Quan escrivim aquestes ratlles encara som, diguin el que diguin, en plena invasió de l’Iraq. El procés previ i el mateix desenvolupament del conflicte han generat un ampli, amplíssim, moviment de protesta. Què ha canviat? Què fa que tanta gent arreu del món es mobilitzi?

Queda clar, d’entrada, que ningú o quasi ningú no té la més mínima simpatia pel règim despòtic de l’Iraq. Creiem que un dels problemes fonamentals de la reacció al conflicte armat és la manca de credibilitat d’una part de la classe política. Els lliurepensadors sabem que la veritat no existeix o, almenys, que no la coneixem, ara bé, sabem el que és la mentida. Els amos de l’univers estan acostumats a mentir i a enganyar. Hi ha hagut una escalada de l’engany que mentre només ha afectat aspectes més limitats de la política els ha funcionat, però quan han volgut utilitzar el mateix sistema per endegar una guerra, s’ha descobert que el rei anava despullat.

Als darrers anys els amos de l’univers han anat accelerant la seva fugida endavant envers la bogeria, mentrestant la ciutadania mundial s’ha dedicat a formar-se i a llegir, de cop s’ha cansat i ha començat a protestar.

Hi ha massa gent al món que té criteri com perquè un grapat d’homes amb molt de poder però poca capacitat intel·lectual els puguin manipular. Estem assistint, doncs, a una gran victòria de la raó, la cultura i el sentit comú. Això ha provocat la impossibilitat d’una resolució de les Nacions Unides i els ha situat fora de la legalitat internacional. A més, en l’àmbit domèstic han arribat fins i tot a vulnerar la constitució i a posar en perill la monarquia parlamentària.

Per molt que s’ha dit sembla que no ens ho creguem, però estem assistint a una gran victòria de la cultura. Estudiar, llegir i discutir no és altra cosa que lluitar per la llibertat i per avançar cap al descobriment de la veritat –sempre en minúscules. L’únic remei contra la manipulació està en educar ciutadans lliures. I això sí que és en les nostres mans.