Una oficina és un lloc des del qual es fa un servei, però en termes generals podríem dir que és l’espai on hom treballa per gestionar alguna cosa. És clar que l’evolució tecnològica pot reduir, per exemple, l’oficina d’un agent de vendes a una habitació d’hotel en la qual hi hagi endollat un ordinador portàtil connectat al servidor central de l’empresa mare. Però, en tot cas, de moment, quan ens diuen que anem a l’oficina d’algú acostuma a ser un espai construït en algun habitatge.

En una oficina convencional hi trobem una decoració i un ambient interior, un mobiliari, unes eines o material ofimàtic, uns consumibles i material de neteja. El terme d’ecooficina o oficina ecològica s’aplica quan els criteris emprats en l’organització i gestió d’un servei contemplen el paràmetre ambiental com un element d’identitat.

Malauradament, l’espai arquitectònic sovint és inalterable, ja sigui per qüestions econòmiques o estructurals. Per tant, deixarem aquest apartat. En tot cas, només comentar que la manipulació arquitectònica en termes ecològics aniria dirigida a minimitzar la despesa energètica, els residus generats i a oferir un ambient saludable. Això, vol dir incorporar energies renovables, sistemes d’estalvi d’aigua i de residus, climatització natural, etc.

A l’edifici d’Avinyó 44 la Fundació Terra ha rehabilitat la quarta planta per a la seva oficina, utilitzant la tecnologia més ecològica del moment. Quant als materials no s’ha emprat cap element que contingui productes nocius per al medi. Així, les canonades dels baixants de la pica de mans són de polipropilè, un material alternatiu al plàstic PVC que conté clor (responsable del forat de la capa d’ozó i de les perilloses dioxines). Els tubs de protecció de la instal·lació elèctrica són de polietilè, quan habitualment són també de PVC. Atès que no es disposava de gaires recursos econòmics les parets velles s’han forrat de plafons. Habitualment, aquests són fets de conglomerat de fusta que conté fenols i altres substàncies no gaire saludables. Tot i que una bona alternativa hagués estat taulons de fusta, vàrem optar per un material reciclat fet de tetrabrik trinxat i premsat anomenat Tectan, que dóna un bon aïllament acústic i tèrmic. El fals sostre s’ha muntat amb plafons registrables de fibrociment fet de fibres de fusta amb ciment. D’aquesta manera el sostre es pot desmuntar i facilita qualsevol reparació de les instal·lacions. Finalment, el terra s’ha tapissat amb una moqueta de polipropilè punxonat. Es tracta d’una fibra tèxtil artificial que tot i provenir d’un derivat del petroli és molt fàcilment reciclable.

El sistema de climatització és bioclimàtic. És a dir, s’aprofita l’escalfor del sol per ficar-la cap a dins a l’hivern i extreure-la cap a fora a l’estiu. Això s’aconsegueix amb les anomenades finestres SAV, que tenen una cambra d’aire amb una obertura a l’exterior i una altra a l’interior de forma que un sistema de ventilació permet xuclar l’aire calent cap a dins a l’hivern i a l’estiu empènyer la radiació que entra amb l’aire més fresc que es capta de la part obaga de l’edifici. Segurament, hagués estat més perfecte utilitzar les anomenades hiperfinestres que no deixen entrar més de 0,5 W/m2 i aïllen totalment el recinte. Tanmateix, es tracta d’una tecnologia alemanya que no està disponible al nostre país.

Finalment, el sistema energètic incorpora una central fotovoltaica connectada a la xarxa elèctrica de 2,5 kWh que ens permetrà generar uns 4.000 kWh/any. La idea, doncs, no és pas ser autosuficients (per a això, caldria disposar de bateries que emmagatzemissin l’energia fotovoltaica. Aquestes bateries requereixen una notable inversió) sinó produir d’una forma renovable (sense contaminació) almenys l’equivalent a l’energia elèctrica convencional que consumirem. A fi d’estalviar el màxim d’energia la il·luminació és de tubs fluorescents TL-5 (els que contenen menys mercuri del mercat i que es poden reciclar) equipats amb balasts electrònic que els fa un 25 % més eficients que les lluminàries normals que van equipades amb balasts magnètics.

Per evitar al màxim els residus disposem d’un contenidor per reciclar tot el paper i d’un WC compostador que funciona sense aigua i que converteix els excrements humans en adob.

Les possibilitats, doncs, per fer una oficina més ecològica no s’acaben aquí, però, en tot cas, el nostre local és un petit aparador de tecnologies no gaire habituals al nostre país encara.

Tanmateix, per a la majoria de les oficines situades en un espai ja construït que vulguin millorar el seu balanç ambiental caldrà centrar-nos en aquells aspectes en els quals podem intervenir d’una forma més senzilla: el mobiliari, les eines i els subministraments.

El mobiliari

Decidir sobre el mobiliari és un dels aspectes més difícils ja que la major part dels mobles barats es fabriquen amb conglomerat folrat de làmines plàstiques. Tanmateix, una bona alternativa és la fusta natural. A casa nostra no és fàcil de trobar, però hi ha fabricants nòrdics que ofereixen models molt funcionals que no són especialment cars. També hi ha la possibilitat d’emprar taules de vidre amb estructura de metall. Si les heu de comprar poden ser molt cares, però, si encarregueu a un ferrer l’estructura i compreu un vidre laminat d’un centímetre de grossaria a banda, no resulta gaire més car que un escriptori convencional. És clar, que un mobiliari de vidre i metall pot donar a l’oficina un aspecte molt avantguardista que no s’adigui gens amb la decoració o l’arquitectura. En tot cas, no és un aspecte per fer-se gaire càbales, sinó més aviat per reflexionar-hi a l’hora de fer una renovació.

Les eines

Una de les eines habituals de les oficines actuals és l’equipament informàtic. En aquest cas el criteri és que els equips consumeixin el mínim d’energia possible i no tinguin sistemes lladres d’energia quan suposadament estan apagats. L’ideal serien ordinadors com ara l’Imac d’Apple Computer perquè incorporen en un únic aparell el monitor i la unitat processadora. En tot cas, com que la majoria de les persones no volen embolics i es sotmeten a la tirania del Bill Gates, un dels aspectes a considerar des de l’inici és dissenyar una xarxa. Per a això, només cal un aparell anomenat Hub en el qual s’endollen tots els aparells i permet compartir recursos com ara internet o la impressora. D’aquesta manera no només ens estalviem aparells sinó que a més aconseguim un notable estalvi energètic. Les xarxes modernes, que treballen sobre el protocol Ethernet, són força ràpides a l’hora de transmetre les dades d’una banda a l’altra. Quant a les impressores, primer cal considerar les d’injecció de tinta abans que les làser. La injecció de tinta consumeix menys energia, el paper imprès és més fàcil de reciclar i els tinters es poden reomplir amb kits específics.

Pel que fa al fax i a les fotocopiadores també es poden fer algunes recomanacions. Actualment, hi ha faxs que imprimeixen sobre paper normal, però el millor es disposar d’un modem-fax connectat a un ordinador que potser una màquina que hagi quedat obsoleta. D’aquesta manera no ens caldrà ni tan sols imprimir si el fax és una nota sense gaire importància com és habitual. Pel que fa a les fotocopiadores cal tenir en compte que admetin paper reciclat i és molt interessant que fotocopiïn per les dues cares. Actualment, hi ha fotocopiadores digitals que es poden connectar a la xarxa informàtica que a banda de fotocopiar són impressores làser.

Els subministraments

En aquest capítol hauríem de pensar en tots els productes de consum típics d’una oficina. Per no allargar-nos comentaren únicament el cas del tòner de les impressores làser, el paper i els productes de neteja. Actualment, hi ha empreses especialitzades en reomplir els cartutxos de tòner que ofereixen la mateixa garantia que un de nou i ens evitem de convertir en un residu una peça important de la impressora. Pel que fa al paper, és millor emprar un paper TCF (totalment lliure de clor) que no pas paper reciclat si tenim impressores d’injecció de tinta. Tot i que molts dels equips ofimàtics actuals poden treballar amb paper reciclat aquest paper no és el més adient per a una bona conservació dels sensibles mecanismes dels equips ofimàtics. El més important, pel que fa al paper no és tant el tipus que emprem com que no llencem ni un sol full a les escombraries convencionals. A vegades, això vol dir un esforç suplementari perquè cal emmagatzemar-lo en un contenidor. Tanmateix, un contenidor especial de 120 litres amb rodes no costa més de 10.000 pessetes i ens pot facilitar apropar-nos setmanalment al contenidor de reciclatge més proper.

Finalment, pel que fa als productes de neteja sovint no s’hi presta una especial atenció ja sigui perquè ens la fa una empresa externa o bé per rutina. Els productes de neteja majoritàriament són biodegradables, però això no vol dir que no continguin elements tòxics ni gaire favorables per al medi ambient com són els fosfats. Actualment, hi ha línies de productes de neteja ecològics que són pràcticament innocus per al medi.

Per acabar advertir que hi ha molts altres aspectes per fer del nostre lloc de treball un lloc més saludable i amb un mínim impacte ambiental. El millor consell és fer-se preguntes claus com ara: quanta energia consumeix un determinat aparell, quants components tòxics conté, etc. En definitiva, es tracta de fixar-se en les especificacions del fabricant i demanar-li informació complementària respecte a la política ambiental de l’empresa i del mateix producte que hem adquirit.

No hi ha millor estratègia per al canvi ambiental que la de demanar explicacions. Una actitud diferent sempre és el resultat de donar resposta a una pregunta peculiar. Només cal pensar-hi una mica. Els petits canvis són poderosos.