Elkarri és el Moviment social pel diàleg i l’acord al País Basc. És una oganització plural i independent.

– Què és Elkarri?
– Elkarri és el moviment social pel diàleg i l’acord al País Basc. Va néixer l’any 1992 per defensar i mobilitzar un model de solució pacífica i dialogada del conflicte basc. La seva missió és contribuir a desenvolupar un procés de pau. És una organització plural i independent formada per 4000 socis i sòcies i 100 grups de voluntaris als pobles i barris de la Comunitat Autònoma Basca i Navarra, i també a Madrid, Barcelona, Brussel·les i Nova York. En els grups hi treballen 800 membres actius voluntaris i més de 100000 persones han recolzat les seves activitats. Aquest moviment social s’autofinancia per mitjà dels seus socis i campanyes en un 85%.

– Com s’explica que persones aparentment normals i raonables puguin justificar la violació dels drets humans?
– En el si de la societat basca, així com en el conjunt de la comunitat internacional contemporània, hi ha una tendència realment contraproduent a exigir el respecte per als drets propis sense reivindicar amb la mateixa intensitat els drets dels altres. Així, hi ha persones i col·lectius que justifiquen la violència en base a una suposada vulneració de drets, sense tenir en compte que aquesta violència esclafa les llibertats fonamentals d’altres.

– ¿Un “problema” de la tradició nacionalista basca és l’absència de laïcitat republicana, és a dir, el predomini d’una concepció d’arrel carlista, més o menys popular però fonamentalment essencialista i catòlica?
– L’anomenada esquerra abertzale representa aquesta tradició nacionalista laica. La diferència amb altres moviments semblants, per exemple a Catalunya, rau en el seu posicionament respecte a la utilització de la violència.

– En tot cas, ¿això podria explicar el comportament dogmàtic de part del món abertzale i de la dreta espanyola, que comparteixen el mateix origen?
– És impossible explicar fenòmens tan complexos com el nacionalisme basc, o la dreta espanyola, en base a un únic factor. Potser hi hagi algun element comú, però de ben segur que hi ha moltes més diferències.

– Quin és el paper -real, no mític- jugat pels sectors clericals en el món d’ETA?
– Hi ha diversos treballs d’investigació que tracten d’aquesta qüestió. Tots coincideixen a remarcar que el clergat basc, igual que qualsevol altre, representa els diferents sectors i sensibilitats d’una societat. Més enllà de l’exageració sobre aquesta qüestió, es pot dir que va tenir la seva importància al llarg del franquisme i la transició, però que a l’actualitat no hi ha cap dubte sobre el seu rebuig majoritari a la violència d’ETA.

– El govern del PP, como a fidel aliat de Bush, ha justificat la invasió de l’Iraq amb l’argumentació que si Sadam Husein no acceptava els ultimàtums, la guerra era inevitable… ¿No és això el mateix que diu ETA en relació a les condicions -marc territorial, canvis en l’estructura jurídica internacional…- que farien possible el final de la violència? ¿Quìna legitimitat tenen, d’altra banda, per condemnar un tipus de violència els que no han condemnat la que va exercir la dictadura feixista?
– La imposició de plantejaments polítics propis al conjunt de la societat és la base del pensament únic. El respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals ha de servir tant per a l’àmbit local com per a l’internacional, tant per al present com per al passat. Una mirada parcial sobre els drets humans resta credibilitat i legitimitat als plantejaments que es defensen.

– La postura fanàtica del PP, ¿obeeix tan sols a la busca de rèdits electorals en clau espanyola? ¿On es situen els clans de Neguri?
– Des d’Elkarri respectem profundament les aspiracions i projectes del Partit Popular. Aquest respecte no impedeix que expressem el nostre desacord enfront de determinades posicions polítiques que creiem que no contribueixen a aconseguir un escenari de distensió i diàleg. En qualsevol cas, pensem que una solució definitiva al problema basc haurà de comptar amb totes les tradicions, incloent-hi la del Partit Popular.

– Quina és la relació -també, en aquest cas, real i no mediàtica- entre el món del PNB i el del PP en les institucions de l’oligarquia financera i industrial basca?
– El món empresarial basc és com la societat, plural i complex. De manera que és molt difícil fer un diagnòstic global, sense entrar en matisacions. Així ho demostren les diferències entre els diversos organismes empresarials.

– ¿Fins a quin punt el fet de prendre el control de la direcció del BBVA ha afectat aquestes relacions?
– Desconeixem les repercussions d’aquesta qüestió en la vida política.

– ¿Amb qui es pot comptar a l’hora de recolzar una solució autodeterminadora i pacífica? ¿Amb moviments socials i intel·lectuals, o també amb grups polítics?
– Elkarri demana una solució basada en la no violència, el diàleg polític sense exclusions i l’aprovació social. Aquests principis, enfocats de manera oberta, són assumits per la majoria de formacions polítiques, sindicals i socials basques. El repte consisteix a trobar una metodologia de diàleg transitable per a tots.

– ¿Hi ha sensibilitat no mediatizada en el PSE? ¿Què n’opines de les posicions de l’Odón Elorza, per exemple? ¿Es pot, en tot cas, aspirar a una solució sense l’aportació dels socialistes bascos?
– No hi ha solució definitiva sense el socialisme basc, igual que no n’hi ha sense cap altra tradició política. El món socialista és també plural i complex, i posicions com les de l’Odón Elorza conviuen amb les de moviments com Basta Ya. Tenint en compte aquesta realitat, Elkarri sempre ha entès que havia de fer cas, prioritàriament, de la línia política que en cada moment marqui la direcció oficial del partit. En aquests moments, la que representen Patxi López i Jesús Eguiguren.

– Amb quins referents internacionals s’identifica més un moviment com Elkarri?
– Elkarri té un Comitè d’Honor per a la Conferència de Pau format pels següents Premis Nobel i personalitats internacionals: John Hume, el Dalai Lama, José Ramos Horta, Rigoberta Menchú, Adolfo Pérez Esquivel, Danielle Mitterrand, Cora Weis, Federico Mayor Zaragoza, José Saramago i Mairead Maguire.

– ¿És un tòpic parlar del model de solució irlandès?
– Tots els conflictes són diferents. Mai no hi ha dues situacions iguals. Quan alguns prenem com a referència el model irlandès no diem que sigui el mateix. Senzillament, plantegem que la metodologia de diàleg i acord utilitzada pot ser adaptada a altres realitats.

– ¿On és avui l’herència d’Ernest Lluch?
– Segurament, Ernest Lluch té molt a veure amb el fet que la immensa majoria de la societat catalana defensi la no violència i el diàleg com a manera de transformar el conflicte basc. Per a Elkarri, les aportacions realitzades per l’Ernest Lluch a la nostra feina representen un dels instruments més valuosos i actuals del nostre bagatge social i polític.

– ¿El món d’ETA pot entendre que la lluita armada beneficia políticament a Aznar, a Bush, a l'”ordre” neoconservador internacional? ¿No hi ha manipulació?
– L’ús de la violència com a mètode d’acció política és el principal aliat objectiu dels sectors més reaccionaris a nivell internacional. La lluita contra el terror és l’argument central que serveix per a tot. És per això que en el Fòrum Social Mundial de Porto Alegre no hi ha ningú que encara defensi l’ús de la violència en aquests termes.

– Com es comença a solucionar el conflicte? De què depèn? Què s’ha de fer després?
– Elkarri està promovent la celebració d’una nova Conferència de Pau per al País Basc. L’èxit d’aquesta iniciativa depèn de la combinació de suport ciutadà i treball amb els partits polítics. Un cop aconseguit un nou acord de més consens que l’actual sobre les nostres normes bàsiques de convivència, hauria de ser aprovat pel conjunt de la societat.

– Què es pot fer des de Catalunya?
– Proposem la constitució d’una “Xarxa catalana de suport a un procés de pau”. Qualsevol organització que hi estigui interessada pot posar-se en contacte amb Elkarri ([email protected]). També desenvoluparem una recollida massiva de signatures per demanar la constitució d’una taula de partits als Parlaments de Vitoria i de Pamplona. Tota la informació relativa a aquest projecte es pot consultar a www.elkarri.org.

– Per acabar, ¿què els diries als monitors i monitores de temps lliure, als qui participen en el teixit associatiu, als joves en general?
– Vivim moments realment apassionants. El conflicte basc, o la guerra de l’Iraq, representen una pugna total entre els qui creiem en els drets humans, la no violència i el diàleg com a forma de relació política enfront dels qui defensen les estratègies de la força. El desenllaç d’aquesta confrontació depèn de cadascun de nosaltres.