L’Ateneu Enciclopèdic Popular (AEP) fou fundat l’any 1902 per dos obrers, Eladi Gardo i Josep Tubau, i un estudiant de 22 anys, Francesc Layret, a la casa d’aquest últim.
Posteriorment, l’AEP va establir la seva seu al Carrer del Carme Nº 30, on ocupava 4 pisos, de més de 100 m2 cada un, i els baixos. A més, disposava d’un pis al carrer Portaferrissa, d’un xalet a la Molina, espoliat pels falangistes i avui ocupat per la Generalitat, i d’un terreny a les Rambles cantonada amb Pintor Fortuny, on actualment hi ha un hotel. Comptava amb una important biblioteca i amb diverses seccions –Literatura i Belles Arts, Economia, Naturista, l’Escola Nocturna d’Estudis Mercantils i d’Idiomes…- en què els socis realitzaven les seves activitats, tenint en total més de 25.000 afiliats.
Constituïa un espai en el qual els treballadors trobaven una cultura popular de qualitat i alternativa a la burgesa, sent sostingut pels propis obrers amb la seva dedicació i quotes, juntament amb els estudiants i professionals que aportaven els seus coneixements.
Formaren part de l’AEP un ampli ventall de persones de gran capacitat i significació ciutadana, com Layret, Companys, Joan Bastardes, Jaume Aiguader, Josep M. De Sucre, Àngel Pestaña, Joan Salvat Papasseit, Joan Amades, Salvador Seguí, Victor Colomer, Amadeu Hurtado, Joaquim Maurín, Jaume Serra Hunter, J.P. Fàbregas,….
L’AEP va tenir un paper prominent en l’orientació de la vida ciutadana. Va realitzar nombroses campanyes: en defensa dels drets dels treballadors i dels ciutadans, contra la guerra i el militarisme… Organitzà un gran nombre de debats i conferències amb aportacions ben diverses de tots aquells que tenien alguna cosa a dir per enriquir la cultura catalana. També promogué altres tipus d’activitats culturals, com el recital poètic de Federico García Lorca i Margarida Xirgu al teatre Barcelona que es va fer per celebrar la reobertura de diversos ateneus obrers llibertaris clausurats com a conseqüència de la revolució d’Astúries de 1934. Arran d’aquest recital Lorca escriví l’endemà una emotiva carta als seus pares en la que explicava com es desenvolupà l’acte que va congregar a milers de persones, dins i fora del teatre. Lorca conclou dient: “Ha sido el acto más emocionante de toda mi vida”.
L’AEP desenvolupà la seva activitat fins que les tropes franquistes el van ocupar el mateix 26 de gener del 1939, sent el primer indret no institucional que ocuparen les tropes franquistes comandades pel general Yagüe. S’espolià el seu patrimoni, i els seus arxius, juntament amb els llibres de la seva biblioteca, van ser cremats a les Rambles.
Des d’aquesta data i durant els gairebé quaranta anys que durà la cruenta dictadura franquista l’AEP deixà d’existir.
El 1977, a partir de l’esforç d’un reduït nombre de persones, l’AEP renaixia de nou disposat a rescatar la memòria no tan sols de l’Ateneu, sinó també la de tot un poble que havia lluitat contra el feixisme i que, en determinants moments, havia estat capaç de vèncer-lo, i disposat a continuar la tasca cultural i pedagògica que l’AEP havia realitzat durant el període 1902-1939. Després de l’incendi del local de Reina Amàlia, s’ubicà primer al carrer Montalegre 5, i després al Passeig de Sant Joan 26, sempre en condicions precàries i de forma provisional. Avui compta amb més de 200 socis.
L’Ateneu ha realitzat una important tasca de recuperació de la Memòria Històrica. Com a Centre de Documentació Històrico-social disposa a l’actualitat de milers de documents i publicacions – més de 12.000 capçaleres- recuperats durant els darrers trenta anys, que ha anat classificant i arxivant, i d’uns 30.000 llibres, constituint avui una font imprescindible de consulta per a tot aquell que investigui sobre el moviment obrer o la cultura popular a Catalunya.
A més, ha desenvolupat alhora una intensa activitat pedagògica i cultural, amb la realització de nombrosos actes: conferències –una de les darreres fou la de Otelo Saraiva de Carvalho sobre la revolució dels clavells (Portugal 1974)-, debats, recitals poètics –d’individualitats o col·lectius com el de León Felipe-, presentacions de llibres i de documentals, exposicions itinerants, com la de Ferrer i Guàrdia, la de l’efervescència social dels anys 20, la de la premsa llibertària de la clandestinitat,…
I també ha participat activament, amb altres col·lectius i individus, en projectes ciutadans com el de “Repensar Barcelona”, el DVD “La ciutat suplantada”, etc.
Amb la fi de la dictadura constituïa una qüestió d’elemental justícia que l’espoli que patí l’AEP fos reparat amb el màxim de rapidesa. Però 35 anys després de la mort del dictador i més de 30 d’haver-se aprovat l’actual Constitució, l’espoli encara no ha estat ni mínimament reparat, malgrat les nombroses gestions realitzades.
Gestions que s’iniciaren en l’etapa en què Narcís Serra fou alcalde de Barcelona i que, en els darrers anys, s’han intensificat. Així, des del 2004, l’AEP manté converses amb els regidors de Ciutat Vella, Carles Martí i Itziar González, i amb el cap dels arxius de la Generalitat, Ramon Albert. L’octubre de 2006 presentà un manifest reclamant la restitució del seu patrimoni, manifest que es presentà primer al CCCB i posteriorment a altres entitats com l’Ateneu Barcelonès. L’any 2008 envià una carta, en la que exposava la seva situació i les seves reclamacions, a l’alcalde de Barcelona, al conseller de Cultura de la Generalitat i al president del Parlament de Catalunya, i el professorat del Departament d’Història Contemporània de la UB va enviar una carta al conseller de Cultura recolzant les demandes de l’AEP. El 2009, l’AEP envià una carta, similar a l’anterior, a tots els partits polítics amb representació institucional.
Finalment, en el Ple Municipal del Districte de Ciutat Vella del 3 de març del 2009, a proposta d’ERC -recolzada per tots els partits polítics excepte el PP, que es va abstenir- es va prendre l’acord de proporcionar a l’AEP un local estable i de considerables dimensions on poder desenvolupar les seves activitats, al barri del Raval. Però, quan al cap de més d’un any, la regidora del Districte -responsable d’executar l’acord- va renunciar al seu càrrec, no havia ni tan sols establert un calendari ni concretat cap local.
Per últim, en l’audiència pública del Districte de Ciutat Vella celebrada a principis del passat mes de març, en respondre a la interpel·lació d’un representant de l’AEP, el president del Districte, Carles Martí, es va comprometre a fer realitat l’acord del Ple durant el present mandat. Però fins avui tot continua igual.
Amb tot plegat queda palès que als representants de les institucions que disposen de la capacitat per reparar, encara que sigui parcialment, l’espoli que patí l’AEP, els manca la voluntat política per fer-ho. I, d’aquesta manera, no fan més que consagrar una injustícia evident, un greuge, que en aquest cas concret és d’allò més punyent, atès que l’AEP va contribuir de forma important a conformar l’ànima d’aquella Barcelona que el 19 de juliol del 1936 fou capaç de vèncer l’exèrcit que es va aixecar per imposar el feixisme.
Sembla talment com si avui encara estigués vigent la consigna de guerra del general Mola: “Hay que acabar con la cultura obrera”. Consigna que el mateix 26 de gener del 1939 el general Yagüe aplicà amb diligència a l’AEP.
Comentaris recents