La difusió del “mite” de Ferrer i Guàrdia en la Toscana prefeixista (1906-1922)

Ferrer i Guàrdia arriba a Itàlia, juntament amb una delegació d’alguns centenars d’espanyols, per participar al Congrés Internacional del Lliure Pensament que té lloc a Roma del 20 al 23 setembre de 1904. A la capital italiana, Ferrer troba molts llibertaris com el francès Paul Robin, l’holandès Domela Nieuwenhuis i l’italià Luigi Fabbri. D’aquesta trobada, Antonio Agresti, un altre anarquista italià, ens n’ha deixat un viu testimoniatge.

Les relacions d’amistat i estima personals sorgides en aquestes ocasions, són a la base de la campanya de solidaritat que hi haurà des de meitats del 1906 quan l’educador català serà arrestat per primera vegada. A la Toscana, com en moltes altres regions d’Itàlia, al llarg de mesos entre 1906 i 1907 hi haurà conferències, manifestacions i recollides de fons “pro Ferrer”. En molts diaris es començaran a publicar escrits de Ferrer, en especial les seves teories i experiències pedagògiques.

Aquesta campanya de solidaritat internacional es revifa els mesos de setembre i octubre de 1909 després del segon arrest del militant educatiu a Barcelona. En cada localitat toscana es multipliquen les manifestacions que arriben al seu màxim entre el 13 i el 16 d’octubre, tot just després de l’afusellament. Sobretot el dia 14 d’octubre a tota la regió es proclama la vaga general i moltes botigues posen el cartell “tancat per dol internacional”. Manifestacions de treballadors i d’anticlericals que travessen les principals ciutats s’acaben en enfrontaments, com a Florència, Pisa i Livorno. Totes les forces més importants de l’esquerra subversiva i democràtica participen en aquesta campanya de solidaritat, dels anarquistes als socialistes, dels republicans als maçons. Entre els anarquistes, els més actius són l’advocat Pietro Gori (1865-1911), l’anarquista sicilià Paolo Schicchi (1865-1950) i el publicista i agitador toscà Virgilio Mazzoni (1869-1959).

En les setmanes i els mesos següents a la mort de Ferrer es difon per tota la Toscana la imatge del màrtir del lliure pensament i el 13 d’octubre entra en el calendari laic i subversiu de les classes subalternes. Aquesta data, en diverses ciutats, i de vegades fins i tot en petits pobles, és l’ocasió per inaugurar carrers, plaques commemoratives i monuments en record de l’educador afusellat a Barcelona. Una de les commemoracions més importants és la que té lloc a Carrara el 13 d’octubre de 1913. A la inauguració de la làpida hi participen més de 20.000 persones (de 50.000 habitants) i tot el dia a la ciutat dels Alps Apuans les activitats comercials i industrials romanen tancades.

Els monuments i les obres d’art (que presento en fotografia) són el testimoni viu de l’estret lligam de la figura de Ferrer amb la història del moviment llibertari i obrer toscà. Per això, el règim feixista intentarà, per qualsevol mitjà, destruir aquests exemples de memòria proletària i laica, però sense aconseguir-ho del tot. A la postguerra, encara que de manera més reduïda, es recol·locaran al seu lloc els monuments i les làpides que havien estat trencats o trets. És el signe que no s’ha oblidat l’existència d’aquest educador; s’ha convertit en un dels símbols de la lluita del progrés contra “la ignorància i el fanatisme” i del rescat dels oprimits en el camí cap a una societat “lliure i justa”.