1. Els representants de les associacions presents i els assistents sotasignats, ateses les conclusions dels treballs realitzats en la II Trobada per la Laïcitat a Espanya, que han tractat de la laïcitat i el dret a l’espai públic, reafirmem el nostre convenciment que, per tal de fer possible una autèntica igualtat d’oportunitats en l’accés a l’espai públic, cal enfortir el marc comú de la laïcitat com a garantia de civilitat democràtica i de respecte per a totes i cadascuna de les expressions filosòfiques i espirituals, sense imposicions, favoritismes, exclusions ni hegemonismes per part de cap escola de pensament o grup particular.

2. És per això que volem fer sentir la veu dels qui ens identifiquem amb la cultura de la llibertat de consciència, de la tolerància activa i de l’humanisme democràtic, per tal d’impulsar el debat crític que faciliti el compliment, en el nostre context legal, dels mínims requisits de convivencialitat i pluralisme en l’esmentat espai públic, que és el que tots i totes compartim, al marge de les nostres opcions de consciència privada, i el que, per tant, ha de ser garantit pel marc jurídic, per a tots i totes, sense cap mena de diferència.
Donem suport, com a conseqüència, a la creació d’una xarxa de coordinació de les persones, associacions i entitats que treballen a Espanya en defensa de la laïcitat com a eix de sustentació d’una democràcia autènticament ciutadana, comprometent-nos a la difusió de les seves accions i a la promoció dels seus valors.

3. Hem de denunciar, en aquest sentit, la vigència del Concordat firmat entre l’Estat espanyol i l’anomenada Santa Seu el 1953, durant la dictadura, com també els acords vergonyants de 1976 i 1979, difícilment assumibles des d’una mínima coherència democràtica, obertament transgressors de l’esperit del mandat constitucional, que permeten a una confessió religiosa determinada –la catòlica– exercir una funció de preeminència sobre la lliure consciència dels ciutadans que s’expressa per mitjà dels seus privilegis en matèria d’ensenyament, fiscalitat, presència mediàtica i ocupació simbòlica de llocs d’especial significació per a l’espai públic, per l’alt grau de representativitat de la comunitat política que representen.

4. Considerem especialment preocupant el manteniment, en l’àmbit educatiu, de privilegis exclusius per a les confessions religioses, en la mesura en què això pot dificultar el procés de formació de la lliure consciència ètica de les persones que, per raó de la seva edat, tenen menys capacitat de defensa davant les imposicions ideològiques externes, i mediatitzar les seves condicions de llibertat de judici personal i, per tant, d’exercici de l’autodeterminació individual, font de la llibertat plena.
La Llei de Qualitat, actualment en discussió, empitjorarà la situació. Nosaltres considerem que la religió ha de ser exclosa de l’espai educatiu. Els catequistes de qualsevol religió, si hi són, no s’han de finançar amb càrrec a fons públics, ni han de formar part dels claustres escolars.

5. També considerem preocupant, a més de grotesc per a l’actual grau d’evolució de la societat espanyola, l’ostentació pública de simbologia confessional o el fet de sotmetre-s’hi els càrrecs públics, electius o no, que, en primer lloc, s’han de sentir obligats envers el públic i envers la garantia del dret a l’espai públic per a tots els ciutadans, abans que amb la seva consciència. Els caps de l’Estat o del Govern, i qualsevol representació estatal, autonòmica, municipal o militar, han d’eximir-se de cap implicació confessional pública, reservant els actes de culte als quals els dugui la seva consciència a l’estricta esfera de la privacitat.

6. Efectuem, doncs, una crida especial als representants polítics i institucionals democràtics en el seu conjunt i, molt especialment, als qui es puguin sentir compromesos amb la cultura de la llibertat i del progrés, per tal que promoguin les mesures legislatives oportunes que permetin accedir, en condicions d’autèntica igualtat d’oportunitats, al gaudi de l’espai públic per a tots els ciutadans. Advoquem per una política de sotmetiment de les religions al dret comú, centrada en la vigilància del compliment per totes elles dels valors rectors d’una societat lliure i democràtica.

7. És en aquest sentit que considerem imprescindible l’adopció dels procediments legals corresponents que facin possible sancionar en l’ordenament jurídic les propostes que s’exposen en el Manifest de Motril de juliol de 2001. I ens sembla que les esmentades propostes, malgrat que no són alienes a cap plantejament realment democràtic i convivencial, haurien de ser assumides íntegrament per aquells que es reclamen del pensament progressista.

8. Considerem que la garantia de respecte a la pluralitat d’opcions ideològiques, filosòfiques i ètiques que puguin ser lliurement assumides per la consciència dels ciutadans, sense restriccions de cap mena per a la lliure expressió de les altres, sense limitacions per a l’exercici del dret a la crítica o a l’apostasia, i sense imposicions de cap comunitat cultural o familiar sobre la consciència individual –especialment, dels joves menors d’edat– i el seu permanent dret a la llibertat, constitueixen la garantia de l’exercici real del dret a l’espai públic.

9. Considerem que aquest exercici pot traslladar-se al pla de les relacions entre individus, grups, societats i estats, i constituir un dels fonaments del dret a la lliure determinació dels individus i d’afirmació de les condicions de possibilitat d’una vida social en pau i en democràcia. Creiem que la Unió Europea, molt especialment, ha de sentir-se interpel·lada per exercir una funció de defensa i de promoció internacional del dret a l’autodeterminació de l’individu com a subjecte de Dret, amb la finalitat d’impedir el sotmetiment de les consciències individuals als prejudicis comunitaristes i a les pressions dogmàtiques de qualsevol signe, i enfront de la usurpació per la força de l’esmentat dret, tant si és amb objectius polítics, religiosos, mediàtics, com delictius. Creiem, també, que la Unió Europea ha de reforçar els seus compromisos amb la cultura de la laïcitat i de la llibertat de consciència davant els riscos de deriva autoritària, intransigent i excloent que puguin detectar-se entre determinats sectors de l’opinió pública europea per als quals el fanatisme o la renúncia al pensament lliure poden semblar alternatives al risc d’exclusió social. La cultura de la laïcitat i de la democràcia fonamentada en valors humans –i no pas en imatge o en recursos materials– constitueix, també, un antídot enfront del feixisme.

10. Ens comprometem a defensar aquests valors de laïcitat com a via de respecte a la diversitat de les consciències i d’enaltiment de la riquesa plural de la cultura humana, a requerir els nostres representants i autoritats públiques perquè ho facin també així, en tots els fòrums d’àmbit espanyol, europeu comunitari o internacional, per tal de promoure la construcció d’una cultura civil fonamentada en la llibertat, la igualtat d’oportunitats i la relació constructiva i pacífica entre individus i comunitats.

Barcelona, 21 de juliol de 2002

Asociación Pi y Margall por la Educación Pública y Laica
Ateus de Catalunya
Bund Gegen Anpassung (Aliança contra el conformisme)
Escuela Laica de Albacete
Europa Laica
Fédération Nationale de la Libre Pensée (no suscriu el punt 9)
Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia