Sempre m’he preguntat sobre quina base hi ha gent que afirma que un jugador de futbol percebi 9 milions d’€ l’any és una immoralitat. I em permeto fer aquesta reflexió, el mateix dia que sabem que Tonny Hayward, actual conseller delegat de British Petroleum, deixarà el càrrec no abans de percebre una indemnització d’1 milió d’€ i una pensió vitalícia de 700.000 € l’any. I tot això, després de ser el màxim responsable de la major catàstrofe ecològica provocada per l’acció de l’home, després del vessament de cru al Golf de Mèxic provocat per l’esfondrament de la plataforma marina del Deepwater Horizon, el passat 20 d’abril d’enguany. Algú dirà que és demagògic i que no es poden comparar naps amb cols, però intentaré argumentar el perquè d’aquesta afirmació. Al cap i a la fi, el diner, no és més que un instrument d’intercanvi, que les societats modernes atribuïm a objectes, persones o intangibles que per a nosaltres tenen un determinat valor. Quan un jugador, posem el cas el 10 del Barça, Messi, desenvolupa la seva activitat professional per la qual se’l paga, i aquest ho fa amb unes habilitats tan extraordinàries que l’acaben convertint en el millor professional del món, aquesta activitat mereix tenir una compensació substancialment major –de fet, la millor- que la resta de professionals que desenvolupen la mateixa tasca. És, en conclusió, el jugador més competent del món en relació a la tasca que fa –sempre atenent paràmetres parcialment subjectius- i no només en termes estrictament de tècnica futbolística o resultat avaluables –gols, títols, reconeixements…- sinó per la capacitat d’emocionar, de regalar felicitat o de exercir d’autèntic ambaixador de valors morals com l’humilitat, el sacrifici o la preocupació per problemes socials. I això, té un valor de canvi, fixat en 9 milions d’€ l’any. El que seria immoral seria que un altre jugador –posem pel cas Benzema o Kaka-, o jo mateix –per a fer-ho més inversemblant i provocador- cobréssim també 9 milions d’€ per a fer, molt pitjor, el mateix que fa el millor del món. És just –i moral- que algú acabi cobrant o percebent diners, que algú altre és capaç de pagar, pel fet de ser el millor del món. El que és immoral és que algú ho percebi sense reunir aquests mèrits o, -si voleu fer-ho més immoral encara- és que algú com Tonny Hayward, que no només no excel·leix en la seva tasca professional, sinó que és incapaç de restituir un enorme mal col·lectiu, rebi una compensació econòmica per a fer el que, en condicions normals, hauria de ser una obligació moral: dimitir. Si el diner i la moral fossin dues mesures universals, la primera hauria de servir per a mesurar els objectes i, la segona, les nostres accions. I el que resoldria una decisió justa fora que una fos conseqüent amb l’altra. La immoralitat, en afers relacionats amb el diner, ve quan es produeix una distorsió o contradicció entre el que un fa i el que, a canvi, en percep.

Comparteix

Facebook

Twitter

Linkedin