El 1993, la crisi del Partit Socialista Francès va ser tremenda, la dreta havia guanyat amb una ampla majoria les eleccions legislatives. Quan es van convocar les eleccions presidencials, ara fa dos anys, el socialista que tenia més possibilitats era Delors però es va fer pregar. Quan va veure que perdria es va retirar. Potser les seves conviccions no són gaire fortes (presentar-te només quan saps que guanyes és de polític covard). A l’últim moment Lionel Jospin -un vell socialista de pedra picada- va acceptar el combat. Va donar la sorpresa en guanyar a la primera volta. La gent, farta de personatges amb carisma i telegènia, va optar per algú amb conviccions. Després va perdre amb dignitat i Chirac, tal com era previst, va ser elegit president.Malgrat l’ampla majoria de què disposava, Chirac va dissoldre l’Assemblea i va avançarr les eleccions, creia que era un bon moment. Jospin va fer un programa electoral d’esquerres senzill i clar amb dues prioritats l’ocupació i la moral pública. Va plantejar una aliança amb el Partit Comunista Francès -que tot i ser un dels més dogmàtics de la terra- sembla molt menys sectari que en alguns indrets més propers. El resultat el sap tothom. Jospin va guanyar davant l’estupor de tots els conservadors del món. En poc temps, el nou Primer Ministre francès encapçala una nova esquerra: desacomplexada però modesta, voluntarista però prudent. De la primera esquerra, la de Mitterrand, agafa l’esperit republicà i els referents històrics, de la segona, la de Rocard i Delors, el pragmatisme econòmic i el diàleg. Però, a més, Jospin té una ambició: reconciliar els francesos amb la política, condició necessària per crear un clima de confiança al país.

Per Catalunya, Jospin pot ser un bon símbol. Necessitem urgentment un candidat sense carisma, sense telegènia, i sobretot d’esquerres, d’esquerres de veritat. I que sigui capaç d’afirmar idees com les de Jospin en el seu discurs programàtic davant l’Assemblea Nacional: “L’escola és el bressol de la República. A més de la missió d’instrucció, ha d’assegurar l’aprenentatge del civisme. Des de la infància cal fer néixer i viure un profund compromís amb els valors republicans, la laïcitat en primer lloc, el respecte pel bé públic, l’adhesió a una ciutadania activa i responsable, conjunt indissociable de drets i deures.”.