La crisi del Covid-19 i la declaració de l’estat d’alarma del passat 14 de març ha alterat de manera sobtada molts aspectes de la nostra vida quotidiana. En aquesta situació de confinament i incertesa és important mantenir el pensament crític i ser exigents en el respecte dels drets i les llibertats.
En aquest sentit, observem amb preocupació com aquests dies es produeixen vulneracions de la llibertat de consciència i del caràcter aconfessional de l’estat, recollit en l’article 16.3 de la Constitució de 1978, on es reconeix que ‘Cap confessió tindrà caràcter estatal, els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions’. Com bé sabem, aquesta menció específica a l’Església catòlica no és casual, donat que el 1979 es signen els acords concordataris entre l’estat espanyol i la Santa seu, els quals blinden privilegis de l’Església catòlica en matèria econòmica, jurídica, educativa, etc. com poden ser l’exempció de pagar impostos com l’IBI, el finançament a través de l’IRPF, la potestat de nomenar els professors de religió tot i ser pagats per l’Administració pública, entre d’altres.
Hem de recordar, a més, que el Concordat de 1979 suposa la ratificació de molts dels privilegis heretats dels acords del 1953 entre el règim franquista i l’Església catòlica i constitueixen, per tant, un dels principals esculls que impedeixen avançar cap a la laïcitat de l’estat.
Les mesures de l’estat d’alarma decretat el 14 de març, i l’enduriment d’aquest anunciat el 28 de març, segueixen permetent la celebració de les cerimònies religioses (restringint l’aforament i respectant les mesures de prevenció de contagis), a excepció de les fúnebres, deixant en mans de les confessions religioses la decisió de mantenir la seva activitat litúrgica o no.
Aquest criteri, que per si mateix contrasta amb la restricció total d’altres activitats, posa també novament de manifest els privilegis amb els quals compta l’Església catòlica. En aquest sentit, les diòcesis de l’estat espanyol (a les quals s’ha traslladat la responsabilitat de decidir si es mantenien els oficis religiosos o no) han anat anunciant progressivament la suspensió de les misses públiques i altres cerimònies als temples. No obstant això, i paral·lelament a aquest fet, s’han mantingut i ampliat la retransmissió de misses en diverses televisions i ràdios públiques d’àmbit estatal (La2 i RNE), les televisions autonòmiques de les Illes Balears, Catalunya, Castella i Lleó, Múrcia, País Valencià, País Basc, Galícia, Madrid, entre altres. A més de diverses televisions locals que han incorporat les misses en la seva programació. Per altra banda, algunes televisions públiques autonòmiques, com les de Madrid o Andalusia, faran emissions en diferit de les processons de Setmana santa d’anys anteriors.
En el cas de l’Església catòlica doncs, la suspensió de les seves activitats presencials de culte ha suposat el reforç d’aquestes en l’àmbit públic, en aquest cas a les emissores de ràdio i televisió. Un fet que, entenem, atempta contra el principi d’aconfessionalitat de l’estat i contra el respecte envers la diversitat i llibertat de creences (religioses i no religioses) de la ciutadania. Cal tenir en compte, a més, que segons dades del darrer baròmetre publicat pel Centro de investigacions sociológicas (gener del 2020) només al voltant d’un 21% de la població de l’estat espanyol es considera catòlica practicant.
Els centres concertats són una altra de les puntes de llança dels privilegis de l’Església catòlica a l’estat espanyol. Les escoles concertades, amb l’aval del govern central, que així ho especificà el passat 2 d’abril, podran seguir cobrant les quotes de les famílies amb normalitat malgrat la suspensió de les classes presencials, sense haver-les de retornar posteriorment o oferir serveis extraordinaris quan acabi l’estat d’alarma. Amb tot, les associacions de l’escola concertada, davant el possible impagament per part de les famílies, han sol·licitat que l’administració proporcioni recursos extraordinaris per a fer front a les despeses de la sisena hora, el manteniment i els costos de personal (a Catalunya, tant l’Agrupació Escolar Catalana -aconfessional- com la Federació d’escoles cristianes de Catalunya han fet arribar aquestes demandes al govern de la Generalitat). Cal recordar que a través del concert econòmic amb els centres, les administracions autonòmiques ja assumeixen els sous del personal docent i d’administració i serveis, mentre que amb els ingressos de les quotes de les famílies es fa front a les despeses que s’han mencionat anteriorment (sisena hora, manteniment, personal no docent i d’administració i serveis).
En el cas dels centres catòlics, per tant, estem parlant d’un reforç dels recursos públics destinats al finançament de l’educació confessional. Entenem que els centres que eduquen en els valors d’una opció de consciència específica haurien de ser finançats amb recursos íntegrament privats, i per tant, ni els concerts educatius ni la demanda de recursos extraordinaris s’adequa a l’avenç cap a una societat laica. Cal recordar que, en el conjunt de l’estat, és als centres concertats on hi ha una major proporció d’alumnes que cursen l’assignatura de religió (al voltant del 83% dels alumnes, tant a primària com a secundària) segons es recull a l’Informe Ferrer i Guàrdia de l’any 2018.
Segons el nostre punt de vista, l’actual emergència sanitària posa de manifest la importància de defensar uns serveis públics universals i de qualitat, el desenvolupament del pensament científic i la innovació, així com la rellevància de la solidaritat i el suport mutu. És també en aquest context que comença una nova campanya de la declaració de la renda, on de nou s’oferirà als contribuents l’opció de destinar un 0,7% de la seva declaració al finançament de l’Església catòlica. Més enllà de ser un privilegi de l’entitat religiosa, suposa també una pèrdua de recursos que podrien destinar-se als pressupostos de l’estat o al reforç d’entitats que realitzen tasques socials. Cal destacar que, segons les dades recollides a l’última edició de l’Informe Ferrer i Guàrdia, a través de la declaració de l’IRPF, l’Església obté al voltant de 230 milions d’euros anuals.
La crisi sanitària, social i econòmica generada per l’impacte del Covid-19 posa sobre la taula la necessitat de realitzar canvis profunds en la nostra societat, canvis que cal plantejar-nos de manera col·lectiva i democràtica, a través del pensament racional i l’esperit crític. Són molts els reptes que caldrà afrontar a partir d’ara, i pensem que el respecte a la diversitat, el pluralisme de creences i, en definitiva, la laïcitat, són elements importants que han de ser molt presents per a construir el futur.
Comentaris recents