De cop i volta tothom s’ha posat a parlar –bé, tot sigui dit, parlar, parlar… potser això no afecta tothom, perquè n’hi ha alguns, com deia Antonio Machado, que tan sols “oran y embisten cuando se dignan usar de la cabeza…”– de la nova assignatura d’“Educació per a la Ciutadania”. Els uns, a favor. Uns altres, en contra.

La Conferència episcopal espanyola ha posat el crit al cel. (No hi busqueu, en aquesta referència, cap mena d’al·lusió metafòrica)…

Amenacen, fins i tot, amb recórrer a la desobediència civil a les escoles privades catòliques, pagades, això sí, amb fons públics. L’església, tan inculta com sempre, acaba recorrent a arguments que se’ls precipiten, com un roc, ben al damunt. La desobediència civil és un concepte que ens arriba per mitjà de Gandhi, Tolstoi i  Martin Luther King, però que devem a Henry David Thoreau. I, de fet, la primera vegada que algú fa desobediència civil és aquest darrer nord-americà (l’autor del Walden), que es nega a pagar un impost per pagar el capellà del seu poble. Al·lega que ningú no el pot considerar membre d’una comunitat sense el seu consentiment. Rebutja pagar i el posen a la presó. Considera que anar a la presó per defensar uns principis és un motiu d’orgull: “el lloc apropiat per als justos és la presó”.  És a dir, és com si algú es nega a pagar el 0,7% de l’impost sobre la renda a l’església catòlica –ni el 0,52% d’altres fins socials que, en la seva major part, també va a l’església catòlica– i l’Estat l’embarga, no paga i va a la presó. Sembla mentida, però els bisbes acaben donant unes idees…

Però el problema real no és, al nostre entendre, si cal fer aquesta assignatura. Això només és una cortina de fum. El problema real és, en tot cas,  si es pot fer adoctrinament religiós a l’escola. De fet, sense l’existència del Concordat franquista i els acords de 1976 i 1979, no estaríem parlant d’aquesta assignatura. La Conferència episcopal utilitza l’argument que l’Estat no pot educar en valors. Es veu que de valors només en tenen ells. Tampoc no saben que Thoreau reclamava, precisament, que l’Estat eduqués. Els lliurepensadors haurem d’estar d’acord amb l’existència d’aquesta assignatura, però sabem que els valors democràtics i laics s’han d’ensenyar en totes i cadascuna de les assignatures. L’educació en valors és, òbviament, transversal.

Ara bé, l’esquerra espanyola continua no enfrontant-se al problema real i ens planteja falsos debats. Al pacte del Tinell també es proposava una assignatura d’història de les religions. Com si fent fugides endavant solucionéssim alguna cosa. A veure quan triga l’esquerra a adonar-se que els governs de la II República van ser criticats i acusats d’anticlericals quan només buscaven la separació de l’Església amb l’Estat, una cosa que 70 anys més tard encara estem esperant veure.