En l’era de la globalització, quan tots els neoliberals ens parlen de la necessitat d’eliminar barreres i, al mateix temps, creen totes les dificultats possibles perquè els emigrants econòmics entrin legalment als nostres països rics, seria bo recordar unes poques coses.

Quan es va elaborar la Constitució, durant la transició democràtica, els emigrants eren els espanyols que treballaven a Europa, i, conseqüentment, es va buscar garantir que tinguessin els drets (especialment de vot) que els corresponien. Nosaltres no érem un país receptor d’emigrants, ningú va preveure que ho seríem en pocs anys i ningú va pensar en quins drets haurien de tenir aquests futurs emigrants quan arribessin al nostre país. El resultat és que actualment, quan en un municipi hi ha un 10% de emigrants sense dret a vot això crea una deficiència democràtica que debilita les nostres institucions. Tots els demòcrates, incloent-hi els neoliberals ens hauríem de preocupar molt seriosament de superar aquesta deficiència constitucional.

El treball: uns dels grans arguments contra la migració econòmica és que treu llocs de treball als nacionals, i amb les nostres elevades taxes d’atur això és un greu problema. La realitat és que els llocs de treball que ocupen els emigrants no són desitjats pels aturats espanyols i per contra, sense el seu treball no es podria crear la riquesa actual. Qui, sinó els emigrants, treballarien als cultius d’hivernacle a Almeria, a més de 40ºC, amb productes d’alta toxicitat i uns salaris similars al sou mínim? Qui vol carregar les bombones de butà? A Catalunya, on sense les migracions que

s’han produït durant aquest segle, ara no arribaríem a 3 milions d’habitants hauríem de ser especialment conscients que la riquesa actual del nostre país és producte, també, del treball dels emigrants.

Sense Papers: que existeixi un nombre important d’immigrants que hagin passat la frontera il·legalment (300.000?) i per tant no tinguin la documentació en regla i siguin considerats “il·legals” és un absurd que atempta contra el respecte dels drets humans. Com pot considerar-se una persona “il·legal”?, la il·legalitat correspon a les accions, no a les persones. Una persona pot cometre un delicte i li diríem delinqüent però mai il·legal. Si ha comès un delicte, haurà de ser jutjat i un cop demostrat que l’ha comès, serà condemnat, però això és el resultat d’un judici i una sentència, no d’un acte purament administratiu i que acaba en una expulsió.

Les màfies: quan una pràctica social habitual s’il·legalitza, immediatament es creen xarxes, fora de la legalitat, amb la finalitat que la pràctica social no quedi aturada. Els nostres neoliberals haurien de saber que el mercat no l’atura ningú. Un cop creades las xarxes, aquestes són les primeres interessades en impulsar la pràctica social i a més, que continuï sent il·legal. El resultat és múltiple i sempre negatiu: les màfies fomenten la corrupció i obliguen a reforçar els òrgans repressius de l’Estat, la pràctica social es converteix en perillosa (cas pasteres) i les persones que estan en la “il·legalitat” moltes vegades es veuen impulsades a cometre delictes o bé per sobreviure, o bé perquè estan condicionades per les mateixes màfies.

Tràfic de dones: és la situació més extrema des del punt de vista de la violació dels drets humans en el tema dels emigrants, ja que és una veritable forma d’esclavisme. Que una dona emigrant arribi a Espanya (independentment de si tenia o no la idea de prostituir-se), se li retirin el papers per part dels qui “l’acullen”, se li marqui un deute desproporcionat, se l’obligui a treballar en condicions de presó i es pugui vendre a una altra organització, això és esclavisme. Si a més quan la policia arriba el primer que passa és que la dona és expulsada (eliminant així un possible testimoni), resulta que l’Estat és còmplice.

Natalitat: els nostres polítics estan preocupats per la baixa taxa de natalitat (realment un record mundial) i ens expliquen que en el futur la Seguretat Social no podrà garantir les pensions perquè el nombre de treballadors serà massa petit. Independentment que això sigui una fal·làcia (el problema no és la relació entre treballadors i jubilats, sinó entre creació de riquesa i la seva distribució) no oblidem que el 10% dels nascuts a Catalunya són fills d’emigrants i que a més, la immensa majoria d’emigrants que arriben, ho fan en edat de treballar i lluny de l’edat de jubilació. Si els nostres polítics no poden crear unes condicions de seguretat en el lloc de treball i la possibilitat d’adquirir habitatges accessibles per a les parelles joves, que serien les condicions necessàries perquè la taxa de natalitat augmentés, com a mínim haurien de plantejar-se la vinguda d’immigrants com una possible solució al problema que tant els preocupa.

La globalització: parlem del fet que el món és, cada vegada, més petit i els nostres neoliberals ens expliquen els grans avantatges de la globalizació. Segons ells, que els productes, els diners i la informació no tinguin fronteres és el millor que pot passar en el millor dels móns possibles. I les persones? Que són menys importants? Històricament les migracions són un fenomen que s’ha produït múltiples vegades i gairebé sempre s’ha considerat positiu, especialment per al país receptor (enriquiment amb noves cultures, noves idees, força de treball jove, etc.). La globalització afecta també les persones, ens agradi o no. Que les persones dels països empobrits es desplacin als països enriquits és un moviment imparable que no hi ha filat, mur o frontera que aturi. Es dificultarà més o menys, però, o canvien les condicions de vida de molts països o la vinguda d’immigrants es continuarà donant.

La nova Llei d’Emigració, discutida durant 18 mesos i consensuada pel congrés, superava alguns dels defectes més flagrants de la llei anterior. La maniobra d’última hora per part del PP i amb el suport de CiU no va impedir que la llei fos aprovada finalment, però la seva actitud va en la línia de fomentar la intolerància i la xenofòbia en lloc de contemplar la immigració com una realitat que, imparable, s’ha de regular i s’ha de positivitzar en un marc de convivència i tolerància.