Monopolis privats

En els darrers anys el govern ens ha venut una pretesa liberalització d’importants serveis de subministrament (llum, aigua, gas, telèfon…) com a únic mecanisme per assolir-ne una major qualitat en la prestació. Ara, teòricament, els consumidors i usuaris rebem un millor tracte i gaudim de les mateixes garanties que davant la resta de productes dels sectors liberalitzats i per tant sotmesos a les lleis del mercat i de la lliure competència. Res més lluny de la realitat: un canvi d’ habitatge m’ha enfrontat malauradament amb les clàusules abusives i els comportaments delictius de les màfies proveïdores dels subministraments bàsics de la llar. En tots els casos no pots escollir companyia, els contractes són d’adhesió, tancats, amb lletra petita que protegeix la companyia i deixa desemparat el consumidor…res de nou, si no fos pel nou discurs: ara són companyies privades, que juguen lliurement en el mercat, … Però l’únic cert és que funcionen en règim monopolístic, lluny del lliure mercat i de la competència, maltractant el consumidor, i amb una relació perversa amb l’administració: el govern els dóna concessions abusives, evita la competència i la liberalització, els expolítics i els seus familiars es col·loquen en els consells d’administració o com a assessors amb sous milionaris, reben els seus regals, són convidats per les seves fundacions a fer remunerades conferències, els posen publicitat en les revistes del partit…. Als directius d’aquestes companyies no els afecta el Decretazo: els seus contractes estan blindats amb indemnitzacions milionàries i els seus sous són lluny de la mitjana del mercat laboral. Ningú seria capaç d’explicar-nos sense mentir quin avantatge té privatitzar un sector que no es liberalitza, perquè l’únic avantatge és per a les butxaques d’alguns polítics que en privatitzar eviten les crítiques pel mal funcionament del servei i poden parar la mà per cobrar les comissions.

Anem als casos concrets, GAS NATURAL. Per donar-te d’alta del servei t’obliga a fer un butlletí d’instal·lació per un lampista autoritzat, però cap lampista vol venir a fer-te’l perquè el guany per desplaçar-se és poc. Els que s’anuncien a les Pàgines grogues sí que vénen però cobrant com si fos una emergència (unes 25.000 ptes. com a mínim); si després de pregar aconsegueixes que vingui el lampista del barri, per uns deu minuts de mirar-se la instal·lació i fer la prova d’estanquitat et cobrarà de 10.000 a 15.000 ptes. Després vindrà el tècnic de Gas Natural, que revisarà de nou la instal·lació (?). Et venen un comptador obligatori per 30.000 pessetes o te’l lloguen per 15.000 més 340 pessetes en cada rebut, i et recomanen llogar-lo per si s’espatlla fer-se’n càrrec ells. És un mer negoci especulatiu: a casa ja hi havia un comptador en propietat dels anteriors habitants, que no tenen dret a emportar-se’l i l’han d’abandonar, i que a tu la companyia no et deixa utilitzar. En total l’alta et costa 9.620 pessetes (57.02 euros) de drets d’alta i 2.000 pessetes (12,02 euros) de fiança. Amb una despesa de 319 ptes. (1,92 euros) en consum de gas, el preu a pagar en la primera factura, amb tributs i lloguers, és de 18.081 ptes. (108,67 euros). Però l’aixecada de camisa es produeix quan et fan, sense que ho demanis, un contracte voluntari de manteniment amb un cost d’11.484 ptes. per any (69,02 euros). Un servei que no serveix per a res, perquè el comptador és llogat i si s’espatlla teòricament se’n fa càrrec la companyia, i a més no volen saber res ni de la caldera ni de la cuina, és a dir que només serveix per al manteniment d’una canonada de gas de 35 cm. Però encara que no ho demanis, et fan el contracte. Llavors et dónes de baixa, però per si de cas te’l cobren, si no pagues et tallen el subministrament, i has de trucar més de cinc cops per aconseguir que et retornin els diners d’allò que no has contractat…Això si estàs atent i mires amb detall la factura…És a dir, és una trampa per cobrar als despistats, a la gent gran, …

Amb AIGÜES DE BARCELONA la situació també és curiosa. Per canviar el nom del comptador, tasca merament administrativa que poden fer en menys d’un minut sense desplaçar ningú i sense cap cost, et cobren 3.639 ptes. (21.87 euros) sense impostos.

TELEFÒNICA és un altre cas curiós. Quan et donen d’alta tens dret a fer que t’instal·lin un endoll nou, cosa que eviten dient-te que ja tens un endoll i que haurien de donar-lo de baixa per posar un de nou. Si preguntes a la companyia et diuen que no és necessari donar de baixa els existents i que tens dret a un nou endoll: el reclames. Ve l’operari de mala gana perquè és el segon cop que es desplaça, et fa apartar mobles, deixa material i marxa dient que tornarà demà. Després et truca i et diu que si torna t’ha de cobrar el desplaçament (?). Li expliques que tu has pagat per donar-te d’alta de la línia i que tens dret a un nou endoll sense pagar res més. No torna, però a la factura et cobren el desplaçament, és a dir pagues 21.807 ptes. (131euros) per l’alta, pagues 2000 ptes. (12,02 euros) pel desplaçament i no tens endoll. Reclamar és un calvari, després de vint-i-set trucades et tornen els diners i et comencen a trucar per preguntar què ha passat i demanar-te disculpes des de cinc instàncies diferents (instal·ladors, atenció al client, oficina de reclamacions, servei postvenda,…). T’asseguren que en dos dies tindràs l’endoll instal·lat, dos mesos després deixes de reclamar…penses que la publicitat de Telefònica amb el lema “No me he venido.com” és perquè se’n foten de tu…que l’instal·lador no ha vingut ni vindrà mai. A més et donen una línia antiga de telèfon, i no pots gaudir de l’identificador de trucades, el telèfon que et venen funciona malament (el rellotge es retarda divuit hores la setmana)..i si protestes massa els teleoperadors (“hola habla con Juan” –després resulta que hi ha més de cent juans fent de teleoperadors i no pots identificar-lo per reclamar) et pengen el telèfon.

Abans els polítics eren responsables del mal funcionament dels serveis, en canvi ara aquests són privats, “desregularitzen” els treballadors, “fitxen” amics de pupitre de polítics amb sous blindats, malbaraten els teus diners…i no pots queixar-te. Tots els treballadors i assessors de companyies elèctriques tenen la llum gratis –és a dir, pagada per tots els altres. El Ministerio de Ciencia y Tecnologia allibera Telefònica de desplegar una xarxa de cable a canvi que desplegui l’ADSL, carregant-se així les inversions fetes per la competència i deixant Espanya a la cua del desenvolupament d’Internet amb banda ampla. I podríem seguir… Quan tindrem un govern de liberals de veritat que liberalitzin aquests sectors o els nacionalitzin? Aquests monopolis privats distorsionen el mercat i abusen dels consumidors. Segur que tenen els dies comptats, però mentrestant algú s’està fent molt ric a costa de tots nosaltres…i no tenim on protestar.