Les evidències quotidianes no paren d’acumular-se respecte a l’anomenat escalfament global. Les temperatures del mes de desembre i gener han estat singularment altes arreu del planeta. El protocol de Kioto, aprovat el 2005, no deixa de ser un tímid acord internacional de reducció de les emissions amb efecte hivernacle (reducció del 5%). Els experts asseguren que, per al 2030, la reducció hauria de ser del 90% si no volem assolir la concentració de gasos hivernacles sense retorn. En aquest escenari global cal actuar, més que mai, localment i personalment. La Fundació Terra, que promou una nova ètica socioecològica i ho fa donant exemple, ha tingut l’oportunitat d’endegar una acció participativa, mercès a un ajut institucional de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social de La Caixa. Conscients d’aquesta oportunitat, s’ha dissenyat una campanya de comunicació adreçada a l’acció ciutadana contra el canvi climàtic. És una activitat per animar la ciutadania a fer algun gest, des de casa seva, que contribueixi a l’estalvi d’emissions amb efecte hivernacle; en definitiva, que redueixi les emissions de diòxid de carboni o impulsi les energies renovables. Aquesta campanya titulada Contra el Canvi Climàtic: Jo sóc la solució ha tingut diferents elements, però el més remarcable és l’espai web on es recullen imatges de gestos personals contra el canvi climàtic (www.josoclasolucio.com).

La campanya també disposa d’un espai interactiu d’aprenentatge: l’EXPOACT Canvi climàtic, que, durant el mes de desembre, va ser en dos espais de la ciutat de Barcelona, però que, pel fet de ser un recurs itinerant, pot visitar altres municipis que puguin assumir la despesa que comporta el seu manteniment. La difusió d’aquesta campanya a Barcelona es va fer amb quatre bicicletes-cartell, perquè es va voler que el propi mitjà fos el missatge.

Jo sóc la solució reposa sobre un espai web en el qual, amb forma d’un tapís fotogràfic immens, les persones individuals, les famílies, els amics, pengin una imatge digital del seu gest. L’objectiu és que, si la campanya té èxit, puguem aconseguir emplenar tot l’espai: hi haurà 10.000 imatges, 10.000 gestos, fruit de la col·laboració ciutadana, però, sobretot, una imatge per deixar testimoni públic que, contra el canvi climàtic, hi hem de ser tots. Aquest espai web estarà operatiu, com a mínim, fins al 2010.

Lluitar contra el canvi climàtic és animar les persones que facin coses a casa seva. Creiem que ja estem prou saturats de missatges de tota mena, i que cal estimular la complicitat i començar a caminar junts contra el canvi climàtic. Alguns governs ja anuncien mesures per provocar l’estalvi de CO2. Però el més important és que cadascun de nosaltres som la solució. El nostre país ja ha superat, al 2006, més del 45% de les emissions permeses pel Protocol de Kioto. L’escalfament global és la major amenaça a la qual s’enfronta la humanitat, i aquesta batalla només la guanyarem si fem un front comú i solidari. L’ànima d’un país és la ciutadania activa i conscient. Hem de ser conscients de la batalla que hem d’emprendre contra el canvi climàtic, en definitiva, contra els nostres hàbits malbaratadors d’energia i de recursos.

La cultura no la fan els governs, la fem cadascun de nosaltres quan llegim, quan aprenem, quan compartim la sensibilitat artística. Un món més sostenible depèn de la suma dels nostres comportaments. Els comportaments avancen sempre mercès al boca orella. Contra el canvi climàtic: Jo sóc la solució, és una campanya de comunicació per difondre vuit gestos senzills, que tots podem fer, i que, convertits en imatges reals de la nostra quotidianitat, es converteixen en un poderós mecanisme d’estalvi per evitar l’escalfament global.

El tapís digital, que s’elaborarà amb l’aportació de les fotografies dels gestos ciutadans contra el canvi climàtic, està dissenyat perquè sigui un mosaic de 10.000 imatges. Per això es proposa que tractin sobre 8 coses senzilles que tots podem fer, però es poden valorar altres comportaments, com ara invertir en energies renovables, estalviar aigua o viatjar menys. Els gestos que promovem amb aquesta campanya són:

1. Il·luminació de baix consum. Substituir bombetes incandescents i halògenes per bombetes fluorescents compactes o de LEDS

2. Aparells energèticament eficients. Adquirir aparells elèctrics que no malbaratin energia, com els anomenats energèticament de Classe A, A+, A++ o que acompleixin altres criteris d’estalvi com Energy Star, etc.

3. Tria i selecció de la brossa de casa. Recollir selectivament les escombraries i portar les fraccions, com ara paper, envasos o matèria orgànica, al contenidor corresponent, i la resta de valoritzables a la deixalleria, estalvia energia i contaminació.

4. Climatització de baix consum. Seleccionar el termostat de la climatització, a l’estiu a 26ºC i a l’hivern a 20ºC, i utilitzar aparells de baix consum, com ara les bombes de calor tipus inverter.

5. Moure’s en bicicleta o transports col·lectius. Per a recorreguts de menys de 3 km, la bicicleta és el sistema de locomoció més eficient. Els transports col·lectius redueixen quatre vegades les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

6. Conduir eficientment. Canviar de marxa per sota de les 2.500 revolucions en els vehicles de gasolina, i per sota de les 2.000 en els de gasoil, pot estalviar un 35 % de combustible.

7. Consum local. Avui el 40% de les emissions són per causa del transport de mercaderies per tot el món. Cada vegada que comprem al barri o comprem productes produïts localment (fruita de comarques veïnes en comptes d’altres països, carn d’aquí en comptes d’Irlanda o Argentina) estalviem en emissions d’efecte hivernacle.

8. Habitatges aïllats. Finestres i portes poden aportar pèrdues importants de climatització si no estan ben aïllades. El doble vidre a les finestres i l’aïllament a les caixes de les persianes poden reduir la factura energètica.

El canvi climàtic és una realitat que ja no neguen els estaments científics: les geleres de les muntanyes retrocedeixen, els gels àrtics es fonen, els estralls meteorològics es fan sentir en forma d’inundacions, sequeres, tempestes i huracans.

La demanda d’energia no para de créixer i no per això vivim millor. L’augment de diòxid de carboni a l’atmosfera es situa ja al llindar més alt dels darrers 12.000 anys. Les malalties per raons ambientals no paren de créixer, i la contaminació atmosfèrica ja mata a casa nostra 16.000 persones, és a dir, quatre vegades més que els accidents de trànsit. Informes de la Unió Europea assenyalen que, per a l’horitzó 2025, el deteriorament ambiental pot ser catastròfic. De continuar l’actual tendència, la població passarà dels 6.400 milions actuals a 7.900 milions el 2025. Fins i tot polítics conservadors com Al Gore assenyalen que el canvi climàtic és el pitjor enemic de la humanitat, per davant del terrorisme global. El món que llegarem als nostres fills, si es continua amb les tendències actuals, no serà gens saludable. Tenim, doncs, 10.000 raons per lluitar contra el canvi climàtic i cap per no fer-ho, perquè tots i cadascun de nosaltres podem fer que la nostra vida quotidiana sigui més respectuosa amb el medi ambient. Viure amb menys CO2 no és una experiència complicada i, fins i tot, pot ser complaent. Potser més que cap altra, les entitats d’educació en el lleure per a infants i joves haurien de valorar que no hi pot haver “progrés” ni “educació” si no incidim en els valors que amenacen directament la nostra supervivència. I que consti que no som catastrofistes, sinó tot el contrari… optimistes solars irreductibles.