Ara tampoc no es tracta de cap mena de símbol.
Som, de debò, cadascun de nosaltres. Tots i totes els que, en algun moment, hem intentat explicar alguna cosa vinculada amb la llibertat. Amb el raonament. Amb la crítica. Amb totes les possibilitats del pensament. Que no és si no és lliure.
La immensa majoria dels mestres i profes de tots els nivells educatius. Els monitors i monitores d’esplais. Els que s’han atrevit a ensenyar mirant als ulls i exercint la humana condició del raonament. De l’enraonament.
Els carrers on la sang ens ha tornat a ferir, un altre cop a París, i a qualsevol lloc, aquests sí que seran sempre nostres. Aquesta mort és la nostra.
I no pensem rendir-nos davant el fanatisme salvatge.
Comentaris recents