La Emancipación. Sociedad de Auxilios Mutuos y Actos Civiles parteix del precedent de la Sociedad de Entierros Civiles, dedicada a ajudar aquells que haguessin de fer tràmits al Govern Civil, essencialment en l’àmbit dels enterraments civils, i va ser fundada el 1882 per Tomàs Viladot (Sabadell, 1854-1901). A partir de 1880, aprofitant una certa obertura del llarg govern de Sagasta, es produeix una considerable liberalització sociopolítica que afavoreix l’aparició a Sabadell de nombroses associacions, societats i entitats que prefiguraran l’espai sociocultural de l’esquerra sabadellenca. Aquesta es dotarà, així, d’instruments de cara a allò que podríem denominar la construcció del teixit social. En aquesta conjuntura es crearan a la ciutat una sèrie de plataformes d’aquest sector, com ara l’Ateneo Enciclopédico, el setmanari Los desheredados, la Cooperativa La Sabadellenca, el Centre Espiritista del Vallès, la Institución Libre de Enseñanza, la Lògia Ossiris, la Societat Sabadellenca d’Esperanto o grups de naturistes i vegetarians.

En aquest context, La Emancipación sembla que actuarà com a instrument de totes aquestes entitats, moviments i iniciatives en l’esfera de la beneficència i el foment de la laïcitat en les relacions dels ciutadans vers els casaments civils, el registre de naixements i molt especialment els enterraments civils. La iniciativa es concreta el 1882 a casa de Francesc Molins, al carrer de la Salut núm. 1, amb la presència d’Àngel Casas, Josep Aymerich, Ricard Serra, Joan Pla, Josep Estop, Gabriel Alguersuari, Felip Borguñó o Josep Just. Es tracta d’un grup procedent de la burgesia i menestralia sabadellenca que a finals de segle adoptarà actituds polítiques ben progressistes, com ho demostra que els trobarem també en la fundació del Círcol Republicà Federal (la “Catedral Republicana del Vallès”).

Els objectius d’aquesta societat vénen marcats pel seu caràcter benèfic i assistencial, així com per un ideari palesament laic i democràtic, com ho demostra el seu article 1r: “la sociedad está basada en la defensa de los intereses morales y materiales de los asociados, contra los efectos de la intolerancia religiosa”. Neix, doncs, de la voluntat d’oferir una solució laica als problemes i mancances en matèria assistencial que sofreix la ciutat i projectada des d’individus de caràcter marcadament democràtic compromès.

L’activitat de la societat se centra en diversos àmbits d’actuació: casaments civils, inscripcions de naixements, enterraments gratuïts per als seus socis, manteniment d’un cos mixt d’infermers per al servei dels socis malalts necessitats (vetlla i assistència en tot moment), assessorament gratuït, etc. Malgrat que aquests serveis neixen de la voluntat de servei als socis, atès el seu caràcter benèfic, s’obren també al conjunt de la ciutadania.

Malgrat la voluntat de seguir de manera estricta la llei d’associacions, sota supervisió i autorització del Govern Civil de Barcelona: presentació Actes de les Assemblees, estats de comptes, canvis de Junta, renovacions d’Alta, seran constants els problemes burocràtics que sofrirà. El mateix 1912 el governador civil donarà de baixa la societat perquè la considera “caduca en su funcionamiento legal”. L’enrenou mediàtic a la ciutat, previ al coneixement de la pròpia societat, obligarà finalment el governador civil a retornar l’Alta. Altres fets similars passaran el 1923, 1924 i el 1930. La manca de documentació del període 1897-1912 es deu a la problemàtica específica que sofreixen les associacions progressistes durant aquest període, que sovint els obligava a funcionar fora de la legalitat o en la seva frontera legal.

La societat està integrada per dos tipus de socis: els socis d’honor i els socis de quota. Els primers es referien a mencions honorífiques de persones o institucions que la societat distingia pel seu marcat caràcter democràtic, que, al seu torn, prestigiava la societat. Els segons eren el fonament econòmic de la societat per tal de poder dur a terme la seva activitat diària de serveis, que estava perfectament sectorialitzada en les denominades Comissions de Barri (dedicades a la recollida de quotes i primera atenció als socis necessitats). L’únic que es demanava per ingressar com a soci, per sobre d’altres requisits, era que “profesen ideas democráticas”.

La societat s’estructurava també en relació a tres comissions. En primer lloc la d’Ensenyament: dedicada a l’assessorament pedagògic i la potenciació de les escoles laiques de la ciutat. En segon lloc la d’Actes Civils: dedicada a matrimonis, naixements i enterraments. En tercer lloc la d’Actes Benèfics: adreçada a l’assistència mèdica, socioeconòmica o humanitària. Un dels tres càrrecs pertanyents a aquestes vocalies per tradició era reservat a una dona, fet infreqüent a l’època però no en entitats d’aquest caire no sexista.

Com a conclusió, és palès que al voltant de La Emancipación trobem personatges vinculats als sectors intel·lectuals al costat de dirigents obrers destacats de l’esquerra sabadellenca, com el fill de Marià Burguès o el reconegut fotògraf Esteve Vilatobà, o de mestres procedents de l’ensenyament racionalista.

Aquesta barreja de personatges tan diferents, sovint enfrontats en els conflictes locals, resulta que els trobarem pactant i col·laborant estretament en tot aquest conjunt d’iniciatives que s’ha anomenat “catalanisme popular” i que, de fet, no eren sinó plataformes des d’on es donava suport a les campanyes electorals de l’esquerra sabadellenca, i que anaven des del republicanisme més moderat fins a l’anarquisme més radical, i que tenien per denominador comú també una certa presència maçònica dels seus components, alguns dels quals formarien part de la coneguda Lògia Ossiris.