, i alhora que se n’han de retirar dels “contaminants”. En un ideal, molts usuaris d’electricitat verda estarien pressionant positivament des del poder quotidià de ser consumidors d’electricitat.

Per cada llar que s’apunta a l’electricitat verda hi ha entre 2.000 i 5.000 kwh/any contaminants que les companyies d’electrictat bruta han de retirar de la xarxa. En definitiva, amb el nostre consum anual podem, pel sol fet de contractar electricitat verda contribuir a l’estalvi d’entre 500 i 1.250 kg de gasos carbònics/any. Cada català contribueix entre 4 i 6 tones de gasos carbònics/any. Per tant, apuntar-se a l’electricitat verda és una forma senzilla, que té un sobrecost, en aquests moments, no superior al 5% anual, però que, en contrapartida, és el millor gest ambiental que podem fer per garantir un futur més saludable a les futures generacions. Les grans companyies elèctriques també s’han apuntat a oferir electricitat verda als seus clients. Iberdrola i Endesa han fet campanyes milionàries sobre l’electricitat verda per captar incauts que paguin més. En definitiva, han vist en aquest producte una forma fàcil per finançar les inversions en energies renovables sense un compromís concret.

A l’Estat espanyol només una petita companyia, Electra Norte (www.electranorte.es), ubicada al principat d’Astúries, té com a objectiu únic comercialitzar electricitat verda per tota la geografia ibèrica i invertir en noves instal·lacions renovables, especialment, parcs eòlics i centrals solars. Lògicament, no destina les desenes de milions d’euros en publicitat que a finals del 2003 van dedicar Iberdrola o Endesa. A principis del 2004 Iberdrola havia aconseguit uns 2.500 clients amb contracte d’energia verda mentre que Electra Norte amb prou feines superava els 250. Apostar per l’electricitat verda pagant una miqueta més en el rebut final és una forma senzilla de contribuir a un futur més sostenible. En el futur, també hauríem de començar a pensar a que les cobertes o teulades de casa nostra deixessin de ser superfícies per insolar-se i es convertissin en captadors d’energia solar per estalviar energia. No hi ha millor proposta ecològica que l’estalvi i no hi ha millor estratègia neta que no haver de produir energia innecessària. Les nostres llars, haurien de ser estalviadores d’energia. Per això, quan comprem un pis o un habitatge hauríem de ser molt selectius i rebutjar les promocions en què l’estalvi d’energia i les energies renovables no hi són presents.