La redacció d’Espai de Llibertat ha tingut accés a les actes d’una desconeguda associació ciclista, un lobby del qual no en coneixem les intencions últimes, però que pretén introduir-se en tots els estaments de la societat per promocionar l’ús de la bicicleta. Per raons de seguretat mantindrem en l’anonimat el nom del redactor que ens ha portat aquesta reveladora documentació. A continuació reproduïm un petit fragment d’una de les reunions d’aquest grup.

Companys, la nostra lluita continua, i avança a cop de pedal. Tots recordem com ens ha costat ordenar el trànsit caòtic dels vianants a les voreres de la ciutat. Vells erràtics, nens imprevisibles, executius parlant pel mòbil, iaies amb el carret de la compra, un munt d’obstacles que posaven en perill la feliç circulació de les nostres bicicletes. Però després de molts esforços hem aconseguit que els vianants circulin per un carril exclusiu per a ells, encara que rebem algunes crítiques dels elements més reaccionaris de la ciutat. Perquè la qüestió no és si els vianants tenen uns drets o d’altres, aquest seria un debat identitari que, com tots sabeu, sempre és estèril. L’important és que els ciutadans que s’entesten a anar a peu són un impediment per a un trànsit fluïd. Se’ns ha acusat de confinar els vianants en un trist carril. Acusacions malèvoles que no fan més que entorpir el desenvolupament d’aquesta ciutat oberta i tolerant, on tothom pot ensenyar el cul i enfilar-se en una bicicleta per rodar damunt les rajoles gaudinianes del passeig de Gràcia, i fer bitlla amb els vianants. Què més voleu? (Aplaudiments).

La bicicleta, amics, ja ha deixat enrere la seva estètica miserable, aquella tristor de neorealisme italià; avui la bicicleta és símbol de tolerància holandesa, de modernitat ecològico-sostenible. És per això, companys, que ara reclamem, exigim, un carril bici a l’interior de tots els edificis públics. El projecte és senzill, aprofitant l’obligada accessibilitat per a les cadires de rodes, volem que es faciliti i protegeixi l’entrada de les bicicletes a tots els edificis públics. Volem carril-bici als grans magatzems i a les conselleries, als hospitals i als jutjats, als museus i als supermercats. Companys, el futur el nostre. Visca les cadenes! (Visca, visca), les cadenes que enganxen el plat amb el pinyó, les cadenes de transmissió de la llibertat.

I ara permeteu-me, companys, que us llegeixi alguns fragments del llibre que aviat es publicarà, Bicis inconfessables, aforismes escrits sense mans..

• Per necessitat o per caprici, tothom hauria d’anar en bici.
• És la meva regla d’or, no aturar-me al semàfor [sic].
• Si ets partidari del fornici, fes-t’ho damunt d’una bici.
• Guanyarem per majoria i a l’hemicicle anirem tots dalt d’un monocicle.
• Si ets un sospitós terrorista, és que no ets un bon ciclista, perquè tothom que és de l’ETA no va mai en bicicleta.
• Mengeu molts plats amb pinyons i us fareu uns bons minyons.
• Quan pugem en un tandem [sic] sembla que mos entenem.
• Per la vorera, a la carrera, i si hi ha un embús, pel carril bus… i el qui vagi caminant ja el poden anar donant.

(Aplaudiments i xiscles).