Les tres religions monoteistes, per mitjà dels seus representants, refusen el matrimoni per a tots, tal com és previst en el projecte de llei presentat al Consell de ministres i que, d’aquesta manera, modificaria els termes del Codi Civil.
Les esglésies i els cultes tenen perfecte dret a expressar les seves reivindicacions i les seves oposicions fonamentades en valors religiosos. La laïcitat no pot constituir cap atac a la llibertat d’expressió i d’opinió. Però ningú no pot qüestionar els principis fonamentals de la República: la llibertat i la igualtat.
La laïcitat no pot oposar-se a que les religions refusin el matrimoni homosexual i que preconitzin als seus adeptes que no l’acceptin per a ells mateixos.
La laïcitat no s’interessa pas pels dogmes religiosos. Per contra, els laics no poden acceptar que les comunitats, siguin les que siguin, vulguin imposar als altres les seves pròpies normes.
No reconèixer la possibilitat, per a dues dones o per a dos homes, de casar-se civilment i, per tant, de modificar el Codi Civil és simplement considerar que aquestes dones o aquests homes, atenent la seva homosexualitat,, no són com els altres i no han de beneficiar-se de tots els drets.
Uns éssers humans que no són com els altres?
Això voldria dir que els homosexuals constituirien una sotscategoria de ciutadans, una sotscategoria humana, una sotscategoria que no els permetria accedir als drets oferts als heterosexuals.
Cap argument seriós, cap exercici serè de la raó no pot fer valdre, avui, a la nostra societat, que un homosexual no és un home o una dona com els altres-, igual de digne que els altres, havent de ser, per tant, com per als altres, garantit l’exercici de la seva llibertat, dels drets imprescriptibles de la persona humana, de la igualtat.
Refusar el matrimoni homosexual no condueix, portant el raonament fins a l’absurd, a prohibir als homosexuals l’exercici de càrrecs públics, com alcalde, parlamentari o ministre?
Els arguments antropològics utilitzats pel Gran Rabí de França, l’arquebisbe de París i el president del Consell francès del culte musulmà, són inadmissibles. La natura humana ha evolucionat al llarg dels segles. L’homosexualitat ha existit sempre, des dels orígens de la humanitat, i fins i tot se’ns diu que existeix en els camps vegetal i animal.
Que les religions mantinguin les seves posicions és el seu dret més estricte. Però que no impedeixin que el legislador pugui obrir aquesta possibilitat a aquelles i aquells que no es reconeixen dins cap mena de religió. El matrimoni homosexual tradueix purament i simplement la igualtat de drets i l’exercici de la llibertat individual.
Nosaltres ens trobem en el cor de la idea de separació de les esglésies i de l’Estat tan ben afirmada per Victor Hugo. Les religions tenen el dret de refusar, per a elles mateixes, el matrimoni homosexual, però no poden, en cap cas, impedir que l’Estat doni aquesta possibilitat a tots.
Pel que fa a l’argument que consisteix a dir que és l’estructura familiar, fonament de la nostra societat, la que es posarà en perill, convé oposar que la familia no és pas un valor absolut, sinó un valor relatiu. És com la llengua d’Isop: la pitjor i la millor de les coses, com ho ha demostrat prou la història de la nostra literatura. Quants infants educats per un pare o una mare infeliços…! El que compta no és la família tradicional, és l’amor que es dóna als infants per part d’aquelles i aquells que els eduquen. No és la família en el sentit clàssic del terme el que ho posa necessàriament en valor, és, en principi i per damunt de tot, la felicitat i l’amor dels infants I aquest amor pot ser donat per un home i una dona, dues dones o dos homes.
Comentaris recents