Josep Ros i Serra, vidrier de professió, va ser un destacat líder obrer i cooperativista a Mataró a principis del segle XX. Entre 1906 i 1910, va exercir com a soci i líder de l’entitat obrera “La Fraternitat”. Visqué amb intensitat ideològica a cavall entre el moviment obrer i sindical i el moviment cooperativista. En aquells anys, el socialisme començava a tenir influència a Mataró, amb moltes entitats obreres agrupades entorn la UGT. Tot i això, Ros va optar per mantenir-se proper als ideals del republicanisme. El 1910, es va traslladar a Sevilla per treballar com a tècnic vidrier a la Cooperativa “La Trinidad”, una fàbrica de gran renom en el món vidrier de l’estat espanyol.
Tornada a Mataró i enllaç amb Joan Peiró
Quan va tornar a Mataró, Ros es va afiliar a la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers. A partir de 1916, aquesta federació va ser dirigida per Joan Peiró, un dels líders més destacats de l’anarcosindicalisme. Junts, Ros i Peiró van compartir lluites socials i ideals, juntament amb Manel Mascarell i altres persones que més tard formaran part de la Cooperativa del Forn del Vidre.
Durant aquell any, es va organitzar el Congrés Nacional de Vidriers, presidit per Peiró, on Josep Ros va tenir un paper crucial en la comissió organitzativa i fou un dels que hi participà més activament. El 1916 també va ser un any significatiu per a Ros en l’àmbit educatiu. Va presidir el Patronat Pro-Escola Racionalista de Mataró. La pedagogia racionalista estava molt arrelada a la ciutat, especialment entre els republicans federalistes i els anarcosindicalistes. La Revolució de juliol de 1909, però, va portar al tancament de l’escola racionalista de l’Ateneu Obrer i molta repressió. El fet més significatiu va ser la condemna a mort de Francesc Ferrer i Guàrdia, reivindicat contínuament a les pàgines de la revista “El Nuevo Ideal”.
La fundació de la Cooperativa del Forn del Vidre
La crisi de la Primera Guerra Mundial i l’enfrontament entre patronal i sindicats per la vaga de la Canadenca va tenir una presència destacada a Mataró, una ciutat amb una forta tradició industrial. Després dels acomiadaments dels principals dirigents obrers, Josep Ros va intuir que la creixent demanda d’una nova energia, l’electricitat, podia impulsar la fabricació de bombetes, un producte amb gran potencial en un mercat en expansió. Un altre factor clau va ser l’elevada taxa d’atur entre els obrers vidriers, molts d’ells vinculats al sindicat CNT. Aquests elements van portar Josep Ros i Serra a unir-se amb altres companys per iniciar la fabricació de bombetes.
Inicialment, no tots els socis estaven d’acord amb la formació d’una cooperativa. Entre finals de 1919 i principi de 1920, es va posar en funcionament la fàbrica “Estanyol i Companyia” al carrer del Rierot. Aquest primer període el van considerar de prova i es donaren quatre anys per decidir si continuarien com a empresa capitalista o es decidien pel model cooperativista. El cap de quatre anys, Josep Ros i Pau Pi van decidir apostar per la cooperativa, però els altres dos socis, Timoteu Estanyol i Josep Juan, van optar per retirar-se, després de diverses discussions i enfrontaments.
La rellevància de Josep Ros Serra
Per crear una cooperativa, tots els socis havien d’aportar capital, però la majoria dels treballadors del forn de vidre no disposaven dels recursos necessaris en aquell moment. Josep Ros va oferir finançar-los amb la condició que li retornessin el capital en un termini de dos anys. Sense això la Cooperativa del Forn del Vidre no hauria existit mai, en tot cas hauria estat una societat capitalista com tantes altres a Mataró. Josep Ros considerava que els diners eren només un vehicle per obtenir productes i serveis, i no pas un fi per a l’acumulació de capital, un ideal que va defensar al llarg de tota la seva trajectòria.
La Cooperativa del Forn del Vidre va passar per períodes crítics i va haver d’aprendre a funcionar de manera assembleària, escollint tant els seus dirigents tècnics com els de la Junta General. Aquest camí no va ser senzill, però va arribar a cobrir el 90% del mercat de bombetes de tot l’estat als anys trenta, convertint-se en un emblema d’una organització obrera i cooperativista més enllà de les fronteres de la ciutat de Mataró.
A més, Josep Ros i Serra creia fermament en la necessitat que els socis estiguessin formats tant tècnicament com cultural. Ben aviat, es van crear grups de cultura on s’impartien classes que abastaven des de les primeres lletres fins al coneixement de pensadors humanistes. Aquestes iniciatives es van organitzar entre els mateixos treballadors.
Per contribuir-hi, Josep Ros va comprar un terreny per construir-hi una escola racionalista, dedicada als fills dels socis cooperadors i, el 1930, va cedir a la cooperativa el terreny. Aquest gest exemplifica la seva generositat i el seu ferm compromís amb els ideals de cultura i cooperació, que transcendien la mateixa empresa i que va saber engrescar a tots els socis.
Joan Peiró s’hi va incorporar a partir de 1922 i juntament amb l’estol de vidriers que ja treballaven des de l’inici, el 1934 va poder celebrar amb gran satisfacció la legalització de la cooperativa, que va passar a anomenar-se “Cristalleries de Mataró Cooperativa Obrera”. Penso que l’obra d’aquesta cooperativa reflecteix la força de tot l’equip de socis que van saber afrontar les dificultats amb valentia, fraternitat i un sentit democràtic coherent en la gestió de l’empresa i la cooperativa.
Josep Ros va morir un any abans d’aquest fet tan important, però ell ja ho tenia previst. Com a propietari de l’immoble, va signar un document notarial que designava la seva filla com a hereva, amb la condició que, un cop la cooperativa estigués legalitzada, ella l’havia de retornar. Així va ser. Per això també creiem convenient fer menció de la filla, Fraternitat Ros, i omplir així un buit que actualment només es pot explicar en poques línies.
Josep Ros i Serra: un pioner cooperativista
Quan Mataró va celebrar els cent anys de la Cooperativa del Forn del Vidre, ens vàrem preguntar qui era Josep Ros i Serra. Des de 2019, hem organitzat molts actes entorn de la fabricació del vidre, al cooperativisme i a la història de la cooperativa. En aquesta línia hem volgut donar a conèixer personatges implicats en aquesta cooperativa.
Quan es parlava de la Cooperativa del Forn del Vidre sovint es menciona Joan Peiró, una figura destacada tant per la seva implicació com a dirigent anarcosindicalista com pel seu perfil humanista i cooperativista. És innegable que Joan Peiró va col·laborar i influir en el rumb que va prendre la cooperativa, però aquesta influència ha eclipsat en certa manera la figura de Josep Ros i Serra, qui va ser el gran pioner d’aquesta iniciativa cooperativista. La seva creació es fonamenta en els seus principis cooperativistes, el seu ofici de vidrier i la seva generositat i fraternitat amb els seus companys.
La Cooperativa del Forn del Vidre va tancar les portes l’any 2008, no trobant els suports necessaris per fer front a l’última crisi. No obstant això, la seva essència perdura en el temps, deixant un llegat significatiu. Avui, a Mataró, la recordem amb orgull com una experiència obrera solidària i revolucionària, un far d’inspiració per a les futures generacions.
Margarida Colomer i Rovira és una historiadora catalana i autora del llibre “Josep Ros i Serra (1879-1933). Fundador de la Cooperativa del Vidre en el Mataró obrer i cooperativista“.
Comentaris recents