El règim antiliberal d’Orbán fa més de 15 anys que és en el poder. Durant el seu mandat, Hongria s’ha convertit en el país més pobre de la Unió Europea (Eurostat, 2024); més de 320.000 persones han emigrat (Haász, 2024) i Hongria ha caigut del lloc 23 al 68 en la classificació mundial de la llibertat de premsa d’RSF (Reporters Sense Fronteres), per citar només algunes dades rellevants. Quan les bases econòmiques d’un règim trontollen i es restringeixen les llibertats fonamentals de la població, el sistema necessita un reforç ideològic per mantenir-se dret. Com hem vist en autocràcies d’arreu del món, la religió ha estat una eina poderosa per contrarestar el malestar social mitjançant la legitimitat divina, així com per silenciar la dissidència per diversos mitjans.  

El règim d’Orbán no n’és una excepció.  

El 2010, Orbán va obtenir una victòria amb majoria de dos terços i va emprendre una transformació radical del país, de manera que va iniciar un procés que va desmantellar la separació de poders, va abolir les proteccions fonamentals, va reescriure la llei electoral a favor seu i va afavorir l’enriquiment dels seus familiars i amics amb fons públics i de la Unió Europea. No obstant això, les promeses de creixement i prosperitat van resultar buides. Amb el temps, altres països de la regió van superar Hongria en la majoria dels indicadors econòmics. El descontentament amb l’anterior govern d’esquerres es va anar diluint, i les esquerdes del sistema es van començar a fer evidents. El 2014, Orbán va pronunciar la seva ja cèlebre afirmació que a Hongria hi havia una «democràcia il·liberal», en què el cristianisme es presentava com un teixit cultural i polític que ens protegiria de la influència dels immigrants i garantiria la supervivència de l’Estat, evocant certa nostàlgia pel segle xvi, quan Hongria es veia com la defensora de l’«Europa cristiana». El 2018, Orbán feia servir amb regularitat un altre terme per descriure el país: democràcia cristiana.  

 «No som liberals i no estem construint una democràcia liberal, sinó una democràcia cristiana» (Oficina del primer ministre, 2018). 

Aquesta construcció ideològica és tan antiga com la història mateixa; de fet, el cristianisme va ser popularitzat per l’Imperi romà precisament per proporcionar una ideologia centralitzada que pogués justificar qualsevol acció que els governants consideressin oportuna. L’estratègia d’Orbán té dos fronts: d’una banda, utilitza la religió per passar d’una base de govern racional i científica, pròpia d’un estat de dret laic, a un poder teocràtic i subjectiu on tot el que aquest digui sigui la veritat, avalada per les esglésies. Diverses investigacions han demostrat que, com més religiosa és una persona, més escèptica tendeix a ser envers la ciència (Chan, 2018). D’altra banda, arran de la profunda reestructuració de les lleis electorals, en té prou amb una base electoral relativament petita (va aconseguir una majoria de dos terços amb només 2,3 milions de vots en un país de 10 milions). Aquesta base la pot construir amb sectors empobrits i dependents econòmicament, juntament amb la classe mitjana conservadora i els grups religiosos fonamentalistes. Aquest últim grup no és nombrós, però sí significatiu.  

Però, què significa en la pràctica construir una democràcia cristiana? 

Modificació de la llei 

El 2011, Orbán va introduir una nova llei fonamental per substituir la Constitució. Aquest document subratlla la importància del cristianisme en la configuració de l’Estat i de la identitat hongaresos. El seu preàmbul, la Proclamació Nacional, situa els orígens d’Hongria en la figura del rei Sant Esteve, un monarca catòlic canonitzat a qui s’atribueix haver establert la nació dins d’un context europeu cristià. El preàmbul conclou amb la frase «Déu beneeixi els hongaresos!», en sintonia amb l’himne nacional. 

Una esmena del 2013 (la Quarta Esmena) va establir que la interpretació de la llei s’havia d’alinear amb aquest preàmbul, de manera que va atorgar en la pràctica al cristianisme un pes interpretatiu en els procediments judicials. El 2018, la Setena Esmena va afegir que totes les institucions de l’Estat havien de protegir la cultura cristiana d’Hongria, i va establir que l’educació infantil havia de fomentar el desenvolupament dels nens d’acord amb els valors cristians i la identitat constitucional. 

El Govern sosté que promoure la cultura cristiana no és un favoritisme religiós, sinó una afirmació del patrimoni cultural d’Hongria. No obstant això, aquesta fusió de cultura i religió s’assembla a la novaparla orwelliana, i funciona com un intent transparent de legitimar un gir teocràtic en la forma de govern. 

Aquest viratge ideològic també es reflecteix en mesures legislatives i administratives.  

Des del 2010, el Govern ha renovat i construït més de 3.000 esglésies (Szabó 2024). Els salaris dels sacerdots són finançats en part per l’Estat. Segons una reforma legal sobre la restitució de béns a les esglésies, aprovada el 2023, aquestes poden sol·licitar que se’ls lliuri qualsevol edifici públic de manera gratuïta, sense possibilitat d’impugnació. Des de llavors, les esglésies han arrabassat als municipis, sobretot als governats per l’oposició, escoles i altres institucions (Dénes, 2023).

En el transcurs de deu anys, les esglésies han rebut més de 2.670 milions d’euros en fons públics i nombrosos immobles d’alt valor (Lőrincz, 2021).

Els membres del clergat són funcionaris públics, però la llei sobre la igualtat de tracte no els és aplicable. Actualment, els refugiats ucraïnesos estan sota la jurisdicció exclusiva de l’orde de Malta d’Hongria (ACNUR, 2024). 

Pràctiques abusives    

A Hongria, el Govern no tan sols protegeix les esglésies mitjançant la llei, sinó també mitjançant pràctiques il·legals. Això es fa especialment evident en diversos casos notoris d’abusos sexuals contra menors comesos per membres del clergat, que han rebut una gran atenció pública.  

El cas més destacat és el del líder de l’Església calvinista, que va aconseguir obtenir del president un indult per a un amic seu que ajudava un director d’orfenat que va abusar d’orfes durant més de dues dècades (444, 2024). Un altre cas digne d’esment és el d’Attila Pető, que va ser detingut a petició personal de Péter Erdő, cap de l’Església catòlica a Hongria. Pető va ser víctima d’abusos per part del clero quan era petit, però el seu agressor mai no va ser imputat. Quan va sol·licitar en repetides ocasions explicacions oficials a l’Església, Erdő va recórrer als seus contactes personals a la policia perquè el detinguessin. Pető va ser condemnat per assetjament criminal (Urfi, 2021) (Urfi i Solti, 2023).  

Manipulació de l’educació i la joventut 

Els esforços ideològics d’Orbán són amplis, però s’enfronten a un problema important: Hongria és un dels països menys religiosos de la UE i, de fet, ho és cada vegada més, com demostren diverses estadístiques. Fins i tot el cens del 2022, molt esbiaixat i manipulat, va revelar que actualment el 57 % de la població no s’identifica amb cap confessió religiosa. L’Església catòlica ha perdut un milió de fidels en els últims 20 anys¹. 

El 66 % dels hongaresos afirma que el laïcisme és important. Només el 20 % pensa que l’Església catòlica col·labora amb les autoritats per destapar abusos (Népszava, 2024). Tot just el 15 % convergeix en el fet que la religió defineix qui són com a persones. Només el 22 % dels ciutadans creu de manera absoluta en l’existència d’una deïtat, fet que suposa el tercer valor més baix de la UE. I un 37 % considera que la religió causa més dany que benefici (Ipsos, 2023). 

Per tant, és només qüestió de temps que aquesta discrepància surti a la llum, fins i tot malgrat la complicitat d’una oposició silenciosa i temorosa d’impulsar una agenda laica. Per tant, Orbán corre contra rellotge. Justament per això presta una atenció especial a l’adoctrinament de la joventut, amb l’esperança que una nova generació de creients reforci la seva minvant base de suport. En el cas dels nens, el missatge encara és més clar, sense necessitat d’ambigüitats.  

El 2016, János Lazár, ministre i cap de l’Oficina del primer ministre, va declarar: «Els actors més importants en l’educació són les escoles gestionades per l’Església, i el millor que se li pot fer a un estudiant és educar-lo perquè sigui un bon hongarès i un bon cristià.» 

A més, va afegir: «El gabinet espera aliar-se amb les esglésies històriques per aplicar aquest principi educatiu i, per fer-ho, subordina el nou Pla d’estudis nacional i l’organització de la política educativa hongaresa a aquest objectiu» (Windisch, 2016). 

El mateix Orbán va afirmar: «Se’ns ha concedit la llibertat cristiana (…) per criar els nens com a homo christianus.» Després va destacar la importància de construir esglésies noves, escoles bressol i centres educatius a Hongria i més enllà, per «aixecar una línia de defensa sòlida que garanteixi que la generació que ens succeeixi continuï sent cristiana i hongaresa» (888, 2019). 

Orbán ha complert les seves promeses i ha emprès un desmantellament sistèmic de l’educació, els drets de la joventut i els serveis de protecció infantil, liderat per un esforç per portar els nens cap a centres educatius religiosos, privant-los de la seva llibertat fonamental de creença o religió.  

La llei d’educació va revocar el dret individual dels nens a la llibertat de creença, en contradicció amb la Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides, transferint aquest dret exclusivament als pares fins que el fill compleixi 14 anys, moment a partir del qual s’exerceix de manera conjunta.  

Hongria també ha experimentat un canvi dràstic en la seva política educativa, ja que el règim ha orquestrat la transferència d’un gran nombre d’escoles a les esglésies, ignorant obertament el principi d’igualtat de tracte i la separació entre Església i Estat. Actualment, les escoles gestionades per l’Església reben gairebé quatre vegades més finançament que les públiques (Domschitz, 2019). En més d’un centenar de localitats, les institucions religioses són l’única opció disponible (Eduline, 2023), en clara violació d’una sentència del Tribunal Constitucional de 1993 (4/1993. [II. 12.] AB Határozat, 1993). Mentre que el nombre d’escoles religioses s’ha duplicat en les últimes dues dècades, la proporció de creients en la població s’ha reduït a la meitat (Szeretlek Magyarország, 2023).  

Entre el 2010 i el 2015, el percentatge d’instituts de secundària gestionats per l’Església va passar del 17 % al 24 %, mentre que el d’escoles primàries religioses es va duplicar (Berényi, 2022). El percentatge de llars d’infants religioses gairebé s’ha triplicat (Keller i Szőke, 2022). Més recentment, s’ha fixat l’objectiu de transformar l’educació superior i la formació docent: els educadors destinats a les elits rebran formació a la Universitat Nacional de Servei Públic, mentre que la resta es formarà en institucions gestionades per esglésies. Sempre que aquestes necessitin suport, l’Estat els el concedeix. Fa poc, la Universitat Catòlica Péter Pázmány va rebre 375 milions d’euros per construir un campus nou a Budapest. Quan l’ajuntament local es va oposar als plans, al·legant que la universitat incomplia diverses lleis perquè no respectava les normes locals de construcció, el Govern es va limitar a emetre un decret que permetia a l’Església ignorar qualsevol llei que volgués (Farkas, 2025).  

A més, la gran majoria dels serveis d’acollida de menors ha passat a mans de l’Església catòlica (Magyar Narancs, 2024). 

Orbán ha implantat un sistema que retira el finançament a les escoles públiques i les obliga a impartir coneixements obsolets de poca escassa. Alhora, les escoles religioses es poden apartar lliurement del currículum estatal. Aleshores, molts pares que volen una educació de qualitat per als seus fills es veuen forçats a enviar-los a aquests centres. A més, com que poden modificar el pla d’estudis, sovint transmeten ensenyaments que resulten perjudicials, com ara presentar l’anticoncepció o l’homosexualitat com a pecats. En teoria, haurien de respectar els principis bàsics del Pla d’estudis nacional, però aquest està formulat de manera ambigua i mai no s’aplica de manera efectiva (mentrestant, fins fa poc es va prohibir a les organitzacions civils impartir educació sexual a les escoles, malgrat que seria fonamental, ja que la majoria dels centres no eduquen adequadament els alumnes en aquesta matèria).  

El fracàs de l’adoctrinament 

No obstant això, aquests esforços no han aconseguit convèncer la joventut, com demostren diversos estudis (Hámori i Rosta, 2013). De fet, la religiositat entre els joves no ha augmentat de manera significativa. Si analitzem l’estudi continu més important sobre la joventut, l’Enquesta de la joventut hongaresa, que s’elabora cada quatre anys, veiem que, després de l’arribada al poder d’Orbán, hi va haver un repunt de joves que s’identificaven amb alguna confessió religiosa; tanmateix, deu anys després, el percentatge va tornar pràcticament al mateix nivell que abans. Així doncs, el grup majoritari entre la joventut hongaresa continua sent el dels qui no tenen afiliació religiosa (els resultats de l’enquesta del 2024 encara no estan disponibles). A més, la proporció de persones que participen en cerimònies diàriament, de forma setmanal o mensual és inferior al 4 %. La majoria hi assisteixen només unes quantes vegades l’any (14 %) o mai (54 %) (Nagy, 2020).  

És important assenyalar que les estadístiques sobre creences i religió presenten greus errors metodològics i biaixos que afavoreixen la religió. Moltes enquestes formulen preguntes tendencioses, com «quina és la vostra religió?», pressuposant que l’enquestat té alguna afiliació religiosa; en general, no s’ofereix l’opció d’especificar una afiliació no religiosa, com ateisme, agnosticisme o humanisme. A més, moltes estadístiques religioses inclouen com a creients nadons en funció de l’afiliació o la declaració dels seus pares, fet que no tan sols constitueix un error metodològic greu, sinó també una vulneració dels drets de l’infant. 

El cens, per exemple, en la seva edició més recent, va permetre aquest tipus de registre. També es va fer servir una pregunta tendenciosa i es va eliminar la casella per a l’ateisme, que sí que estava present en edicions anteriors. No es podia especificar cap afiliació no religiosa, mentre que les religioses sí que hi apareixien. L’Associació Ateista Hongaresa va presentar una demanda per aquest motiu, que va ser rebutjada per tots els tribunals nacionals i ara es troba davant del Tribunal Europeu de Drets Humans.  

En tot cas, el que s’observa és que, fins ara, no s’ha aconseguit augmentar l’afiliació religiosa entre la joventut, que era l’objectiu principal del règim. Com que les esglésies donen suport directament al govern d’Orbán, canalitzar els ciutadans cap a aquest sistema resulta vital per poder exercir-hi influència.  

Objectius secundaris? 

Segregació ètnica 

Potser les raons darrere d’aquesta croada constant no són únicament adoctrinar la infància, sinó també assolir objectius secundaris. Com que les institucions religioses estan exemptes de complir certes lleis, poden, per exemple, segregar l’alumnat per motius ètnics. Per tant, esdevenen una eina per crear un sistema de castes en la societat, en què la nombrosa minoria romaní d’Hongria pugui quedar aïllada de la resta de la ciutadania. A més, això contribueix a impedir-ne la mobilitat social, ja que les escoles públiques estan infrafinançades, compten amb poc personal i es veuen obligades a impartir un pla d’estudis obsolet, un problema que és especialment greu a les zones rurals. Al camp, la desocupació és molt elevada i, en molts llocs, l’única font de treball és el programa estatal d’ocupació pública, que paga 363 euros al mes, amb prou feines suficient per mantenir la gent en la pobresa. Atès que un alt percentatge de la població romaní viu en situació de pobresa, la seva dependència d’aquest programa és enorme (Szurovecz, 2020).  

La gravetat d’aquesta situació queda palesa en els resultats de l’última enquesta PISA del 2022. Segons l’estudi coordinat per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), la diferència de rendiment en matemàtiques entre estudiants de 15 anys procedents d’entorns socioeconòmics més i menys afavorits a Hongria és de 113 punts, cosa que equival a uns tres anys d’escolarització. Aquesta xifra és una de les més altes entre els països de l’OCDE i mostra el baixíssim nivell d’igualtat d’oportunitats en el sistema educatiu hongarès (OCDE, 2023). 

Creació de societats paral·leles  

Com que les esglésies estan exemptes de diverses normatives, s’estan convertint en estats dins de l’Estat. La manca de supervisió permet un nivell d’adoctrinament que seria impossible a les escoles públiques. A més, si Orbán perdés el poder, les esglésies, amb la seva enorme influència legal i econòmica, podrien ajudar-lo a mantenir el control per mitjans alternatius i indirectes. Si un govern nou intentés revocar els privilegis concedits, Orbán podria simplement al·legar una opressió i persecució sistèmiques contra els cristians. És un argument que, d’alguna manera, continua tenint pes en la política contemporània, moltes vegades sense importar-ne el fonament. Aquest enfocament neofeudal també es beneficia de la immensa riquesa que Orbán ha atorgat als seus aliats més propers, que ara figuren entre els hongaresos més rics i posseeixen un vast imperi empresarial que traspassa fronteres.  

Revertir la transferència d’aquests actius exigiria un marc polític secular coherent i complet, ja que no n’hi hauria prou d’apel·lar a la corrupció davant dels principis religiosos; caldria rebutjar la supremacia de l’argument religiós i substituir-lo per l’estat de dret secular. Com que l’oposició hongaresa no té ni tan sols la més remota intenció d’emprendre aquest esforç, això continua sent un assumpte clau en l’estratègia política.  

3. Imatge: Estadi de la Diòcesi de Szeged-Csanád, construït amb 35 milions d’euros de fons públics (pàgina de Facebook del Fòrum Saint Gellért) 

Control del relat  

Com ja hem esmentat, la construcció mitològica d’Orbán combina elements de l’edat mitjana i la primerenca modernitat, del període feixista dels anys 30 i d’ideologies religioses i reaccionàries contemporànies. Tot i que no aconsegueix convèncer directament la ciutadania, sí que ha aconseguit persuadir part de la seva oposició. Malgrat l’alt nivell d’irreligiositat i rebuig de la ideologia eclesiàstica, el secularisme i, en particular, l’ateisme gairebé no tenen representació política. Hongria n’és un exemple clar. Recentment, un representant de l’oposició a l’Ajuntament de Budapest va llançar una campanya atea i laica. Tot seguit, un alcalde opositor del municipi el va denunciar i va intentar prohibir les instal·lacions públiques. Poques setmanes després, l’ajuntament va aprovar per una àmplia majoria una resolució que també el condemnava i prohibia qualsevol campanya negativa relacionada amb la religió, de manera que es va crear una mena de llei de blasfèmia contemporània. Cap mitjà important en va informar. 

Per què aquest silenci entorn de l’ateisme i els valors seculars? Una raó podria ser l’herència del comunisme, quan el secularisme era imposat per l’Estat i les esglésies eren reprimides, cosa que fa que qualsevol activisme secular actual es percebi com a massa radical o associat a aquella repressió. Una altra explicació podria ser la por: els polítics podrien suposar erròniament que reconèixer els ateus els podria fer perdre vots religiosos, ja que seria vist com una ofensa automàtica als creients. O potser són els sectors religiosos més radicals, incrustats en partits suposadament progressistes, els que bloquegen qualsevol avenç cap a polítiques seculars. 

El que sí que és evident és que el règim d’Orbán s’aprofita d’aquest silenci. Un projecte de llei proposat recentment sembla que prohibeix el finançament estranger d’organitzacions sense ànim de lucre considerades una amenaça per a la sobirania nacional. Una d’aquestes «amenaces», segons el text preliminar, seria qualsevol activitat que posi en perill la cultura cristiana d’Hongria. També cal destacar que els avenços d’Orbán es basen en les experiències d’altres líders autoritaris que han instrumentalitzat la religió, des de Rússia i Polònia fins a Turquia. És possible que el segrest del sistema educatiu estigui contribuint a instaurar un relat de base, gairebé subconscient, segons el qual el cristianisme, i la interpretació que Orbán en fa, estan tan arrelats en la societat hongaresa que resulten inqüestionables fins i tot per als que els rebutgen.  

Conclusió 

Els objectius principals d’Orbán per modelar el país en una quasiteocràcia sota el rètol de «democràcia cristiana il·liberal» són clars, encara que poques vegades s’aborden de manera adequada. Això resulta especialment evident en el cas de la infància i l’educació, ja que fins i tot els actors polítics més progressistes eviten tractar el dret dels nens a la llibertat de creences i de religió per por d’alienar pares que podrien sentir-se ofesos per aquests plantejaments. Així doncs, els arguments solen quedar-se curts: se centren sobretot en les diferències de finançament o en la segregació, però ometen parlar de l’adoctrinament. Aquest article, però, presenta dades rellevants que mostren el caràcter sistèmic d’aquests esforços d’adoctrinament. Afortunadament, aquests intents no han tingut èxit, almenys no de manera directa. Només podem especular sobre si hi ha objectius secundaris i, si és així, quins són i en quina mesura s’han complert. La gran quantitat de variables faria difícil una investigació d’aquest tipus, tot i que espero que es dugui a terme.  

Ara que vivim el quinzè any de l’Hongria d’Orbán, és fonamental comprendre’n clarament els mecanismes essencials si volem tenir alguna possibilitat de reemplaçar aquest sistema en el futur. De fet, instaurar un veritable estat laic que garanteixi els drets dels nens va més enllà de la dicotomia entre Orbán i l’oposició, atès que aquest problema pràcticament no ha estat abordat per cap força política, i també constitueix un repte en altres països. Confio que el cas d’Hongria pugui contribuir a un esforç col·lectiu en favor d’un estat de dret veritablement laic per a tothom. 

Gáspár Békés 

(Hongria, 1987) 

Gáspár Békés, activista i cofundador de l’Associació Ateia Hongaresa, és reconegut per la seva defensa del secularisme, l’humanisme i els drets de la infància. Al llarg de la seva trajectòria s’ha centrat a promoure el pensament racional i l’ètica secular, amb una atenció especial al reconeixement dels drets dels infants a la llibertat de religió i de creences. Va guanyar visibilitat en convertir-se en objectiu d’una campanya d’odi finançada pel Govern per les seves opinions seculars, que va acabar amb la seva destitució com a expert en política mediambiental de l’Ajuntament de Budapest. Malgrat les amenaces, Békés es manté com una de les veus més influents del secularisme tant a Hongria com a tot Europa, gràcies als seus escrits, litigis estratègics i un ferm compromís públic. 

---

Bibliografia 

4/1993. (II. 12.) AB Határozat. (1993). https://njt.hu/jogszabaly/1993-4-30-75 

444. (16 de febrer de 2024). Hungary’s President Resigns, Orban Faces His Biggest Political Scandal in Years. InsightHungary. https://insighthungary.444.hu/2024/02/16/hungarys-president-resigns-orban-faces-his-biggest-political-scandal-in-years 

888. (2019). Orbán: Az Egyházi Intézményeknek Adott Állami Pénz a Legjobb Helyre Kerül. https://archivum.888.hu/ketharmad/orban-az-egyhazi-intezmenyeknek-adott-allami-penz-a-legjobb-helyre-kerul-2-4278395/ 

ACNUR Hongria. (2024). Az Ukrajnából érkező menekültek elhelyezése. https://help.unhcr.org/hungary/hu/accommodating-refugees/ 

Chan, E. (2018). Are the Religious Suspicious of Science? Investigating Religiosity, Religious Context, and Orientations towards Science. Public Understanding of Science, 27(8), 967-84. https://doi.org/10.1177/0963662518781231 

Dénes, C. (8 de febrer de 2023). Több száz állami és önkormányzati épület kerülhet az egyházakhoz. 444. https://444.hu/2023/02/08/tobb-szaz-allami-es-onkormanyzati-epulet-kerulhet-az-egyhazakhoz 

Domschitz, M. (8 de maig de 2019). Négyszer Többet Költ a Kormány Az Egyházi Iskolában Tanulókra, Mint Az Állami Diákokra. Index. https://index.hu/gazdasag/2019/05/08/negyszer_tobb_penz_forras_egyhazi_iskolak_allami_koltsegvetes_tanulok_diak_roma_cigany_szegregacio_elkulonites/ 

Eduline. (5 d’abril de 2023). Itt a lista: ezeknek a településeknek kerülhetnek egyházi tulajdonba az iskolái és óvodái. eduline.hu. https://eduline.hu/kozoktatas/20230404_oktatasi_intezmenyek_iskola_ovoda_onkormanyzat_egyhazak_torveny 

Eszter, B. (2022). Számít a fenntartó? Egyházi „kisgimnáziumok” és felvételizőik. Educatio, 31(3), 374-91. https://doi.org/10.1556/2063.31.2022.3.3 

Eurostat. (18 de juny de 2025). Large Variations in Household Material Welfare in 2024. Eurostat. https://ec.europa.eu/eurostat/web/products-eurostat-news/w/ddn-20250618-1 

Farkas, G. (17 de juliol de 2025). Pázmány Campus: új szabály, hogy nincs szabály. 24.hu. https://24.hu/belfold/2025/07/17/pazmany-campus-uj-szabaly-hogy-nincs-szabaly/ 

Haász, J. (7 d’abril de 2024). Még sosem vándoroltak ki annyian, mint tavaly, 2010 óta már több mint 324 ezren hagyták el az országot. 444. https://444.hu/2024/04/07/tavaly-csucsra-nott-a-magyarorszagi-kivandorlas-2010-ota-mar-tobb-mint-324-ezren-hagytak-el-az-orszagot 

Hámori, Á., i Rosta, G. (2013). Ifjúság, Vallás, Szocializáció. Confessio (1), 5-18. 

Ipsos. (2023). Global Religion. https://www.ipsos.com/sites/default/files/ct/news/documents/2023-05/Ipsos%20Global%20Advisor%20-%20Religion%202023%20Report%20-%2026%20countries.pdf 

Keller, J., i Szőke, A. (2022). Egyházi óvodák: munkakörülmények és szakmai autonómia óvónői szemmel. Educatio, 31(3), 409-424. https://doi.org/10.1556/2063.31.2022.3.5 

Lőrincz, T. (3 d’agost de 2021). Egyházak finanszírozása: tíz év alatt ezermilliárd felett. Magyar Hang. https://hang.hu/belfold/egyhazak-finanszirozasa-tiz-ev-alatt-ezermilliard-felett-128586 

Magyar, N. (4 de març de 2024). Nem kötelező az egyházi kézben lévő gyermekvédelmi intézmények vezetőinek a pszichológiai alkalmassági vizsgálat. Magyarnarancs.hu. https://magyarnarancs.hu/belpol/nem-kotelezo-az-egyhazi-kezben-levo-gyermekvedelmi-intezmenyek-vezetoinek-a-pszichologiai-alkalmassagi-vizsgalat-266159 

Nagy, Á. (ed.). (2020). A lábjegyzeten is túl : magyar ifjúságkutatás 2020. 

OECD. (2023). PISA 2022 Results (Volume I): The State of Learning and Equity in Education. PISA, OECD. https://doi.org/10.1787/53f23881-en 

Oficina Central d’Estadística d’Hongria. (2022). Censuses. KSH Hungarian Central Statistical Office. https://www.ksh.hu/censuses 

Oficina del primer ministre. (2018). Viktor Orbán in Kossuth Radio’s 180 Minutes Show. https://2015-2022.miniszterelnok.hu/orban-viktor-a-kossuth-radio-180-perc-cimu-musoraban-26/ 

Reporters Sense Fronteres. (2025). Hungary. https://rsf.org/en/country/hungary 

Szabó, G. (28 d’abril de 2024). A Kormány Szerint Ezzel Magyarország a Világban Is Tényezővé Vált. Index. https://index.hu/gazdasag/2024/04/28/varga-mihaly-penzugyminiszter-kormany-keresztenyseg-templom-felujitas-atadas/ 

Szeretlek, M. (28 de setembre de 2023). Népszámlálás: Először kerültek többségbe a nem vallásosak Magyarországon. Szeretlek Magyarország. https://www.szeretlekmagyarorszag.hu/hirek/nepszamlalas-eloszor-kerultek-tobbsegbe-a-nem-vallasosak-magyarorszagon/?utm-source=kapcsolodo&utm_source=chatgpt.com 

Szurovecz, I. (26 de juny de 2020). Inkább a közmunka hozza a falusi Fidesz-szavazatokat, nem a médiafölény. 444. https://444.hu/2020/06/26/inkabb-a-kozmunka-hozza-a-falusi-fidesz-szavazatokat-nem-a-mediafoleny 

Urfi, P. (31 de gener de 2021). Vezetőszáron vitték el egy pap áldozatát, az ünnepi mise végéig nem engedték ki. 444. https://444.hu/tldr/2021/01/31/vezetoszaron-vittek-el-egy-pap-aldozatat-az-unnepi-mise-vegeig-nem-engedtek-ki 

Urfi, P., i Solti, H. (1 de febrer de 2023). Zaklatás miatt bűnösnek mondták ki Pető Attilát, mert tudni akarta, miért nem ítélik el az őt gyerekkorában molesztáló papot. 444. https://444.hu/2023/02/01/zaklatas-miatt-bunosnek-mondtak-ki-peto-attilat-mert-tudni-akarta-miert-nem-itelik-el-az-ot-gyerekkoraban-molesztalo-papot 

Vas, A. (30 de desembre de 2024). A magyarok mindössze 7 százaléka szerint elég pedofilügyekben az egyházi eljárás, háromnegyedük ki nem állhatja a szószékről politizáló papokat. Népszava. https://nepszava.hu/3263089_egyhaz-abuzus-felmeres-publicus-intezet 

Windisch, J. (29 de novembre de 2016). Kereszténység és magyarságtudat? Remélik, hogy Lázár csak viccelt. hvg.hu. https://hvg.hu/itthon/20161129_lazar_oktatas_egyhazi_allami_iskola 

---

Notes

¹ (Oficina Central d’Estadística d’Hongria, 2022)