En la nostra societat cada vegada hi ha més consciència que l’educació dels fills i de les filles ja no està centrada a l’escola. És cert que aquesta té un paper molt important en el desenvolupament dels infants però cal complementar-la amb altres activitats que tenen un potencial educatiu diferent i igualment important al que té l’escola.

Les activitats de lleure ajuden a desenvolupar altres esferes de la persona tan necessàries per viure en societat com els coneixements escolars i que possibiliten una educació integral. Ara bé, el grau de consciència sobre la necessitat de seleccionar entre la gran oferta d’activitats existents no va en augment en la mateixa mesura que el de la importància que es facin les activitats de lleure. I és per aquest motiu que tant pares com nens naveguen i això provoca desorientació i estrès als infants. L’excés d’activitats extraescolars, la falta de criteri en la selecció d’aquestes, el poc suport que tenen els nens i les nenes per aprendre a escollir la millor opció per a ells, la utilització de les activitats com a cangur econòmic mentre els pares treballen,… són malauradament realitats molt freqüents.

Però arribarà un dia en què els pares prendran consciència de la diversitat d’oferta i de les diferents orientacions que poden tenir les activitats, i podran escollir lliurement la millor opció per al seu fill o la seva filla: “Vull que el meu fill/a participi en un esplai d’Esplac”. El dia que un bon nombre de pares i mares verbalitzi aquesta frase, haurem assolit una utopia. Una utopia en el sentit que els primers socialistes van imaginar un món nou, un món que podia ser realitat, no un món impossible d’assolir. Amb això vull reivindicar aquest concepte com a orientador de la nostra feina, ja que si ens la creiem assolirem les nostres fites, les nostres utopies. També cal ser pragmàtic, però, i ser conscient que perquè les utopies arribin a bon terme cal treballar molt, amb constància, tenacitat i conjuntament.

Amb relació a la pedagogia d’Esplac, aquest treball constant, tenaç i conjunt s’està realitzant i en veurem el fruit ben aviat: la pràctica diària dels esplais combinada amb la reflexió sobre el que fem i hem fet fins ara, la recerca de noves formes organitzatives i la innovació educativa constants han permès assolir un molt bon nivell per plantejar-nos la concreció d’una metodologia educativa laica i progressista. Crear una nova metodologia educativa en el lleure adaptada a la nostra societat, tot potenciant la seva millora, és una fita que ens permetrà educar infants i joves en llibertat i per a la llibertat. I en aquest sentit, Esplac ha de ser sobre tot un moviment educatiu infantil i juvenil alternatiu amb un projecte educatiu que el diferenciï d’altres opcions i que eduqui en els valors de la laïcitat i el progrés. Per això vull apuntar algunes idees obertes al debat i a la reflexió per elaborar aquest projecte.

Una primera idea orientadora ha de ser la concepció de l’educació com a procés on tots els participants de forma conjunta dibuixin el seu itinerari. Això implica deixar de pensar en l’educació com un fet unidireccional de grans a petits i fer-se conscient del procés educatiu com un feed-back entre tots els implicats que té com a resultat el creixement de tots: nens, monitors, pares, veïns, etc. Aquesta primera idea també implica buscar noves formes d’organització on tots els participants es responsabilitzin tant en la organització com en la realització i l’avaluació de les activitats i de la vida de l’esplai.

Una segona idea orientadora fa referència a la relació educativa, que s’hauria de caracteritzar per ser de confiança, de sinceritat i d’amor. Aquesta relació possibilitarà el lliure pensament i la lliure expressió dels participants a més a més de facilitar un espai saludable per als infants no gaire fàcil de trobar fora de l’àmbit familiar (i malauradament no sempre la família possibilita aquesta relació tan important per al bon desenvolupament dels nens i les nenes). Potenciar una relació educativa, en aquest sentit, entre tots els participants no és tasca senzilla i cal reflexionar conjuntament sobre l’educació dels sentiments i de les emocions a l’esplai i sobre l’elaboració de recursos pràctics per facilitar la feina diària en aquest sentit.

Una tercera idea que ha d’orientar la tasca educativa d’Esplac és la dimensió social dels nostres projectes. Això implica educar els participants per a la presa de consciència de les virtuts i mancances de la nostra societat des d’una actitud positiva i de canvi. També cal educar els infants perquè assumeixin actituds i conductes participatives per a la millora d’aquells aspectes que els afecten com a persones o d’aquells altres que afecten unes altres persones a les quals vulguem ajudar a assolir una millor qualitat de vida. Una àrea educativa de l’esplai en aquest sentit hauria de ser la promoció i la defensa de drets i deures per a tots els infants .

I de nou amb la il·lusió i l’optimisme que ha de caracteritzar el món educatiu us convido a la reflexió i el debat sobre aquests temes tan importants per al nostre moviment i per a la nostra societat.