El 26 de juny de 2009, el president de la Comissió europea, José-Manuel Durao-Barroso, va rebre “les organitzacions filosòfiques no confessionals”, entre les quals hi havia dues federacions de lògies maçòniques espanyoles, en el marc d’un diàleg regular amb «les conviccions», tant religioses com no confessionals. Tot reconeixent la contribució de la «tradició humanista» als valors d’Europa, el president de la Comissió europea es va manifestar a favor d’una “separació entre religió i política”.
El president Barroso, en presència també de M. Pöttering, president del Parlament europeu, i de les comissàries Michel i Figel, rebé oficialment les “organitzacions filosòfiques no confessionals », en el marc esmentat. No es tractava de la primera trobada amb « les conviccions » en general, però sí la primera d’aquesta mena: una veritable taula rodona amb una bona dotzena d’associacions humanistes maçòniques i laiques, d’entre les quals n’hi havia dues d’espanyoles, la Federació espanyola del Dret Humà i la Gran Lògia Simbòlica espanyola. Les declaracions oficials del president i d’alguns « pesos pesants » no confessionals, com el Gran Orient de França, van donar lloc a un viu debat. Les dues hores es van desenvolupar en un ambient positiu i franc, amb un president molt atent i seriós.
Segons Barroso, Europa es troba davant d’algunes « tries de fons », tries que han de « confirmar els nostres valors », en els que l’eix principal és la llibertat. És per això que s’havia escollit com a tema « el reforçament dels valors europeus », referint-se, en aquest cas, a la contribució de les tradicions no confessionals, com l’humanisme i les Llums, als esmentats valors.
Un president que semblà sincer subratllant sense equívocs que el pensament no confessional pertany als valors europeus al mateix nivell que l’herència judeo-cristiana. Es manifestà partidari d’una separació entre « religió i política » (la fórmula laica és la separació entre església i Estat!) i afirmà que “Europa com institució” és “aconfessional, neutra i laica”. Aquesta presa de posició és un desmentiment clar a la crida d’alguns països i personalitats, com Polònia o l’ex-president francès Giscard d’Estaing, que volien –i volen, sens dubte sempre- adoptar alguna referència al passat religiós (llegir : cristià) d’Europa en la constitució europea. Al mateix temps, Barroso va contradir les múltiples intervencions de M. Pöttering, president del Parlament europeu, en defensa del cristianisme i del Papa, remarques no pertinents dins un marc explícitament no confessional.
Tot i satisfetes de ser preses en consideració com a constructores, representants i defensores dels « valors d’Europa », les organitzacions no confessionals volien, al mateix temps, diferenciar-se de les tradicions conservadores, especialment en la seva crítica i la seva inquietud respecte a l’islamisme. Diversos representants, com el qui subscriu, van insistir en les virtuts de la solidaritat, la tolerància, el pluralisme i els drets de les minories, però també en la importància de l’individu i de l’Altre. També es va remarcar que Europa situa l’individu –amb els seus drets i responsabilitats- al cor de la seva política. Ningú no va contradir Barroso quan aquest va definir la llibertat de premsa i la llibertat d’expressió com a « no negociables ».
La Gran Lògia Simbòlica espanyola va recordar la persecució dels defensors de la llibertat al llarg de decennis a Espanya i Portugal, la pàtria de Barroso, així com el compromís polític d’esquerra del jove estudiant Barroso, tot citant Jorge Semprún: « Hoy, Europa necesita plantearse los nuevos problemas del objetivo actual, que ya no es el de la seguridad ni el de la paz, como era antes, sino el de la expansión de la idea de Europa ». (1). El president va respondre que ell tenia divuit anys quan « la democràcia va arribar al meu país », que coneix prou bé la persecució esmentada i que ell « respecta molt les organitzacions maçòniques »
Cal subratllar la presència de federacions de lògies maçòniques de naturalesa “adogmàtica”.
En efecte, aquestes entitats havien estat alguns cops les úniques representants del pensament humanista, laic i no confessional dels seus països. Havent escollit el corrent adogmàtic de la francmaçoneria, el president ha exclòs clarament del camp no confessional, i justament, les federacions maçòniques “regulars”, és a dir, reconegudes per la francmaçoneria anglesa –prou majoritària en alguns països europeus. Efectivament, el Regne Unit va ser representat per la « National Secular Society »…
En conclusió, aquesta trobada, seguida d’una sessió fotogràfica i d’un comunicat de premsa, ha de ser valorada com el reconeixement del paper històric (sovint mal conegut i censurat) de la tradició humanista, laica i no confessional, així com del seu lloc actual en el debat sobre els valors en un món on els fanatismes religiosos i econòmics ens obliguen a prendre posició per la nostra divisa, somni comú per a tota la humanitat: llibertat, igualtat, fraternitat.
Eddy Bonte
És responsable de comunicació a la NVAO –Organització per a l’Acreditació de l’Ensenyament Superior als Països Baixos i a Flandes)
(1) Jorge Semprún : Pensar Europa, CCCB & Tusquets Editores, Barcelona, 2008.
PARTICIPANTS
FEDERACIÓ HUMANISTA EUROPEA, ASSOCIACIÓ EUROPEA DEL LLIUREPENSAMENT, CENTRE D’ACCIÓ LAICA (Bèlgica), GRAN ORIENT DE BÈLGICA, FEDERACIÓ ESPANYOLA DEL DRET HUMÀ, GRAN LÒGIA SIMBÒLICA ESPANYOLA, GRAN ORIENT DE FRANÇA, GRAN LÒGIA FEMENINA DE FRANÇA, FEDERACIÓ FRANCESA DEL DRET HUMÀ, ORDRE MAÇÒNICA INTERNACIONAL DELPHI (Grècia), GRAN LÒGIA D’ITÀLIA, GRAN ORIENT LUSITÀ (Portugal) i NATIONAL SECULAR SOCIETY (Regne Unit)
Comentaris recents