El passat 27 de juny l’Institut d’Anàlisi Social i Polítiques Públiques de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia va presentar l’estudi “Els Esplais en xifres. La realitat d’Esplais Catalans” a la seu de la Direcció General de Joventut.
Si bé es tracta de la tercera edició de l’estudi, aquesta és la primera vegada que les dades es presenten públicament al conjunt de la ciutadania, per voluntat expressa de la pròpia entitat, d’Esplais Catalans; fent així un exercici de transparència davant el conjunt de la població i de la resta de moviments de lleure educatiu. Esplais Catalans ha volgut mostrar a tothom qui són, amb totes les seves fortaleses, que són moltes, sense amagar els seus reptes. Fer aquesta passa endavant mostra la valentia i capacitat de lideratge, de l’entitat i del seu equip de direcció.
L’acte de presentació va ser acollit per la Direcció General de Joventut i va comptar amb la intervenció del propi Director General de Joventut, Antoni Reig Casassas. A l’acte es va posar de manifest el reconeixement de la DGJ tant a la tasca d’Esplais Catalans, com al rigor de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.
Amb la perspectiva que ens proporciona comptar ja amb tres edicions de l’estudi, podem afirmar que Esplais Catalans no ha deixat de créixer, experimentant un increment molt intens en els darrers anys tant pel que fa al nombre d’esplais (106 a l’actualitat), com pel que fa al nombre de participants, que pràcticament s’ha duplicat entre l’anterior edició de l’estudi i les dades més recents.
Els Esplais Catalans compten gairebé en la seva totalitat amb un model d’entitat que centra l’activitat durant el cap de setmana, amb la implicació de monitors i monitores voluntaris. Dels resultats de la darrera edició cal destacar dades com ara les més de 7 hores de mitjana que un monitor o monitora dedica a l’esplai voluntàriament, que suposen un total de 365 hores de voluntariat anuals educant infants i joves. Al llarg de la seva trajectòria a l’esplai, 8 anys com a mitjana, el monitor/a aporta un total de 2.296 hores.
Tot i que la participació voluntària i la implicació dels i de les joves són fets que no es poden valorar des d’una perspectiva econòmica i mercantilista, val a dir que el PIB ocult que s’obtindria de remunerar les activitats ordinàries que realitzen els esplais seria de més de 4,8 milions d’euros anuals. Aquest fet va ser destacat pel Director General de Joventut com a eina per exigir el reconeixement de la societat de la tasca dels esplais, puntualitzant que “El compromís dels esplais i agrupaments voluntaris és impagable”.
Més enllà de la participació en el marc de l’esplai, l’estudi confirma que la participació electoral dels monitors i monitores és superior a la del conjunt de la població jove, fet que posa de manifest que la preocupació dels joves monitors i monitores pel seu entorn no s’expressa només a l’esplai sinó també a través d’altres mecanismes de participació, fins i tot els de caràcter més institucional, com l’exercici del dret a vot. Es fa palès, que els Esplais Catalans s’erigeixen com a veritables escoles de participació, no només per als infants i adolescents associats, sinó també pels monitors i monitores que amb la seva pràctica, aprofundeixen en l’exercici de la democràcia.
Una de les novetats d’aquesta edició de l’estudi ha estat l’anàlisi dels perfils de les famílies que participen als esplais, les dades revelen que les seves principals motivacions per portar els infants a l’esplai són l’educació en valors, el projecte educatiu i l’ideari dels esplais.
Per tancar l’acte, Reig va explicitar el seu reconeixement als esplais, que va definir com a “escoles de compromís, autoaprenentatge, treball en equip, ciutadania, cohesió social, participació i emprenedoria”.
Comentaris recents