Mauro Macchi havia estat diputat en representació de Cremona…
Cremona és la ciutat d’Europa –del món- amb més luthiers per individu i per metre quadrat. Una bonica i acollidora ciutat, a la riba del Po, enmig de la plana lombarda, el lloc on va viure Antonio Stradivarius –“cremonensis”- i on es continua mantenint la tradició, artística i artesana, de construir els millors violins del món.
En una arcada del seu palazzo del Comune hi ha aquesta placa commemorativa de la donació que va fer, per mitjà del seu llegat, Mauro Macchi.
Mauro Macchi va ser representant de Cremona al Parlament italià, acabant la seva vida a Roma, el 1880 –tal com diu el text commemoratiu- com a “senador i pobre”… Nascut a Milano el 1818, Mauro Macchi és un exemple del tipus d’actitud i de voluntat dels joves mazzinians que, ben aviat, incorporen els valors republicans i d’emancipació social en la lluita per la construcció d’un estat democràtic que unifiqui els diferents fragments d’Itàlia, encara sotmesos a l’ordre feudal i clerical. Actiu participant en la revolució de 1848, en el context de l’enfrontament amb l’Imperi austríac, amb les dinasties locals i amb el papat, Macchi participarà en l’efímer govern revolucionari republicà establert a Milà l’agost de 1848. Malgrat el fracàs –relatiu- d’aquell intent, i la posterior persecució, el somni de la unitat –no del tot completa, perquè encara faltaven Venècia i Roma- s’aconsegueix el 1861. Mauro Macchi mantindrà el seu compromís i la seva trajectòria, com a periodista i polític, al servei de la versió més progressista i socialitzant de l’ideal mazzinià, treballant activament per l’extensió de l’educació popular, la regulació del treball infantil i els drets de les dones, avançant-se, de molt, a allò que podia ser el pensament polític convencional.
Finalment, fa aquest llegat a la ciutat de Cremona, en línia amb el seu compromís per l’extensió de l’educació… No té pèrdua, fixeu-vos-hi, la darrera condició:
“esclusa ogni ingerenza clericale”
Comentaris recents